El passat dia 19 de Novembre del 2021 ha estat el primer dinar-col·loqui presencial que hem pogut fer al SECE un cop acabades, per ara, les limitacions de trobades presencials a causa del COVID 19 i que s´han allargat més d´un any i mig. Ja en teníem ganes tots.Per arrancar amb bon peu amb la “nova normalitat” post-COVID, i encara sota l´impacte mediàtic del COP26, hem pogut comptar amb un convidat de luxe, el professor Alfred Pastor, que ens ha parlat dels “Escenaris econòmics en temps de canvi”.
Alfred Pastor va començar dient que volia parlar sobre dos temes: creixement i canvi climàtic, amb això ja va donar el to de per on aniria el col·loqui.
El debat sobre el creixement té més de 50 anys. El Club de Roma ja va publicar el 1972 “Els límits del creixement” (informe Meadows, fet al MIT) que va ser molt criticat perquè deia que no es podria créixer indefinidament degut a la limitació de recursos en un mon finit.
El 2004 es va publicar una revisió de l´estudi, “Els límits del creixement: 30 anys després”, on s´analitzava l´evolució real en el període 1970-2000 comparant-la amb la situació estimada pel 2000 en els diferents escenaris definits en l´estudi del 1970, trobant una bona correlació amb les previsions del escenari Standard, en el que s´havia suposat que no es prenia cap mesura correctiva i continuàvem fent el que havíem fet fins llavors (Business as Usual). Això volia dir que no havíem avançat gens en aquest període i que ja estàvem més enllà dels límits del creixement.
Per mirar de contestar a la pregunta de si podem seguir creixent, Alfred Pastor va explicar que els models econòmics tradicionals estimen l´evolució del PIB considerant que tenim recursos il·limitats i també podem produir outputs il·limitats, sense tindre en compta els costos dels residus, mentre que els nous models tenen en compta variables com la població, serveis per càpita essencials, com l´educació i la sanitat, aliments per càpita, producció industrial amb bens intermedis, recursos no renovables o la pol·lució persistent.
Els recursos disponibles baixen a una velocitat variable en funció del creixement que es contempla en els diferents escenaris. Per tindre un creixement sostenible en un mon estabilitzat caldrà una població estabilitzada, un cop passat el pic de població estimat pel 2050, i una pol·lució controlada.
El creixement sostenible i la lluita contra el canvi climàtic requeriran canvis substancials en els models productius i els hàbits dels ciutadans.
Contra els que pensen que la tecnologia resoldrà sense que el creixement es vegi molt afectat, cal tindre en compta que la solució tecnològica no serà ràpida ni sortirà gratis. Queden moltes preguntes per contestar.
Podrem fer el canvi del vehicle de combustió pel elèctric?
Podrem generar tota l´energia elèctrica només amb renovables (amb o sense nuclears)?
Tindrem prou energia fòssil, i quantes emissions crearem, per fabricar els nous equips de generació elèctrica amb renovables?
Tindrem prou matèries primeres per fabricar les bateries que necessitarem i quantes emissions crearem?
Com transformarem les industries amb gran consum d´energia, com el ciment o l´acer?
Tindrem el temps necessari per fer efectiva la transició energètica? …
Encara que tenim una gran capacitat d´adaptació i no hauríem de caure en el vici de la extrapolació, sembla que finalment no podrem defugir el debat de com repartim el creixement, o decreixement, sostenible entre els diferents països i comunitats que parteixen de nivells de benestar molt desiguals.
Hi continuaran havent desigualtats però veurem una forta contestació contra les desigualtats injustes?
Els països més avançats haurem de decréixer per permetre que creixin els menys desenvolupats?
Per fer front a aquests reptes, caldrà establir una nova governança global, que no la portarà només el mercat per sí sol?
Al voltant de totes aquestes qüestions es va generar un debat molt viu entre els assistents que va reflectir el seu gran interès i els diferents punts de vista sobre el creixement sostenible i el paper de la evolució tecnològica i les energies renovables en la lluita contra el canvi climàtic.
També cal dir que els socis i amics del SECE teníem moltes ganes de tornar a tindre col·loquis presencials amb temes candents, com es va veure en la gran participació en el debat, i que agraïm molt sincerament al professor Alfred Pastor la seva participació plantejant un tema que ens afecta i afectarà molt a tots nosaltres i als nostres fills.
(Crónica Josep Ventosa i Freixedes)