Ponent 165 : Excel·lentíssim senyor Francesc Granell i Trias
Tema: “Quo vadis Catalonia»
L’ Excel·lentíssim senyor Francesc Granell i Trias ( accés a curriculum), naixé al 1944 i és llicenciat en dret i en ciències polítiques, econòmiques i comercials a la Universitat de Barcelona amb premi de fi de carrera. Durant la seva etapa universitària fou delegat d’informació a Dret i amb Eduardo Mendoza participà en la fundació del SDEUB en la Caputxinada (1966).
Ens el presenta el senyor Ramón Tió, Doctorat en economia amb una tesi sobre empreses multinacionals, amplià estudis a l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de Ginebra sota la tutela de Denis de Rougemont, a la Harvard/Tufts Fletcher School of Law and Diplomacy sota la direcció de Leo Gross i a l’International Marketing Institute de Cambridge. El 1970 va fer una estada de formació a la Comissió de Comunitats Europees a Brussel·les a proposta de l’ambaixador espanyol Alberto Ullastres Calvo.
El 1988 formà part de l’executiu de Jacques Delors com a membre de l’equip de cooperació i ajuda humanitària dirigit per Manuel Marín González. De 1989 a 2002 cooperarà en la Direcció General de Desenvolupament i serà responsable de les relacions amb el Programa Mundial d’Aliments i amb el Fons Internacional de Desenvolupament Agrari.
Actualment és Director General Honorari de la Comissió Europea i des de 2010 professor de la Universitat d’Andorra per a la direcció de tesis doctorals. El 2012 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
L’ Excel·lentíssim Sr. Granell ha estat condecorat per els Governs de España (encomienda de número de la Orden del Mérito Civil,2007 y Gran Cruz de Alfonso X el Sabio,2015), Finlàndia (Cruz del León de Finlandia,1994), Àustria (Gran Insignia de Honor al Mérito de la República de Austria,1995).
Col·laborador freqüent en mitjans de comunicació, especialment La Vanguardia, te una extensa bibliografia e un gran nombre de publicacions nacionals i de fora.
El nostre invitat va començar situant Catalunya en l’escenari actual, lluny dels temps en els que Catalunya es trobava enmig d’una important zona de transit entre el nucli del imperi Romà i les terres del Llevant Mediterrani i de Cartago. La nostre importància (1,5% de la població europea o el 1 o/oo de la producció mundial en son un exemple.
En l’època de Jordi Pujol es va lluitar per situar a Catalunya com un dels quatre motors d’Europa, però la realitat econòmica i científica, ens diu ell, és la que és. En les seves paraules reclama una dosi d’humilitat.
Valora positivament la nostre posició en infraestructures, doncs les situa per damunt de la mitjana espanyola i en salut Catalunya destaca com un referent situat en la posició 17 a Europa. Després de repassar la nostre posició en turisme, educació, capacitat de creació de negocis, conclou que la nostre situació respecte España no és dolenta però respecte a Europa ja no estem tan bé.
El seu missatge és que la situació no es bona però les perspectives no son dolentes doncs creu que España té un gran potencial de creixement diferencial si el context Europeu no s‘espatlla i que ho hem fet bé fins ara.
Ell veu un perill en el calendari electoral i la incertesa política espanyola i catalana i en aquest sentit es mostra crític amb el viatge recent del MH President Puigdemont per Europa. Creu que l’esperit empresarial del país és cada cop més baix, sorgeix un comentari a la taula sobre l’augment de la inversió estrangera que ell ho atribueix a la manca de fe dels inversors estrangers en que l’actual procés cap a la independència pugui arribar a bon fi.
Ens torna a descriure la seva percepció de que Barcelona, en mans d’una esquerra antisistema, que genera el 85% del producte interior subvenciona unes comarques que es manifesten independentistes. Ens parla de la cultura “anti”, versus els hotels, versus els creuers (amb base a Barcelona!) i el seu afany de bloquejar aquets sectors amb impediments i tasses quan son sectors que generen activitat colateral a Aeroport, comerç etc. I no hi ha capacitat per resoldre aquesta situació i ens hauria de fer pensar.
A grans trets ens dibuixa un panorama alarmant a on els polítics, tan els que governen com els que fan oposició des de l’esquerra poden generar una situació d’aïllament respecte l’exterior en avançar per uns camins d’incertesa.
Ens va parlar també del mitjans de comunicació a on TV3 i altres mitjans subvencionats, fins i tot en alguns moments La Vanguardia, han contribuït a crear un estat d’opinió en base a una suposada majoria d’opinió que segons ell no hi és.
Ens va rememorar l’historia d’una Catalunya compromesa amb España, ens va parlar de Cambó com a mecenes de la cultura catalana versus l’evolució actual amb el que ell denomina el “Colau-Podemos System”.
Per ell el projecte d’una Catalunya independent és un projecte impossible, el suport exterior no es produirà mai i no es pot tirar endavant amb gent que es plega a la voluntat de la CUP i per aquest camí Catalunya avança cap e camí de l’autodestrucció, doncs aquest model ja s’ha vist a on porta atesa l’experiència d’altres països de Sud-America.
Ell ho veu com un fals missatge de progrés quan és una utopia política a on cal contraposar un missatge de sentit comú.
Sorgeix una pregunta entre el públic sobre perquè a Catalunya no se l’hi permeten determinats drets estatutaris que son admesos en altres estatuts. L’ Excel·lentíssim Sr. Granell ho atribueix a la manca de confiança mutua i a la falta de lleialtat institucional de Catalunya.
El Sr. Fernando González pregunta sobre el risc que representa per España la segregació de Catalunya. El nostre convidat afirma que el gran motor d’España es Madrid. Sens subte per España seria una situació pitjor que l’actual però no molt pitjor, el risc és per Catalunya que sense España es veuria abocada a una situació d’una gran precarietat econòmica i social. Actualment Madrid segons ell esta creixent en un major grau que Catalunya.
Davant d’aquest dobla panorama d’excel·lència en el marc espanyol i foscor en una Catalunya independent, el Sr. Tomás Lahoz l’hi pregunta que en front de tanta evidencia ¿no sería millor explicar aquets arguments davant l’opinió publica i sotmetre a votació la decisió de continuar cap a la independència o seguir en el paradigma actual en un referèndum? Sembla que l’estat espanyol te mitjans suficients per fer arribar el seu missatge a la gent. La resposta del Sr. Granell va estar dins l’argumentari habitual, “Cal respectar la Constitució”, en aquest cas va desqualificar el projecte d’independència doncs ho desvincula de la voluntad democratica de la gent i ho relaciona exclusivament a una manipulació de la població en ares a una acció populista i partidista iniciada per el MHP Pascual Maragall i realimentada per els presidents que el van succeir. Va més enllà i creu que l’actuació d’aquest agents polítics amb el suport de mitjans de comunicació han subvertit la voluntat de la gent i per tan el referèndum podrà resultar de poc valor democràtic.
Un munt de preguntes i comentaris varen sorgir d’avant aquest afirmació que invalida el certa manera la confiança amb la opinió de la població o el seu poc criteri, però de topes aquestes preguntes en va quedar una. ¿i si és modifica la “Constitución Española”?.
El Sr. Granell creu que aquesta possibilitat és inexistent doncs no hi ha majoria per poder canviar-la i aquesta majoria difícilment es podrà donar en el conjunt de la població espanyola.
Va quedar de manifest la necessària resignació de Catalunya davant de «el que no pot ser no pot ser» i a més «és impossible», la història ens dirà com acaba, pero la realitat és que en tres-cents anys Catalunya no s’ha resignat.
Donada l’hora de la tarda que sens havia fet i amb un cert cansament entre els assistents, el nostre President senyor Francesc Serena va donar per conclòs el dinar-col·loqui no sense agrair al nostre conferenciat la seva dedicació i la seva presencia.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
