Ponent 228 : Sr. Eduard Torres Guals
Tema : «Quin turisme volem?»
Quin és el turisme que volem, no pensant sols per Barcelona sinó per tot el territori de Catalunya, i com ho fem per aconseguir-ho?
Ens fem aquestes i altres preguntes no sols per tots els aspectes positius que aporta el turisme, sinó també pels condicionants que imposa a la ciutat i als seus ciutadans.
A Senior’s feia temps que valoràvem dedicar un col·loqui per parlar del tema i vàrem tenir l’oportunitat de comptar amb un gran coneixedor del turisme i les seves repercussions.
El que fins fa poc ha estat president del comitè executiu del Consorci Turisme Barcelona, EL Sr. Eduard Torres va acceptar la nostra invitació i ens va ajudar a trobar resposta a aquesta i a les altres preguntes que li vàrem poder fer durant el col·loqui.
L’Eduard Torres, llicenciat per ESADE, és fundador de la cadena hotelera Grup Duquessa, amb diferents establiments a Barcelona, Cardona i Pals a més, és fundador de l’empresa de rehabilitació d’edificis Med-Building i vicepresident coordinador del Gremi d’Hotels de Barcelona.
Els seus interessos i inquietuds culturals l’han portat a ser Patró de la Fundació Cardona Històrica, entitat publicoprivat que té com a objectiu promoure la dinamització turística de Cardona. Així mateix, és secretari Patró de la Fundació Vila Medieval de Cardona, que té com a objectiu la preservació i la millora del patrimoni cultural de Cardona. Entre altres ocupacions, és membre de la Fundació SHE, entitat liderada pel doctor Valentí Fuster, que té com a objectiu promoure els hàbits saludables de les persones.
El Sr. Eduard Torres va començar la seva dissertació exposant el seu perfil i carrera professional destacant el seu arrelament a Cardona, d’on és originari i on té dos hotels, així com el «Charme hotel» Duquessa de Cardona en un edifici rehabilitat del segle XVII el Passeig de Còlon núm. 12 de Barcelona.
Aquesta ubicació geogràfica no és fútil perquè com insinuava més endavant, va ser una de les claus que pot servir de desllorigador ver resoldre els problemes de massificació que comporta un turisme concentrat en pocs espais de pocs destins.
Entén que el turisme a Catalunya ha de tenir tres potes: el turisme de negocis que inclou, a més de fires i congressos sectorials, s’inclou el reeixit Mobile World Congress, tan important per a Barcelona i el seu entorn i especialment el mes de febrer a on tradicionalment era una època de poca activitat, o els congressos mèdics, gràcies al prestigi del quadre mèdic i els bons serveis sociosanitaris existents a Barcelona.
També el turisme d’esdeveniments, com ara la Copa Amèrica (subvencionat amb €45 MM per l’Ajuntament), el Circuit de Montmeló, Trofeu Comte de Godó, festivals de música, etc.
Un assistent va voler remarcar els efectes col·laterals que aquesta activitat pot generar com un encariment de preus a la ciutat o tensions en els serveis assistencials agreujat per a la contínua emigració de la classe mèdica.
I la tercera hauria de ser el reequilibri del territori, distribuint als turistes no sols cap a Montserrat, Tarragona o al Call de Girona, sinó a múltiples ciutats medievals pròximes com Manresa, Mont Sant Benet, Vic, Solsona i Cardona que es troba només a 85 km, però això exigeix una millor gestió dels transports públics dins del territori i una recuperació dels seus centres històrics com ha succeït en la ciutat vella a Barcelona amb l’increment del turisme. Aquesta oferta que ajudi a treure pressió a les zones massificades, pot alleujar la pressió que estan suportant determinades zones.
Pel que fa a la potenciació del turisme més enllà de Barcelona, destacà que la promoció de la regió del Auvergne (Clermont) a França és molt diferent de la de la Garrotxa a Catalunya, quan ambdues són zones volcàniques (i el mateix es podria dir respecte a les denominacions d’origen vinícoles franceses respecte a les catalanes). En aquest sentit, remarcava que tenim iniciatives de les quals cal aprendre del bo i del dolent.
No s’està traient prou partit de la tecnologia del Big Data que permet conèixer amb exactitud i en temps real per on circulen i quant gasten els turistes que ens visiten. Això ens pot permetre apropar-nos a les aspiracions dels turistes i minimitzar els efectes no desitjats.
Vàrem recordar que a Barcelona, des de l’any 2016, es van suspendre les llicències per a la construcció de nous hotels (perdent-se l’oportunitat d’albergar un Marriot 5*GL en Diagonal/passeig de Gràcia). Sens dubte va significar una oportunitat per tots aquells establiments hotelers que ja hi estaven arrelats.
També vàrem tractar de l’efecte dels pisos turístics, Segons la informació de què disposa a Barcelona només hi ha 10.000 llicències de pisos turístics (a Mallorca estan per eliminar 18.000 places turístiques) i malgrat tot, se suscitaven els comentaris dels presents respecte a què són competència deslleial als hotels.
En aquest sentit, un assistent va manifestar els seus dubtes sobre el compliment de les mesures de seguretat: cortines ignífugues, detector de fums, difusors contra incendi, sortides d’emergència, o l’exigència de la taxa turística ni compleixen la normativa de comunicació d’hostes als Mossos d’Esquadra, etc.
El Sr. Torres va minimitzar l’efecte sobre el sector tradicional adduint que tots els establiments hotelers tenen uns índexs d’ocupació molt elevats.
Tot i això, el sentiment entre els assistents era que degraden la ciutat; generen gentrificació, massificació entre d’altres, ja que en molts casos alberguen un tipus de turisme sorollós i poc respectuós.
Ens recorda que el creixement del turisme és imparable per tractar-se d’un fenomen global que afavoreix Barcelona, per barata, segura, i representa el 14% del seu PIB, amb tot i el que comporta d’ocupació, serveis, etc.
Hem passat a Espanya de 83,5 milions de turistes en 2019 (abans de la pandèmia), 77,1 milions en 2022 als 85,1 milions en 2023 amb una despesa de 202 000 milions €. Pot ser que mesurar el turisme tan sols per afluència o despesa no sigui el més adequat.
Pel que fa a la taxa turística, es recapten uns 100 milions €/any i és innòcua o ineficaç per a regular el turisme. No existeix molta transparència de la seva aplicació, es reparteix entre l’Ajuntament, Diputació i Generalitat i s’aplica a la difusió i promoció turística en lloc de pal·liar les conseqüències negatives que el turisme massificat provoca als residents locals.
Aquesta dispersió d’administracions i esforços s’eliminaria ampliant el consorci de Turisme de Barcelona en Turisme de Catalunya per a convertir-se en una eina de reequilibri territorial i aprofita per a recordar que el 27 de juliol, dins del marc de nits de la Duquessa de Cardona, la cantant Carla Bruni actuarà en format íntim en el complex hoteler Vilar de la Duquessa, naturalment a Cardona.
Es comenta entre els assistents que, malgrat la normativa respecte a la rehabilitació d’edificis catalogats a la ciutat, existeixi una absoluta tolerància a les llums i façanes en determinats locals d’alimentació i destinats als turistes, manifestament incompatibles amb l’entorn, sense inspecció municipal que les prohibeixi o sancioni mentre que es persegueix acarnissadament les terrasses.
El creixement del turisme massificat pot portar, en un temps no gaire llunyà, a una reacció contrària: massificació transports urbans; actes violents contra turistes, els vídeos dels quals ja circulen per Anglaterra.
El consens entre els assistents és que caldrà un control sobre l’oferta en la qual els hotels hauran de gestionar les seves reserves abans que sigui tard i hàgim d’assabentar-nos de «Qui s’ha menjat el formatge», com també està passant en altres destinacions d’èxit com Venècia o París a les portes de les olimpíades.
Exhaurit el temps i acabades les intervencions el nostre vicepresident Josep Ballart va transmetre els agraïments i va donar per acabada la jornada.
(Crónica Sr. Félix Vilaseca Anglada)
Galeria de fotos:
