El llarg conflicte que enfronta el col·lectiu del taxi i els vehicles de turisme amb conductor (VTC), ha retornat amb força a la ciutat de Barcelona en els últims mesos. En centenars de ciutats arreu del món, els serveis de transport competeixen en un mercat en transformació, principalment, a causa de la disrupció de noves plataformes digitals (Uber, Cabify…) que permeten demanar un servei de transport privat directament des d’un dispositiu mòbil.

En el cas d’Espanya, on la regulació que afecta el taxi és molt estricta, aquesta convivència de serveis es torna conflictiva i es tradueix en protestes i vagues com les que vam viure pocs dies abans del Mobile World Congress a Barcelona, una situació que preocupa enormement als inversors.

Per parlar-nos d’aquesta situació i del paper de l’estat i els òrguens reguladors davant de la competència, el passat dilluns 18 de Març ens va acompanyar al col·loqui de SECE, Marcel Coderch i Colell, Enginyer de Telecomunicacions, nascut a Olot el 1953.

Llicenciat a la Universitat Politècnica de Catalunya, Màster i Doctor en Enginyeria Elèctrica i Ciències Informàtiques per l’Institut Tecnològic de Massachusetts. (MIT). Des de 2016, Marcel Coderch és el president de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i darrerament el seu posicionament en la coexistència de les llicències de taxi i de VTC l’ha portat a l’actualitat.

Marcel Coderch va iniciar el col·loqui remarcant el que per ell és una lògica de mercat: l’empresa i el sector privat té una tendència natural cap al monopoli. Citant a Warren Buffett, una figura icònica del capitalisme americà, va establir que segons els experts els millors negocis són aquells que són fortaleses econòmiques amb grans fossars inexpugnables.

Partint d’aquest paradigma, Coderch va establir que l’únic que pot regular la competència, per tant, és l’estat i que aquest paper és vital per l’interès general de la societat. Entre els organismes encarregats de vetllar per aquesta harmonia, destaca l’autoritat de la competència, que procura per evitar que el sistema sigui en un depredador monopolístic.

Després de marcar aquest context genèric, Marcel Coderch es va centrar en el cas dels Taxis i les VTC’s, un cas pràctic que per ell respon perfectament a l’argument anterior. Per començar, ens va parlar de la regulació del taxi, que estableix: en primer lloc, un nombre limitat de llicències; i en segon lloc, un preu fixat per l’administració. Aquesta regulació tan estricta és una excepció dins del mercat, una situació que només es dóna en tres mercats més, les farmàcies, els estancs i els llocs de loteria. Segons Coderch, aquesta regulació prové del segle XV, a Anglaterra, on es va establir per primera vegada una prioritat als carruatges que podien recollir directament a la porta de Westminster i els que no.

El mercat Europeu està marcat per la competència, per tant, els motius que es poden tenir per restringir-la han de ser estrictament marcats per la necessitat, la proporcionalitat i la
mínima distensió. Però en canvi, els arguments marcats pel taxi per la seva limitació no tenen cap sentit ni justificació actual, només pretén crear una falsa seguretat en el sector que no s’ofereix a cap altre ofici, ni a cap altre treballador autònom.
Les empreses de VTC existeixen des de fa molt de temps, però mai havien suposat un problema pels taxistes, perquè eren minoritàries. Però l’aparició d’un canvi tecnològic i l’oferta per part d’aplicacions com Cabify o Uber han fet canviar 100% el paradigma. Ara les VTC’s representen una amenaça real pel sector del taxi, però no només per una qüestió de preu, sinó per una qüestió d’eficiència i, en molts casos, de servei.

Segons Marcel Coderch, el que s’hauria de fer és propiciar un canvi regulador que permeti la reorganització del sector del taxi o transport privat i que propiciï la seva obertura a la competència.

Referent a la polèmica iniciada pels taxistes sobre la pèrdua de valor de les llicències que podria generar l’entrada de les VTC’s, Coderch estableix que el preu de les llicències de taxi és totalment irreal. No és un preu que s’hagi generat pel valor del taxi o del servei, sinó simplement per la limitació imposada de les llicències. Igualment, no descarta que en la creació de la nova regulació es tingui en compte, igual que va passar amb les nuclears, una compensació per aquells que tinguin llicències que hagin perdut valor, sempre que es pugui demostrar la seva compra.

Per entendre la necessitat de generar una nova regulació pel taxi i les conseqüències d’una obertura total del mercat, Colderch ens va parlar del cas de la Gran Crisis del 29 als Estats Units. En aquell moment, per intentar reduir l’atur, es van alliberar les llicències de taxis, la qual cosa va provocar un augment de tensió a causa de l’accés d’oferta, però que finalment el mateix mercat va acabar de regular. La seva proposta, doncs, no passa per l’alliberació total, si no per una regulació més àmplia que permeti recollir la nova situació en la qual ens trobem i permeti trencar la falsa percepció d’economia perfecta que representa el mercat del taxi.

Per altra banda, també va parlar sobre el poder del col·lectiu del taxi davant de les institucions, i que finalment, la decisió per part d’un govern d’afavorir els taxis o les VTC’s és totalment una decisió política. Des de l’òrgan de la competència no es té autoritat per dir al govern com ha de regular, només es poden fer informes amb indicacions, però res que sigui vinculant. D’aquesta manera, la decisió política que s’ha pres per limitar les VTC’s és un pedaç per calmar al col·lectiu del taxi i generar un avantatge competiu, però amb poc sentit i poca justificació. Segons Colderch, tenir una regulació diferent per dos tipus de transport tan semblants no té sentit.

Seguidament es va iniciar el torn de preguntes, en el que els nostres socis van aprofitar per aclarir alguns dubtes referents a la generació de noves limitacions per tots dos tipus de transport, o la liberalització total de servei.

Xavier Travé, membre de SECE, va preguntar al ponent per la concentració de llicències de VTC’s en molt poques mans i per les llibertats que actualment té aquest tipus de transport, en contraposició de les limitacions del taxi. Referent a això, el ponent va aclarir que les VTC’s igual que molts altres mercats, també tendeixen al monopoli natural i que és responsabilitat de l’estat, també, regular-les per evitar situacions com les que es comenten.

Seguidament, Josep Ventosa va preguntar al ponent que s’està fent per trencar el monopoli del taxi. Marcel Colderch va respondre que actualment no hi ha cap regulació europea que empari la situació i que el que està fent el govern central és passar el problema a les comunitats autònomes, la qual cosa no té molt sentit, ja que si ja és difícil moure’s amb una regulació única, si es creen 17, serà inviable.

Seguidament vam parlar sobre els diferents models d’èxit a Europa, i el ponent va fer especial referència al sistema que s’utilitza al Regne Unit, on no hi ha llicències de taxi, però per aconseguir ser taxista els interessats han de passar un exhaustiu examen sobre la ciutat. A Nova York, per exemple, les VTC’s van entrar lliurement al mercat, però finalment van limitar les llicències per evitar l’enfonsament moral del sector del taxi.

Per últim, el col·loqui va derivar en temes de sostenibilitat i eficiència dels diferents models de transport i de les alternatives que es poden presentar a curt termini, que contemplen, entre d’altres, el taxi compartit.

Finalment, el president de SECE, Josep Ballart, va acomiadar al ponent, donant-li les gràcies per la seva exposició i convidant-lo a acompanyar-nos en actes futurs.

(Cronica Laura Ballart Díaz)

Galeria de fotos: