Ponent 164: Sr. Xavier Casinos Comas
Tema: ““Mites i realitats sobre la maçoneria”»

UnknownEl Sr. Xavier Casinos Comas va estudiar Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona actualment es el  Director de Comunicació de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

Ha desenvolupat diferents càrrecs en el món de les televisions locals i té un extens currículum en el camp de la comunicació audiovisual a on ha tingut responsabilitat tan en el sector públic com en el sector privat.

IMG_0111També és un referent en el coneixement i estudi de la maçonaria i és per això que Seniors Club Empresarial l’hi va demanar aquesta col·laboració.

Autor de l’obra “Barcelona maçònica” Aquesta és una obra de referència sobre la presència de l’anomenada societat secreta a Barcelona. Amb un to divulgatiu i rigorós aquest llibre fa un recorregut històric des de la construcció de la catedral per part dels mestres maçons fins a les lògies en funcionament en l’actualitat.

IMG_0110

Guanyador de diferents premis de periodisme també ha col·laborat en altres llibres i publicacions com “Franco contra los masones” o “Quién es quién masónico. Masones hasta en la Luna” o “Paseos por la Barcelona masónica. Ayuntamiento de Barcelona” entre d’altres.

Ens explica l’origen del seu interès per el tema quan aquest es va creuar a la seva vida arrel d’un treball periodístic quan treballava a “El Periódico” i aquest interès ha arribat fins als nostres dies.

IMG_0109

Ens crida l’atenció un títol d’un llibre que relaciona la maçonaria amb la lluna. El Comandant Buzz Aldrin que va ser el segon astronauta en posar peu a la lluna sembla que pertanyia a la maçoneria i va portar en el viatge una bandera maçònica. Surt un reguitzell de persones que han estat rellevants en la historia de la humanitat i que pertanyien a aquesta obediència.

Ens explica com hi ha dos aproximacions a la comprensió de la maçonaria. Una fa referencia al ritu, a la litúrgia, però ens diu que ell esta més interessat en la part més divulgativa. Amb aquells aspectes que han tingut repercussió social en el esport, el la medicina i n´hi ha molts. Coses que no existirien si no ho haguessin fet persones que eren maçons. La maçonaria no actua com una unitat d’acció, si però que els seus membres en la recerca de la seva realització fan coses buscant la seva millora com a persones i la millora del seu voltant.

IMG_0108

Ens el diu un munt, les fulles d’afaitar (Guillette), el saxofon (Alfons Sax), Sherlock Holmes (Arthur Conan Doyle), “El libro gordo de Petete” (Manuel García Ferré),Toblerone (la forma triangular Theodor Tobler), el Basket (James Naismith, un professor canadenc de educació física), llapis Faber (Kaspar Faber, a Stein, a prop de Núremberg) i fabricants de cotxes com Ford, Citroën o Chrysler i molts altres.

Ens parla de futbol, no estàvem massa motivats per el tema després de perdre el Barça la copa d’Europa davant l’Atlètic de Madrid, però ens va explicar que el primer reglament de futbol es va escriure a la “Taberna dels maçons” a Londres i es crea l’Associació de Futbol Britànica”.

IMG_0106a

Ja posats en matèria vàrem poder parlar de les diferents teories sobre l’origen dels colors del barça i una d’elles ho entronca amb la maçonaria com més endavant torna a tractar.

Ens va parlar de la presencia de la maçonaria a la nostra societat, la va xifrar en uns 300 membres a Barcelona i pot ser uns 3000-3500 a tot Catalunya que pot ser la part d’Espanya a on n’hi ha més. Ho vincula amb l’esperit europeu i lliurepensador de la nostra societat doncs els valors maçònics encaixen amb els valors republicans tot i que en son anteriors, la llibertat, la fraternitat, la solidaritat i la millora personal. A França els xifra amb uns 250.000 però als Estats Units poden ser més de dos milions.

IMG_0103

Es parla de societat secreta e iniciàtica tot i que de secreta no ho és massa, avui en dia es troba per Internet. Ells pot ser es defineixen a si mateixos com una societat discreta, ni fan ostentació ni fan proselitisme i pot ser tenen secrets. Volen ser una escola d’ètica que promou uns valors i arrel de les seves aportacions com hem vist abans és indubtable la seva inquietud i afany de progrés. Al voltant de la Royal Society de Londres a principis del segle XVII conflueixen persones amb un gran esperit científic amb algunes lògies escoceses que apunten a anar més enllà de la construcció de temples sinó aprofundir en el propi desenvolupament personal.

IMG_0102

S’expandeix al segle XVIII coincidint amb un esclat de coneixement, del mon científic i els valors de fraternitat, igualtat però aquest gremialisme és anterior. La concentració en llocs concrets d’artesans itinerants, deslocalitzats al voltant de la construcció de les grans catedrals feia present persones que compartien coneixements més o menys misteriosos amb unes necessitats comuns (allotjament, inquietuds etc.) i això els creava empatia per ajudar se i per col·laborar.

No obstant sempre es creant línies, algunes més o menys desviades i unes fan més soroll que altres. Vàrem tenir oportunitat de parlar de lògies que han estat d’actualitat (P2 a Itàlia, o d’altres com els Iluminati o d’altres).

IMG_0101

Ens diu que hi ha tres tipus de motius que acosten a la maçonaria, els que buscant fer lobby per créixer pot ser de la manera menys recomanable, aquets acaben malament, els que buscant “el código Da Vinci” o el “Santo Grial”, aquets no el troben o els darrers que busquen els principis fonamentals.

Durant tota la jornada es senyor Casinos ens va donar l’oportunitat de poder manipular objectes vinculats a la maçonaria: davantals, medalles, monedes i fins i tot llibres de ritu algun d’ells de gran valor.

Anem entenent que es tracta de gent inquieta, conscients dels seus coneixements, en els orígens veuen com la geometria es fonamental per garantir l’estabilitat de les seves construccions doncs també pot ser determinat per l’equilibri personal i fins i tot la lletra G (Geometria te un valor místic), deu es equilibri, la geometria porta al equilibri, la geometria porta a deu.

 

Al voltant d’aquest sentiment d’adhesió es crea un ritu, una litúrgia orientada al ordre i al respecte. Ni la religió ni la política son fets determinants dins la maçonaria i de fet en els orígens son temes dels que no se’n parla. De fet en la cerimònia d’adhesió la formalització es duu a terme sobre la Bíblia, la Tora o el Corna doncs la diversitat es un valor.

El Sr. Casinos es explica la seva organització com a “lògies” i aquestes amb “obediències” i a finals del segle XVIII es produeix una escissió de la maçonaria d’origen britànic i la maçonaria que neix a França (Revolució Francesa) que abraça el laïcisme com un signe d’identitat i ja les cerimònies d’adhesió es fan sobre els drets fonamentals de l’home i no sobre cap text religiós.

L’hi preguntem sobre la relació de la dictadura franquista amb la maçonaria. Ens va parlar de la Biblioteca Arús, del seu fons documental sobre el moviment obrer, sobre la maçonaria i curiosament sobre la tauromàquia. Aquest biblioteca va ser confiscada per Franco però mai va arribar a anar a Salamanca dons es va poder preservar. Com el Sr Casinos explica en els seus llibres, Franco i els seus ideòlegs van tenir l’habilitat de trobar un enemic inexistent. Sembla que en algun moment el mateix dictador va voler entrar en contacte amb la maçonaria, però era rebutjat per els seus membres alguns d’ells militars que no compartien que els seus èxits a Àfrica fossin mereixedors d’ascensos o exemples de millora i desenvolupament personal.

La Sra. Defoin l’hi pregunta quin es l’objectiu dels mesons en avui?. Com ens ha dit abans els maçons no tenen un objectiu corporatiu. És un projecte personal de cada maçó, això es fa a través d’un ritu uns símbols i d’una participació en actes a on s’exposen ordenadament fets i opinions en un ordre del dia preestablert. La millora com a persona, la creació de networking permet establir relacions arreu del mon.

IMG_0100

També vàrem tenir l’oportunitat de parlar sobre el paper de la dona. Va quedar pales que “trist”. El Sr. Casinos ens va explicar que es un tema de debat intern. La lògia regular (la de Londres) és més estricta, la lògia irregular (la francesa) es més oberta i hi ha dones, fins i tot hi ha una lògia femenina en la que no s’accepten homes. Ens explica com en el origen la condició per pertanyen exigia ser un home lliure en una societat en la que les dones no ho eren. Afortunadament això ha canviat i tot segueix el seu curs, però avui és un anacronisme injust.

L’hi preguntem com s’entra a formar part. Els maçons no fan proselitisme per tan no hi ha una captació. Si algú en vol formar part cal sol·licitar-ho. Abans es feia per coneixences però Internet ho ha canviat tot. Cal iniciar un procés i una acceptació de l’adhesió que comporta una votació dels membres.

Va ser una jornada interesant que ens va deixar a tots amb ganes de llegir algun dels seus llibres, s’acosta Sant Jordi i segur que ho tindrem present.

(Crónica Sr. Josep Ballart)