Prof. Andreu Mas-Colell

Volíem començar l’any encenent els focus per fer un balanç a allò amb què Europa en general i Espanya en particular s’haurà d’enfrontar en el futur immediat.

Veiem com l’ordre mundial patia una transformació radical d’ençà del model que ens creiem que teníem segur després de la Segona Guerra Mundial.

Després de la Segona Guerra Mundial, les potències vencedores van impulsar un ordre internacional basat —almenys en teoria— en la democràcia, el dret internacional, els drets humans i mecanismes multilaterals per evitar noves catàstrofes globals. L’ONU, els tribunals internacionals, els sistemes de seguretat col·lectiva… aquell consens global del 1945 s’ha erosionat.

Ara les potències tornen a moure’s per interessos, polítiques de blocs i les institucions dissenyades per evitar la barbàrie tenen menys capacitat d’imposar límits.

En aquest panorama de canvi de regles de joc polític cal afegir una forta transformació econòmica i de comerç internacional; els efectes de la globalització que va comportar una forta deslocalització principalment cap a l’est que avui condiciona fortament la nostra indústria i la capacitat estratègica i marca la competitivitat d’Europa.

En aquesta ocasió vàrem tractar aquest tema i plantejant-nos quines opcions té Europa en el nou ordre mundial de la mà d’un excel·lent coneixedor de la matèria empresarial i econòmica amb la seva experiència acadèmica i política.

Es tracta de l’excel·lent exconseller Andreu Mas-Colell que ja va estar amb nosaltres anteriorment l’any 2013 per parlar-nos que com veia Catalunya en aquell moment quan era conseller i en aquest cop tindrem la sort de repetir com a ponent. Va començar la seva intervenció dient-nos, però, que avui “venia com a esperit lliure”.

Amb un extens currículum tant acadèmic com literari ha escrit mels de 100 treballs d’investigació sobre temes que abasten des de la teoria abstracta de l’equilibri general i l’estructura dels mercats financers fins a polítiques de preu per a empreses públiques passant per la teoria de jocs d’estratègia.

Andreu Mas-Colell és catedràtic emèrit d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra . Va ser catedràtic d’Economia a la Universitat Harvard (1981-96), professor d’Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80) i president de la Barcelona School of Economics (2006- desembre 2010).

Ha servit com a editor del Journal of Mathematical Economics (1985- 88), i d’Economètrica (1988-92) El professor Mas-Colell és Fellow de l’Econometric Society i va ser el seu president en 1993. L’any 1997 va ser elegit Foreign Associate de la National Academy of Sciences dels EUA i Foreign Honorary Member de l’American Economic Association.

Ha estat Sloan Fellow i Guggenheim Fellow, membre de l’Executiva de la International Economic Association, president de l’Associació Espanyola d’Economia i president del European Economic Association (2006). De l’any 2000 al 2003 va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat secretari general del Consell Europeu de Recerca (ERC) de juliol del 2009 fins a agost del 2010. L’any 2005 va ser escollit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i en el 2008 de la «Real Academia de Ciencias Morales y Políticas».

Ha estat membre del Consell Assessor del Servei d’Estudis de “La Caixa”, president del Consell Assessor Científic de «Telefónica Investigación y Desarrollo» i membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. El desembre de 2010 va estar com a  conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya fins al gener del 2016.

En la seva presentació a càrrec del nostre president, aquest va voler destacar la seva actuació decidida en el foment del talent i la investigació a Catalunya amb la institució ICREA que va donar peu al naixement d’importants centres de recerca i creativitat que avui són pioners en moltes matèries a escala mundial.

En un breu resum introductori previ al fet que el deixéssim menjar amb una certa tranquil·litat, el Sr. Mas-Colell ens va fer un breu resum de les línies bàsiques del que volia compartir amb nosaltres:

• El (des)ordre mundial, l’aparició de la llei del més fort i la constatació d’un desamor d’Estats Units versus Europa.
• D’on venim i la inèrcia que ens porta cap al futur. Com hem passat de Biden a Trump.

Ja el primer mandat de Trump va assentar unes bases que els dos aspectes que ens volia destacar ja donaven senyals d’estar presents en el mandat de Biden. El nou escenari naixia amb la caiguda de la Unió Soviètica, una nova polaritat i el paper de la Xina.

Parlant de l’autoconsciència dels EUA sobre el seu paper com a imperi, va compartir amb nosaltres una anècdota arran d’una visita del MHP Jordi Pujol a Califòrnia al gener de l’any 2002. El debat sobre el paper dels EUA i el seu biaix imperialista va donar peu a una reacció airada que denotava que no es digeria bé el paper en l’ordre mundial així com l’emergència de la Xina.

Avui no tenim una bipolaritat absoluta quan tenim altres “potències intermèdies” que modulen aquesta bipolaritat, però es fa amb unes regles esbiaixades perquè tenen el seu origen en un món anterior i unes relacions de força que avui no es donen. Com a exemple va mencionar les capacitats de veto en el Consell de Seguretat que avui són més difícils d’interpretar.

Va estar molt interessant en aquest punt quan ens va relatar com EU tenia l’oportunitat clau de ser una potència intermèdia. Teníem l’avantatge que tant dels EUA com EU compartíem el concepte cultural i històric d’“occident” i la doctrina de la preeminència de la democràcia.

Malauradament, EU no va evolucionar adequadament a causa de no tenir una governança sòlida ni capaç d’assolir el repte i es va veure sotmesa a un vassallatge que ens ha portat a l’estat actual. La guerra amb Rússia ens ha dut encara a una dependència més gran dels EUA.

Vàrem poder contextualitzar aquest nou (des)ordre mundial amb Trump, ens va recalcar que a priori no era un fet inevitable. El comportament maldestre dels demòcrates i la presentació finalment fallida de Biden com a candidat va evidenciar que no era una bona estratègia. Així i tot, el Sr. Mas-Colell va voler transmetre un tot moment un senyal d’optimisme i d’esperança que més endavant va anar destacant. “Trump té límits” ens deia, i el temps juga a favor d’aquests límits citant també paraules de Mark Carney.

La borsa, aliats en el món dels negocis, el sistema financer i fins i tot en l’àmbit judicial evidencia que fins i tot els EUA hi ha elements de contrapoder que poden ser efectius.

Després d’aquest escenari sobre “d’on venim” el nostre convidat va fer un ventall sobre com pot reaccionar EU davant d’aquest escenari. Un paper de peó per la confrontació amb la Xina no és un paper acceptable. Avui els EUA no és un soci de fiar, també tenim un conflicte amb Rússia que cal resoldre.

Per EU és bàsic disposar d’una agenda econòmica basada en la industrialització i la competitivitat, ens cal mirar cap a la Xina. Ens cal una sobirania estratègica en l’aspecte econòmic. El repte que ens ha imposat Trump ha de representar per EU un revulsiu i buscar els aspectes positius des d’aquest angle.

Per començar EU ha de millorar en la seva governança, el comerç interior, donat que l’alternativa és pitjor. Ens va mostrar com a referència d’aquest dinamisme subjacent els informes de Mario Draghi “Per al futur econòmic d’Europa” i d’Enrico Letta “El futur del mercat únic europeu”, lideratges que cal aflorar.

Ens cal desenvolupar un sentiment de patriotisme europeista, sent conscients de la nostra història, els nostres valors enfront d’altres realitats que cal saber aturar com els afloraments de la ultradreta a França, a Espanya o a Polònia sobra la que es basa un intent destructiu de la política de Trump vers EU.

EU s’ha d’enfortir en l’àmbit de defensa i de lideratge incloent el Regne Unit. El poc èxit del Brexit al Regne Unit ha de ser una palanca de reformular aquesta nova EU.

Què és EU? La Unió Europea? El mercat únic? Va donar peu a un debat interessant que més endavant s’hi va aprofundir, però van ser molt interessants les seves paraules quan en un moment ell va fer esmena a “un nou directori europeu” o al paper de Mario Draghi per exemple hi hauria de tenor en aquest nou marc d’estadistes al capdavant d’EU. Aquest darrer comentari va sorgir al voltant de la Sra. Ursula von der Leyen en la recerca d’una unió més eficaç.

Va remarcar molt la necessitat d’acabar amb la confrontació amb Ucraïna, un final basat en la seva defensa i assolir un armistici sobre les línies actuals del front.

“Ens cal temps” ens deia. Avui estem massa dependents dels EUA quan hem d’assolir una autonomia estratègica en energia, en defensa, en tecnologia… Tots aquests objectius no són immediats i poden requerir deu anys, fent referència novament a l’informe Draghi.

Partint d’aquestes possibilitats d’EU, el Sr. Mas-Colell es mostrava optimista. És possible que EU es posi les piles i que des de dins d’EU surtin veus que aturin la tendència actual. Cal, però que a curt termini sapiguem fer front, com ens havia dit, a les tendències ultradretanes a curt termini a França, Espanya i Polònia.

En diferents ocasions va fer referència al cas canadenc i al paper de Mark Joseph Carney gran coneixedor dels EUA. El seu discurs en vers EUA el sosté sobre la base del fet que creu que des de dins dels EUA sortiran veus que aturaran certs despropòsits.

Davant d’aquest optimisme una intervenció d’un dels assistents va ressaltar que enfront de la sobirania energètica que es propugnava avui EU sembla més dependent que mai però en aquest cas del gas dels EUA. És una evidència, però cal saber fer front a aquestes debilitats partint de grups de grans països i acords intergovernamentals amb altres “potències intermèdies” a on EU pugui jugar el seu paper. Aquests darrers dies hem vist una forta activitat diplomàtica per exemple del Regne Unit vers l’Índia.

En matèria d’investigació hi ha coses que ja funcionen i ens va posar com a exemple el CERN (que és el laboratori de física de partícules més gran del món).

Tornant a la governança i als límits que presenta l’organització europea, l’absència del Regne Unit i les dificultats d’encaix de determinats interessos d’algunes nacions potser cal una “cosa paral·lela” (sic) per fer front a les actuals amenaces existencials endògenes i exògenes.

Ens explicava com avui estem davant la perspectiva d’una nova ampliació europea, però seria lògic esperar que el tema de la governança quedes més clar.

D’entre el públic va sorgir el tema de la “immigració”. Ens deia el Sr. Mas-Colell que la deportació va tenir els seus màxims en l’època d’Obama tot i que ara ocupa les portades. El model d’Obama se centrava en la deportació en frontera segons una política més restrictiva en aquest àmbit fronterer. Ens deia com creia que EU havia de prendre nota d’aquest model. Sobre el creixement demogràfic, el nostre convidat reblava el posicionament dels darrers convidats a Senior´s Club Empresarial de les dues darreres jornades a on vàrem poder debatre aquest tema.

La realitat a EU és una clara davallada de la població autòctona, no hi ha un nombre adequat d’immigrants i ens cal la immigració per a assolir l’increment de valor que necessitem. Cal saber com aquesta immigració s’integra en àmbits a on es pugui incrementar valor. Sorprèn que les fàbriques xineses siguin avui en dia les més automatitzades.

Ens deia que “els que estan aquí, estan aquí” i cal integrar-los en àmbits a on puguin aportar valor i cal controlar les fronteres i el nombre d’immigrants. Aquesta frase va coincidir en el temps amb una acció del govern espanyol de regularització d’immigrants que justifiquin la seva presència, la seva integració així com l’absència d’antecedents delictius.

Avui EU no sap definir una política única de fronteres. Un membre de Senior’s coneixedor del tema energètic va recalcar els límits acotats que presentar el planeta, cosa que tots vàrem ratificar a on el creixement infinit és insostenible.

Un assistent a l’acte, molt bon coneixedor de la governança europea, destacava que tot i els dèficits europeus, avui EU continua sent una experiència d’èxit. Bulgària vol integrar-se a l’euro, Noruega ha manifestat la seva voluntat de formar part de la Unió Europea, tant Suècia com Islàndia hi ha majories proclius a la moneda europea entre d’altres. És cert que la dinàmica de Trump ha generat un moviment de cohesió, però cal esperar que tots els moviments d’adhesió tinguin com a objectiu adherir-se a quelcom que valoren com a desitjable!

Podem pensar que el temps corre en contra de Trump. Una pregunta sorgeix sobre la proposta a la cimera de Bèlgica al voltant de Nadal d’expropiació de béns russos dipositats al país belga. El nostre invitat ens deia que de fer-ho, calia fer-ho amb responsabilitat col·lectiva. Es va iniciar un debat més general sobre el deute europeu, els tipus de deute públic conjunt com es va fer amb la COVID o els fons Next Generation. En qualsevol cas no es pot deixar sola a Bèlgica davant la responsabilitat d’una intervenció dels béns russos en aquest assumpte.

La necessitat de fer front no tan sols a la defensa i reconstrucció d’Ucraïna sinó també a un nou projecte per EU tal com ens ha plantejat el professor, pot donar peu a necessitats de finançament que s’haurà de fer front amb emissions de deute d’Europa per Ucraïna o emissions de deute Europeu pel pla Draghi o altres plans rupturistes que puguin aparèixer en funció dels moments de canvi que vivim.

Un invitat ressaltava que la construcció d’Europa no s’ha fet mai per altruisme sinó forçat per necessitats vitals i va fer novament referència a la COVID i als deutes d’emissió conjunta.

Aquest projecte només pot avançar amb una sobirania estratègica conjunta i una política pròpia forta per un futur europeu. L’absència d’aquesta sobirania i d’una visió estadista de futur també ens pot arrossegar a una confrontació amb la Xina que ni la volem ni falta que ens fa ans al contrari.

Com va recollir el nostre president, tot i les contradiccions quan a vegades sembla que no es veuen les forces per canviar la governança, que “l’estat del benestar està a l’UCI” com publicava en Manel Pérez a La Vanguardia el passat dia 25 de gener cal ser conscients i posar en evidència que EU és un paradís i que tot i les dificultats cal recuperar el missatge d’optimisme que ens transmetia el nostre convidat reforçar aquest sentiment d’esforç i la pertinença d’un projecte engrescador.

Han estat dues hores intenses plenes de contingut. Amb un ponent de la categoria del Sr. Mas-Colell moltes coses ens han quedat en el tinter: Universitat, R+D, ensenyament o en un entorn més domèstic, infraestructures i pressupostos hauran de quedar per un altre dia. En tot cas ha estat un orgull poder començar l’any amb un debat d’aquesta categoria.

El nostre president va agrair la gentilesa del Sr. Mas-Colell de voler compartir aquesta estona amb nosaltres i quedem emplaçats per una altra ocasió de poder seguir el debat.

(Crònica Josep Ballart)