Ponent 215 : Dra. Montserrat Pi Llorens
Tema : «El futur de la Unió Europea i el repte de la seva autonomia estratègica «
En el nostre col·loqui del mes d’abril vàrem tenir amb nosaltres a la Dra. Montserrat Pi Llorens i ens va parlar del futur de la Unió Europea i el repte de la seva autonomia estratègica (AE) i vàrem gaudir d’una opinió experta i de primer nivell nacional e internacional en la matèria.
Ella és llicenciada en Dret per la UAB, va treballar a Brussel·les com a funcionària de la Comissió Europea a finals dels anys 80. Va tornar a Barcelona per incorporar-se a la Facultat de Dret de la UAB, on va obtenir el grau de Doctora amb una tesi sobre la protecció dels drets fonamentals a la UE que va rebre el IX Premi Maspons i Anglasell del Patronat Català ProEuropa i el Premi Extraordinari de Doctorat. Des de l’any 1997 és professora titular a l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB, especialitzada en dret de la UE. Imparteix docència en els estudis dels Graus en Dret i Relacions Internacionals de la UAB i en diversos màsters, entre d’altres el Màster Universitari en Integració Europea. La seva recerca en l’actualitat es focalitza en l’àmbit de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia de la UE, temàtica en la que treballa en el marc del projecte ITFLOWS, finançat per la Comissió europea en el marc del programa H2020.
La guerra a Ucraïna, la crisi energètica i les emergències climàtiques i sanitàries, els fluxos migratoris, la inflació estan modificant el mapa global del nostre món i Europa en general (i permeteu-me el meu comentari “ni el progressisme de centreesquerra europeu” no ha sabut fer front i ha donat ales als posicionaments més retrògrads, amb perdó).
La Unió Europea s’està veient també obligada a replantejar les seves prioritats i polítiques. En aquest context, el concepte d’autonomia estratègica apareix com un dels reptes essencials que la Unió Europea ha d’afrontar i a posat al descobert debilitats estructurals. N’ha citat dos:
Confrontació interna amb el que ella denomina el “hard power” i això li costa. L’exercici dur del poder no tan sols en l’àmbit econòmic en el qual si sent còmode sinó en aspectes molt més polítics o militars. Davant d’aquesta necessitat sorgeixen les debilitats estructurals i ens recordava les paraules d l’any 1991 del llavors ministre d’Afers Estrangers belga Mark Eyskens que va definir Europa com “un gegant econòmic, un nan polític i un cuc militar”.
L’altre debilitat estructural era el desgast de la l’enèsima crisi dins Europa especialment des de l’any 2008 que són l’origen dels fluxos migratoris, la crisi de l’euro i ara agreujat per la pandèmia.
Tot s’acumula i els nous debats apareixen amb més força i un rellevant és la demanda una major autonomia estratègica davant un món més multipolar. A continuació ens va parlar de:
- Què vol dir AE?
- Per què és necessària l’AE
- Quins requisits cal per assolir l’AE
- Com es pot avançar per assolir l’AE
Què vol dir AE. Ens diu la Dra. Que quan parlem d’AE, és un concepte que no és nou i de fet ja va sorgir en l’època de De Gaulle més centrat en l’àmbit militar per definir quin paper volia tenir EU en el marc de l’OTAN i respecte als EUA. Sempre han coexistit dues línies de pensament, però mai s’havien arribat a posar en crisi. La crueltat del moment fa que aquest debat tingui major presència.
Amb els anys, aquest concepte ha ampliat el seu abast i la crisi de les mascaretes o dels microxips ha posat en qüestió la necessitat d’esdevenir un subjecte sociopolític més ampli en àmbits com l’energia, les noves matèries primeres, la salut, l’agricultura o la tecnologia més enllà de la defensa.
La necessitat de l’AE. Es va plantejar en el seu debat la necessitat d’assolir aquesta AE. Davant un món canviant el pes econòmic d’Europa està disminuint doncs si fa trenta anys representava un 25% dels ingressos mundials l’any vinent aquest pes pot ser d’un 11%. Altres actors es presenten com a actors influents no tan sols com a productors de béns i serveis o determinants en matèria de fons d’energia sinó també com a líders polítics davant de conflictes i reclamen la seva hegemonia quan la influència europea està en diclí.
Aquesta realitat ens porta a una pèrdua de competitivitat de la nostra indústria i a una necessària reacció de la UE aprovant lleis per reforçar-la i millorar la nostra competitivitat amb inversions importants en sectors estratègics. Tenim actuacions parcials tot i que prou significatives com els fons “new generation” que són un canvi substancial en la política europea perquè mai Europa havia admès endeutar-se col·lectivament.
Quins requisits cal per assolir l’AE. Cal una visió política i una voluntat política comuna, però també una capacitat d’actuació, una capacitat de diagnòstic i l’habilitat de crear una narrativa que permeti fer ús o crear nous instruments que seran necessaris.
Tenim alguns d’aquests instruments i d’aquestes narratives, però pot ser insuficient, com a narrativa ens va parlar dels recents posicionaments del president de la república francesa Sr. Emmanuel Macron o els mecanismes de la UE que varen permetre una resposta favorable a la COVID. També es va parlar de la resposta unànime davant el fet Ucraïnès tot i que potser no va suscitar tanta unanimitat.
En parlar de requisits per passiva sorgeixen les mancances. Tot i que el lideratge no és compartit ni es vist igual per tots els membres són situacions que han posat en relleu algunes debilitats citades anteriorment i el clar posicionament d’alguns membres a favor dels EUA.
En aquest mateix escenari apareix el tema dels fluxos migratoris i el posicionament polític. Veiem com Polònia o Hongria, per citar-ne dos, desafien a les institucions europees i posen en crisis un valor fundacional de la Unió Europea com a garant dels drets i llibertats individuals i socials.
La voluntat comuna és difícil d’assolir en un moment en el qual els dos grans motors europeus com són França i Alemanya no estan en el seu millor moment.
Com es pot avançar per assolir l’AE. Cal perseverar en la identificació dels requisits i la superació de les mancances. Ens cal aprofundir en els problemes de governança per sortir de la crisi:
- Millora l’eficàcia de la presa de decisions
- Millorar la legitimitat de les decisions preses
Si el la fase d’anàlisi el discurs va tenir un interès majúscul, en la part de síntesi és a on va ser significativament interessant doncs la nostra ponent ens va poder parlar de la situació de qui mana a Europa, la dicotomia entre l’Europa dels ciutadans, l’Europa dels grups parlamentaris i l’Europa dels estats. Sobre aquests punts van voltar els debats que varen tenir lloc al final de l’exposició.
Pel que fa a l’eficàcia, actualment moltes decisions requereixen unanimitat alguns posicionaments condemnen a la paràlisi o per evitar vetos es busquen solucions contemporitzadores que acaben desvirtuant l’objectiu.
La legitimitat queda compromesa quan les decisions es prenen a base d’adhesions a canvi de concessions en benefici propi i generen desafeccions entra la ciutadania que veu al Parlament Europeu com una rèplica els debats de grups parlamentaris que poden tenir lloc dins de cada país i la manca d’una estratègia política europea comuna.
Sens dubte per avançar també calen recursos , en aquest sentit es fa referència que Europa disposa de recursos molt limitats i qui té la clau de la caixa són els estats. Hi ha fortes limitacions competencials i no es disposa de tresor europeu i sense tresor no hi ha pròpiament autonomia europea. Amb aquest escenari és plantejant diferents alternatives:
- Seguir com estem
- Reforçar els tractats
- Fer quelcom diferent
Per seguir com estem cal buscar els topalls en l’actual marc sent conscients que l’AE serà si més no difícil. Serà un llast que haurem d’assumir i ens marcaran el pas els països més influents, especialment els EUA.
Per reforçar els tractats és el marc que tenim sobre la taula, però no deixa de ser una solució continuista i els països (i els grups parlamentaris) estan dividits respecte a ampliar l’àmbit d’algunes actuacions comunitàries.
Fer quelcom nou pesaria per buscar una diferenciació amb el que es coneix com l’Europa dels cercles concèntrics o de geometria variable de manera que en l’interior d’alguns d’aquests cercles Europa tingues un àmbit de millor autonomia estratègica i competencial.
Després d’aquesta exposició va tenir lloc un interessant debat amb la participació de tots els invitats. El nostre president Josep Ventosa va comentar que a la UE també hi havien temes que es decidien per majories qualificades dels països membres sense necessitat de la seva unanimitat i va preguntar si una manera d’avançar podria ser la d’anar ampliant la llista de temes subjectes a decisió per majoria qualificada. La resposta de la nostra ponent va ser molt clarificadora perquè ens deia que de fet existeix un mecanisme d’aprovació «passarel·la» que no requereix modificació dels Tractats per incorporar temes subjectes a decisió per unanimitat a la llista de temes subjectes a decisió per majoria qualificada. El problema està en el fet que per utilitzar el mecanisme de passarel·la es requereix unanimitat, motiu pel qual aquest mecanisme no s’ha aplicat mai.
Diferents assistents van fer menció al fet què l’origen de la unió va quedar malmès amb l’ampliació a l’any 2004. La Dra. Pi ens va recordar que la UE era molt conscient en el seu moment que calia actuar i de fet aquell any es va consensuar i es va comprometre a reformar els tractes per resoldre aquests problemes organitzatius. De fet, la reunió de Niça ja tenia previst resoldre aquest conflicte, però no es va assolir.
El Sr. Francesc Valls va fer la reflexió que de fet la UE es una unió d’estats i que la presència dels estats a la UE té com a únic fi l’obtenció de benefici polític i econòmic per als estats al marge dels interessos de la ciutadania europea.
Més enllà dels estats el Sr. Ventosa ens deia que la Unió Europea és com un drac molt gran de tres caps a on tenim la Comissió, el Parlament i el Consell europeus i a on el cap que té més poder és el Consell, és a dir, els Estats.
La Dra. Pi remarca el paper que cada vegada més té el Parlament Europeu en defensa dels ciutadans europeus però sens dubte la capacitat de penetració dels grups parlamentaris i els estats en els òrgans representatius parlamentaris és molt forta. En l’espai econòmic es troba consens, però en l’espai polític els posicionaments estan molt més fraccionats.
Va sorgir un interessant debat sobre l’AE i la capacitat militar i la multipolaritat del món actual. La nostra ponent sostenia que davant la multipolaritat calia poder definir la relació que volem tenir amb cada un d’aquests actors multipolars i que l’AE té moltes dimensions i cal definir quin paper volem i podem exercir en cada un d’ells, com volem actuar en matèria de divisa, en matèria militar o industrial, conscients com són els partits polítics que aquests posicionaments tenen efecte dintre dels seus col·lectius d’electors.
El Sr. Coderch ens recorda les limitacions actuals que té Europa doncs en l’actual marc econòmic i militar avui l’autonomia està molt restringida i influenciada per els EUA.
El que si hi va haver consens és en la reflexió que davant d’aquest escenari el paper que poden jugar els actuals països europeus en el context mundial és ínfim si no és amb un posicionament com el que ens pot donar un àmbit europeu. El Sr. Sierra va recordar els dubtes sorgits al Regne Unit després de viure l’experiència de ser-ne a fora.
El debat va ser llarg i interessant, vàrem parlar de les eleccions vinents europees i de la necessitat del fet que la ciutadania s’hi impliqui.
La conclusió va ser que l’AE no sabem si la veurem, però si mirem enrere coses que pensàvem que no veuríem mai s’han dut a terme, ho hem vist amb la COVID o amb els fons “New Generation” i l’endeutament col·lectiu a escala europea. Quan els estats es veuen amb l’aigua al coll.
Resulta frustrant pel cronista haver de lluitar contra la necessitat de contenir l’extensió de la crònica i la voluntat de reflectir tot el que va tenir lloc durant les dues hores llargues que vàrem gaudir amb la Dra. Pi, i per això invitem als socis i simpatitzants a compartir les trobades.
Al final el nostre president Sr. Josep Ventosa va agrair a la ponent la seva intervenció esperant poder comptar amb ella en pròxims esdeveniments.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
