Ponente 211 : Amb. Senen Florensa i Palau
Tema : El Procés de Barcelona i l’impacte sobre el món àrab de la guerra de Ucraïna
El passat 16 de novembre ens va acompanyar a la nostra reunió mensual el Sr. Senen Florensa amb el tema “El Procés de Barcelona i l’impacte sobre el món àrab de la guerra d’Ucraïna”.
El Sr. Senén Florensa naixé a Valls (1950), és president executiu de la Comissió Delegada de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i president de l’Assemblea General d’EuroMeSCo, una xarxa de think tanks sobre estudis euromediterranis i Director de la revista trimestral afkar/idees i de l’Anuari IEMed de la Mediterrània.
Diplomàtic de carrera, és llicenciat en Ciències Econòmiques (1971) i en Dret (1972) per la Universitat de Barcelona. Va estudiar el doctorat en Economia a la Université Paris I Panthéon-Sorbonne (1973-1974); com a becari Fullbright a la New York University, Ph. D. Program (1974-1976), i a la Universidad Complutensede Madrid, on va presentar la seva tesi doctoral l’any 1979 amb la màxima qualificació d’Excel·lent Summa Cum Laude. Diplomat en Estudis Internacionals per l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Espanya, Afers Exteriors i Cooperació.
Amb una extensa carrera professional, ha estat entre d’alares Ambaixador representant permanent d’Espanya davant l’Oficina de les Nacions Unides i els Organismes Internacionals amb seu a Viena (2018-2020) així com Consolación general o Ambaixador en diferents països. També ha desenvolupar altres càrrecs polítics de primer nivell com Secretari d’Afers Exteriors del Govern de Catalunya (2011-2012).
Comença el Sr. Florensa, per explicar-nos el motiu, al seu entendre, de la invasió d’Ucraïna pels russos, que la primera guerra de Txetxènia va començar quan l’exèrcit rus va intentar recuperar el control de la República de Txetxènia, entre desembre de 1994 i agost de 1996 i que va acabar després de lliurar-se la devastadora i final batalla de Grozni. El 1999 va començar la segona guerra Txetxènia en què Rússia acabarà imposant-se i Txetxènia tornarà a ser part de Rússia definitivament, fins als nostres dies.
Un mes abans que el líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov firmés el desembre del 1991 la defunció de l’URSS, Txetxènia va proclamar la seva independència.
Segueix explicant el Sr. Florensa que Ieltsin, després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, es va comprometre a transformar l’economia socialista a Rússia però per les dues guerres de Txetxènia i els enormes problemes econòmics i polítics, va perdre el 50% del Sr. territori i el 60% de la població.
Putin ha utilitzat la història la justificar la invasió d’Ucraïna ja que podria pensar que al final el desenllaç seria semblant al que va passar a Txetxènia. Aquesta invasió podria assemblar-se a la de Polònia a la 2ª guerra mundial pel que tot aconsella que es busqui una forma de finalitzar-la.
Té molta importància el resultat doncs un fracàs posa en dubte la potència Russa. La veritat és que no acabarà com Putin havia previst. Cal trobar un possible acord que podria ser que Ucraïna no entri mai a formar part de l’OTAN però sí que pugui arribar a ser membre de la Unió Europea.
Continua comentant el Sr. Florensa, pel que fa al paper de Rússia a la Mediterrània, quan Putin va pujar al poder als anys 2.000 va coincidir amb una bonança econòmica que Putin va aprofitar per renovar l’exèrcit i va començar a actuar als països del Mediterrani. Amb Obama els EUA es van desentendre de Síria i els russos van aprofitar per instal·lar bases navals a Síria i aconsegueix una presència molt més activa. Comença la guerra de Líbia i amb Xacal l’enfonsament dels xiïtes a Síria i l’Iraq.
Finalitza la seva intervenció explicant que a finals del 2015 Rússia va iniciar bombardejos aeris sobre Síria. Putin descriu els atacs com una intervenció necessària contra les forces terroristes del grup islàmic. Hi ha amenaces a la legitimitat Russa a la Regió del Caucas Nord ja que la majoria de les faccions insurgents d’aquesta regió han jurat lleialtat al grup islàmic.
(Crónica Sra. Concha Lacalle)
Galeria de fotos:
