Ponent 206 : Sr. Eugeni Bregolat Obiols
Tema : “La guerra d´Ucraïna i el seu impacte sobre les relacions entre EEUU,Xina i la Unió Europea»
La Guerra entre Rússia i Ucraïna ha sacsejat els fonaments de l’Europa moderna durant els últims mesos. Disputes, interès, justificacions, crims contra la humanitat… Tot barrejat amb una guerra informativa, en la qual entre la veritat, la mentida i la propaganda és molt difícil treuren l’entrellat.
Per parlar-nos d’aquesta situació tan complex, el passat 6 d’abril vam tenir a SECE, Senior’s Club Empresarial, el Senyor Eugeni Bregolat, diplomàtic amb una àmplia carrera com a representant d’Espanya a l’exterior i l’exambaixador espanyola Rússia i la Xina (entre d’altres).
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va ingressar el 1971 a la Cursa Diplomàtica sent diplomat en Estudis Internacionals.
Va ser director d’estudis al gabinet del president del Govern amb Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo. Ha estat destinat a representacions diplomàtiques espanyoles a la Unió Soviètica i Hannover, i ambaixador d’Espanya a Indonèsia, Canadà, Rússia i Andorra. A més, va ser director polític al Ministeri d’Afers Exteriors entre 1997 i 1999.
El Govern el va nomenar ambaixador especial del Fòrum Universal de la cultura Barcelona 2004,1 i un any després va ocupar el càrrec com a ambaixador espanyol a Andorra. Ha estat ambaixador d’Espanya a la Xina tres vegades: del 1986 al 1991, del 1999 al 2003 i des del gener del 2011 fins a l’actualitat. També és col·laborador en nombrosos mitjans de comunicació.
El març de 2002, durant el seu segon període com a ambaixador a la Xina, va resoldre amb èxit l’ocupació de l’edifici de l’ambaixada espanyola a Pequín per part de vint-i-cinc nord-coreans, que van demanar asil polític i que, finalment, van ser traslladats a Seül.
Sr. Bregolat va iniciar el seu col·loqui fent referència als dos temes principals als quals es volia referir durant la xerrada: El context històric, és a dir, el que ens ha portat a arribar fins a aquest moment, i la situació bèl·lica actual i les seves conseqüències a diferents nivells.
Per començar, un aspecte que hem de tenir molt clar és que actualment entre 10 i 22 milions de russos viuen de forma permanent a Ucraïna, sigui per motius laborals, històrics o personals. De la mateixa manera, hi ha una gran quantitat de persones d’origen ucraïnès, que ara mateix resideixen a Rússia. Per tant, en molts aspectes, aquest conflicte es pot considerar, pràcticament, una Guerra Civil. Una guerra, els orígens de la qual no s’han de mirar en la història recent, sinó que venen de fa molts segles, i s’hi ajunten moltes històries i trifulgues que generen el caldo de cultiu que ha acabat esdevenint un conflicte bèl·lic. Un conflicte, que les potències autodenominades occidentals, no hem sabut aturar a temps, i al que estem participant com a mers espectadors, ja que una incursió, podria significar l’inici de la Tercera Guerra Mundial. Aleshores, no serà que hem fet algunes coses bastant malament per arribar a aquest punt? Evidentment.
Però per ser més conscients de la situació, és necessari retrocedir en el temps. Gorbatxov, que segons Bregolat era una barreja perfecta entre un home èticament molt altiu i un polític bastant desafortunat, volia que Rússia fos una democràcia, crear un socialisme de cara humana, però sense utilitzar la força per imposar-lo. Tot i les seves idees nobles, la situació a Rússia era insuportable: crisis econòmica, caiguda de l’imperi, caiguda del nacionalisme, crisis sistèmiques del comunisme… Això va anar suposant la caiguda de l’URSS, i en cada patacada, Gorbatxov no feia més que demostrar el seu d’assentiment, sota la sorpresa dels Estats Units, que no entenien res. Després de la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d’Alemanya, Rússia ni tan sols va pactar de forma clara amb l’OTAN els límits de l’organització. Sembla ser, que va existir un acord verbal conforme que l’OTAN no passaria de l’antiga RDA, però Gorbatxov ni tan sols va demanar una firma que comprometes als negociadors. Però, per què va tenir aquesta actitud? Doncs, segons Bergolat, perquè Gorbatxov esperava que si ell allargava la mà, les potències occidentals l’ajudarien en l’àmbit econòmic, a encaminar a Rússia després de la fi del comunisme, que arribarien paquets de promoció, semblants al Pla Marshall, que permetrien que Rússia sortir reforçada d’aquesta transició; però això no va passar mai. Així doncs, per Rússia, la democràcia va ser sinònim de misèria. El poc que tenien ho van perdre i la població russa va caure en la misèria total; iniciat així un sentiment comú de rancúnia i una sensació de maltractament per part del món occidental.
Aquest statu quo es va veure reafirmat amb Guerra de Kosovo, i després amb la de Síria, Líban… De la mateixa manera, l’expansió de l’OTAN cap a l’Est, és un altre punt crític entre les relacions de Rússia i el bloc Occidental. El 2008, en l’Assemblea de l’OTAN a Bucarest, es proposa a Ucraïna i Geòrgia unir-se a l’aliança, i aquesta última espurna va fer explotar la sensació d’humiliació, ofensa i maltractament que es vivia des de Rússia.
Així doncs, el mateix 2008 s’inicia la guerra a Geòrgia (Oseta del Sur) i el 2014 comença la Guerra a Ucraïna, per recuperar Crimea. Ara, el 2022, ha començat la segona Guerra d’Ucraïna, i ningú sap com acabarà.
Davant d’aquesta situació, hom es pregunta, no podríem haver aturat aquesta situació abans que comences? Per què no es va plantejar la neutralitat d’Ucraïna (que de fet, era l’únic que inicialment demana Rússia)? Per què ningú va escoltar els múltiples diplomàtics i estudiosos que confirmaven que la situació estava empitjorant i que l’OTAN havia de deixar d’expandir-se a l’est?
L’actual director de la CIA, que era ambaixador dels Estats Units a Rússia el 2008, va enviar un telegrama urgent avisant de la imprudència que representava proposar la unió de Geòrgia i Ucraïna a l’OTAN, i que Rússia mai acceptaria aquesta situació.
Així doncs, aquesta és una guerra anunciada.
Per part de Rússia, la realitat és que és molt difícil saber que opinen de forma general la població, fora del missatge institucional. Putin controla tots els detalls en l’àmbit comunicatiu, a més, entre la mateixa població russa existeix un cert sentiment de rancúnia cap a la societat occidental que els ha maltractat i humiliat en vàries ocasions.
Deixant de banda el punt de vista històric, Bregolat es va centrar en l’impacte que pot tenir aquesta guerra al món. En l’àmbit de la relació entre els Estats Units i Rússia, simplement tensar més una situació que ja era extremadament tensa, prova d’això podem veure a la cimera de Suïssa.
A l’altra banda, tenim Xina, que l’únic que intenta és acostar-se a qui menys mal li pot fer. Actualment, no existeix una aliança fàctica entre Rússia i la Xina, però és una realitat que podem contemplar depenent de com evolucioni aquest conflicte. La relació entre els Estats Units i la Xina, segueixen les mateixes vies; els EUA tenen una obsessió per intentar evitar com sigui el creixement de la Xina. De fet, el PIB de la Xina el 2014 va passar per davant dels Estats Units i la paritat del poder adquisitiu és un 20% més alt.
Pel que fa a la relació entre Europa i Rússia, la realitat és que Europa està en una de les situacions més crítiques dels últims anys, i pot veure compromesa la seva autonomia estratègica. Europa ha de seguir el seu instint i els seus valors, i no deixar-se emportat pel paradigma senzill: els enemics dels meus amics són els meus enemics. Per tant, ha de continuar apostant per la unitat, mirant més enllà de l’economia i proposant una unitat política que ens permeti competir en un món multipolar.
Un cop acabada la ponència, Felix Vilaseca va iniciar el torn de preguntes, fent referència a si l’inici del conflicte estava estretament relacionat amb el trencament dels Tractats de Minsk. El sr. Bregolat va contestar que aquests tractats són els que van posar punt final a la Guerra de Geòrgia, i entre altres coses, establia certs punts referent a Ucraïna i el possible veto de l’entrada a organitzacions internacional. Clarament, el fet que Ucraïna no hagi optat per la Neutralitat Finlandesa ha sigut un dels detonants. Realment, la sobirania és un principi teòric i el món real és tant cínic com un partir de futbol.
Seguidament, Enrique Fernandez va preguntar per la possibilitat que Rússia baixi les armes si aconsegueix controlar el Dombas. Referent a aquesta consulta, el ponent ens va recordar què Rússia no només està en guerra, sinó que també ha reconegut la independència d’aquestes zones; per tant, el que pretén Rússia és el control i l’ocupació militar d’aquests territoris. De totes maneres, és massa aviat per preveure resultats, ara mateix tot el futur de bona part d’Europa de l’Est s’està decidint al camp de batalla.
Pere Alemany, seguidament, va preguntar sobre com s’ha pogut arribar a aquest punt si moltes veus expertes alertaven als diferents Estats d’una guerra imminent en cas de seguir pel camí que estaven escollint. Bregolat, va afirmar que a vegades, les coses són molt més complicades del que semblen. Un dels principals motius pels quals l’OTAN va proposar l’entrada dels primers països de l’Est va ser per la pressió dels lobbies centro-europeus a les eleccions dels Estats Units, que van posar a Clinton contra les cordes i va haver d’actuar, tot i que molts dels experts i savis del seu gabinet no ho recomanaven.
Per últim Josep Ballart, va preguntar sobre el govern rus, i la seva posició envers el conflicte. El ponent va afirmar que quan va caure l’URSS, es va estendre el caos a les institucions, i va créixer molt el moviment de certes oligarquíes. Putin, ha aconseguit una estranya balança entre el poder, els mitjans de comunicació i l’oligarquia russa que li permet controlar un estat que pràcticament és un continent. Però davant d’aquest conflicte, la realitat és molt complexa. Sembla que l’exèrcit rus no està responent com s’esperava, i la realitat és que la situació pot derivar en una cosa pitjor en qualsevol moment, per exemple: si Rússia decideix utilitzar armes químiques i es demostra, que farà Occident?, que passaria si una bomba cau en territori de l’Aliança? Una simple espurna pot fer esclatar tota Europa. Però el més perillós de tot, és que un dels dos bàndols pensi que pot guanyar a l’altre, perquè això comportarà posar-lo contra les cordes, i provocar més massacres. Segons Bregolat, aquesta guerra no s’ha de guanyar o perdre, s’ha d’aturar; per tal de poder convocar una cimera en l’àmbit mundial per trobar solucions.
Tots recordarem aquenta trovada de manera excepcional a on en aquesta crónica només podem recollirem una pincellada de tot el que ens va explicar el Sr. Bregolat.
Finalment, el president de SECE, Josep Ballart, va acomiadar al ponent, donant-li les gràcies per la seva exposició i convidant-lo a acompanyar-nos en actes futurs.
(Crónica Laura Ballart Díaz)
Galeria de fotos:
