El canvi climàtic és, sens dubte, un tema de preocupació general. A l’hora d’acostar-se a aquesta temàtica es pot fer des de molts àmbits, entre d’altres l’humanista. És una realitat indubtable que la causa principal del canvi climàtic és el comportament de l’ésser humà envers la natura i els seus recursos, per la qual cosa és indispensable una reflexió de l’home per tal que les seves accions a partir d’ara ajudin a portar la solució a l’emergència climàtica que vivim.
Per parlar-nos d’aquesta situació, el passat dimecres van tenir l’honor de comptar amb el Pare Lluc Torcal Sirera al col·loqui de SECE Senior’s Club.
Nascut a Sant Cugat l’any 1971, és Procurador General de l’Orde cistercenc des d’octubre de 2015 i Director del Projecte Cosmos Poblet. També és Secretari General del Capítol General de l’ordre, del Sínode de l’Ordre i del Consell de l’Abat General. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, va emetre la seva professió solemne l’any 2000. Seguidament va estudiar a Roma Filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i Teologia a la Universitat de Sant Tomàs d’Aquino. Després de ser ordenat Prevere el 2007, va tornar a Roma on fou escollit Secretari General del Capítol General de l’Orde cistercenc i del Sínode de l’Orde cistercenc. A més, fa de director acadèmic dels Cursos de Formació Monàstica del Col·legi Sant Bernat a Roma i és el cap d’estudis de l’Escolàstica del Monestir de Santa Maria de Poblet.
Com a pare prior de Poblet, ha revolucionat el Monestir. La seva lluita personal s’ha transformat en col·lectiva i ha convertit el monestir de Poblet en un referent de sostenibilitat mundial: plaques fotovoltaiques, reducció del consum d’aigua i combustibles, hort ecològic, etc.
El Pare Lluc va començar el col·loqui remarcant la imatge de l’home com a causa i solució del canvi climàtic i fent-nos arribar les paraules del Papa Francesc, que advoca per una reconversió integral de l’ésser humà. També ens va fer arribar un missatge d’esperança «encara hi ha marge per l’acció humana, tenim un problema, però la solució d’aquesta està dins nostre».
Estem davant d’un problema greu, afirma Torcal, potser no som conscients de quan, però ens estem jugant l’existència. La inacció humana no ens ajudarà a sortir d’aquesta situació, sinó que cal que canviem totalment el nostre estil de vida, actituds i manera de veure les coses (negocis, governs…) .
La Terra s’està queixant de l’explotació i espoliació que està patint de mans dels homes i els efectes del canvi climàtic són els símptomes d’aquesta situació. Tots els problemes que ja coneixem: augment de terratrèmols, desglaçament, canvi de corrents oceàniques, canvis climàtics… Afecte greument a l’home com a tal i al seu desenvolupament.
Però, per què ens hem de convertir? En Pare Lluc Torcal ens va donar tres motius.
El primer, per l’acceleració frenètica d’aquest procés climàtic, que no dóna marge a la natura d’adaptar-se i pel qual converteix aquest problema en una urgència mundial que afecta no només a la natura si no a la societat que està integrada en ella. Per tant, s’esdevé un problema socioecològic.
El segon motiu, el problema intergeneracional. S’ha de tenir en compte aquells que vindran i pensar a deixar un món habitable pels nens i nenes del futur. Les nostres accions d’avui afecten directament a aquesta realitat. Hem de plantejar, per tant, una acció moral per deixar de pensar només en nosaltres, no només com a éssers, sinó com a Estats i Nacions i començar a reclamar polítiques climàtiques que tinguin acció futura de més de quatre anys.
El tercer punt molt relacionat amb el segon és el caràcter sagrat de la natura que ens ha de motivar internament per canviar el rumb de les nostres vides mitjançant una transformació en les nostres actituds. Se’ns ha donat un espai de vida del qual en som responsables. Hem de deixar de fer accions irresponsables i recordar que tenim l’obligació de cuidar la natura.
Per altra banda, Lluc Torcal ens va parlar també de la doble moral de la tecnologia. Que per una banda ens permet fer avenços i ens permet crear i innovar, però també ens fa més capaços de destruir. Els avenços per evitar el canvi climàtic han d’anar de la mà de la tecnologia i el desenvolupament, però aquesta també s’ha de inmergir en una moral responsable i integral que ens ajudi a fer el bé, no el mal.
Així doncs, per aconseguir la reconversió integral, l’home haurà d’anar de la mà de la tecnologia amb moral positiva. Entendre la responsabilitat de l’ésser humà en tot el procés és vital per començar a pal·liar el canvi climàtic. La nostra esperança recau en ser éssers humans intel·ligents capaços d’innovar a favor de la vida per promoure la cura de la natura i el creixement dels éssers humans. Hem d’utilitzar les eines que se’ns ha donat, però sense destruir, per motivar-nos a trobar una solució real al canvi climàtic. Una solució, que segons el Papa, està al nostre cor.
Seguidament, Josep Ballart, president de SECE va iniciar el torn de preguntes preguntant sobre quins valors hem de deixar als nostres fills per tal que puguis viure de forma coherent amb la natural. Lluc Torcal va respondre que l’educació és vital per promoure el canvi de les persones i de la societat en general. Així doncs, hem d’educar als nostres fills més enllà dels valors econòmics, i inserir-los als valors socials i de creixement humà; i potser, també una mica en l’austeritat que serà una de les claus del canvi de paradigma.
El nostre soci, Carlos Galceran, va preguntar sobre si encara som a temps de canviar la situació climàtica o si només podem alentir-la. Torcal va contestar que si les accions haguessin començat fa 20 anys encara som a temps de canviar-lo, però que ara mateix molt es tem que només podrem retardar-les. De totes maneres, confia plenament en l’evolució científica i tecnològica per tal que aquest canvi sigui real.
Després va prendre la paraula Fernando González, que va desviar la temàtica del debat per parlar de l’augment imparable de població mundial, que no és per res un aliat de l’austeritat i del canvi de paradigma per millorar l’ecologia. Referent a això, el ponent va respondre que segons el seu punt de vista, abans de pensar en polítiques per limitar la natalitat hi ha aspectes més urgents i senzills de portar a terme, com per exemple, la implementació real d’energies renovables.
Seguidament, Isabel Gonzalez, va introduir el paper dels governs i el poder fàctic en la transformació ecològica. El Pare Lluc va respondre que són vitals per trobar solucions a la situació actual i que no només s’aconseguirà els avenços des del punt de vista educatiu, sinó que tota la societat, poders fàctics i governs inclosos han de fer la reconversió.
El nostre soci, Xavier Travé, va acostar-nos una mica el problema de l’ecologia parlant de la nova ZBE a Barcelona. El ponent va contestar que tot i que no és la solució definitiva és el primer pas. Hem d’intentar fer tots el que estigui a les nostres mans per anar solucionant la situació, però hem de tenir clar que tot no vindrà d’un dia per l’altre i que la reconversió serà llarga i comportarà molts canvis.
Continuant amb les preguntes, Luz Garcia va fer menció a les potències emergents i en com una bona educació vers a l’ecologisme ens pot ajudar a llarg termini. El Pare Lluc es va lamentar per la situació i va confirmar que desafortunadament aquestes noves potències que han estat durant molts anys explotades pel primer món, estan iniciant el mateix model de desenvolupament que vam tenir nosaltres, que no té ni una mica en compte l’ecologia.
Per últim Josep Ventosa, amb clau Europea, va preguntar al ponent la seva visió sobre el nou pacte verd Europeu. Torcal va contestar que tot i que les línies de treball són bones, són poc ambicioses. La urgència de la situació requereix accions ara, i el 2030 queda molt lluny.
Finalment, el president de SECE Senior’s Club, Josep Ballart va donar per acabat el col·loqui, convidant al ponent a assistir a la pròxima cita, amb Elvira Carles i agraint molt el seu temps i la seva exposició.
(Cronica Laura Ballart Díaz)
Galeria de fotos:
