Dr. Josep Mª Sans Travé

La presentació del ponent va corre a càrrec de Josep Ballart . En Josep Mª Sans Travé és Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Bolonya, a on va rebreuna menció honorifica en la seva Tesis. També es membre de la “Academia de las Buenas Letras” de Barcelona, una institució catalana fundada a Barcelona al 1729.

Ha estat becari entre altres institucions nacionals i europees del Consell Superior d’Investigacions Científiques, professor d’universitat i col·laborador en diverses obres col·lectives així com autor de diferents obres.

Com a historiador i medievalista son conegudes les seves obres sobre els ordres militars com “El procés dels templers catalans”, “Entre el turment i la glòria” o “De la rosa a la Creu”. 

Actualment es el Director del Arxiu Nacional de Catalunya.
En Josep Mª ens va situa en el context del naixement dels ordres militars, iniciant el seu discurs des de el final dels imperis romans d’orient i d’occident, l’època visigòtica i el que va ser la gran expansió musulmana que continguda a Poitiers al any 732.

En aquest context inicial sorgeixen ordres militars amb la finalitat de garantir la circulació de persones i mercaderies en els límits de conflicte, especialment a Terra Santa. 

A nivell internacional les ordres que varen sorgir varen ser “El Sant Sepulcre”, “Ela Hospitalaris”, “Els Teutònics” i “L’ordre del temple”.

El Temple te el seu origen al any 1118 i acaba dramàticament com ens explica en Josep Mª l’any 1312 en el concili de Wien.

Quan els templers es presenten al rei català Ramon Berenguer III, aquest els hi planteja les necessitats que te Catalunya de garantir aquestes mateixes seguretats en els límits de la Catalunya Nova, això fa que Ramon Berenguer III professi dins l’ordre al final de la seva vida i que els templers tinguin una presencia destacada en el nostre país.

L’activitat del membres de l’ordre es centrava inicialment en l’agricultura i la industria, els molins, els forns i la industria de la teularia. Tot amb la finalitat de complir la seva missió i generar recursos que fossin útils a la missió a Terra Santa..

Posteriorment la garantia que oferien les seves fortificacions, la seva protecció divina i la seva destresa en les armes, van fer que també entressin en activitats financeres, custodia de bens, concessió de crèdits i cartes de pagament.

La cobdícia del monarques, especialment el rei de França i la debilitat de Roma, en aquells moments sota la comanda del Papa d’Avignon, van fer que els Templers fossin acusats d’heretgia, iterant el proces que ja havia donat fruit contra el catarisme. 

En aquest cas però, la fortalesa del templers, el seu domini del art de la guerra i les seves fortificacions va fer que la resistència fos força ferotge i mentre els templers estaran disposats a morir sobre el seu patrimoni per tal de defensar el seu honor, el rei de França estava disposat a colpejar el honor del temple per tal d’usurpar el patrimoni de l’Ordre.

En aquest desencontre, els templers en varen patir les pitjors conseqüències, doncs varen ser empresonats, torturats i desposseïts de la seva condició.

La interessant xarrada, va estar farcida de continues referencies geogràfiques, a on en Josep Mª ens destacava les restes que han quedat marcades en pedra i que poden ser contemplades en la actualitat, ja sigui en majestuosos castells com el de Miravet, o en petits detalls com portes o esglésies que formaran part d’antics emplaçaments templers, alguns d’ells dins la nostre ciutat de Barcelona.

Al final del acte, els assistents van poder fer un grapat de preguntes sobre diferents aspectes de la nostre historia que van ser ateses amablement per en Josep Mª.