Ponent 216 : Dr. Arcadi Navarro i Cuartiellas
Tema : «Alzheimer: situació actual i perspectives de futur»
El tema salut es sempre d’actualitat i molt especialment per un col·lectiu sènior com el nostre. Vàrem tenir l’oportunitat de comptar amb un gran conferenciant a on debatre en primera persona temes tan transcendentals com la genètica o el Alzheimer amb la presencia del Dr. Arcadi Navarro Cuartiellas.
Arcadi Navarro i Cuartiellas (Sabadell, 1969) és doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor i investigador ICREA al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
Recentment, Arcadi Navarro ha estat guardonat fa pocs dies amb el Premi d’Honor de les Telecomunicacions i la Informàtica.
Navarro dirigeix la Fundació Pasqual Maragall i el seu centre de recerca, el Barcelona beta Brain Research Center, i co-dirigeix l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA), en col·laboració amb l’Institut Europeu de Bioinformàtica i el Centre de Regulació Genòmica (CGR). Actualment, amb dades biomèdiques molt rellevants emmagatzemades al Barcelona Supercomputing Center, l’EGA és el servei de referència mundial per a la gestió i distribució segura de dades de Genòmica Mèdica.
Arcadi Navarro s’ha dedicat a l’àmbit de la investigació de la genètica de poblacions, l’evolució molecular, els genotips i fenotips i els estudis d’associació. Ha sigut director d’un grup d’investigació en genòmica evolutiva dins de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
També ha dirigit el Node de Genètica de Poblacions de l’Institut Nacional Espanyol de Bioinformàtica. Entre les seves publicacions de divulgació es troba el llibre Contra natura l’essència conflictiva del món viu (Alzira, 2006). D’entre les diverses aportacions de la seva recerca, destaquen l’estudi dels processos d’especiació cromosòmica[1] i els de la distribució geogràfica de les variants genètiques que modifiquen el risc de malaltia en humans.
El 2014 va assumir la direcció de l’equip de l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma, que va ser traslladat a Barcelona des de l’EBI.
El 2016 va ser nomenat secretari d’Universitats i Recerca del Departament de Coneixement i Empresa de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Carles Puigdemont.
El 2009 va ser premiat amb el guardó Acreditació Avançada de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
El professor Navarro va començar la seva xerrada amb un missatge d’esperança arran d’una notícia recent dels mitjans de comunicació: «encara no sabem l’origen de la malaltia, però ja identifiquem marcadors sanguinis a on detestar la presència de l’malaltia en estadis pre-clínics i molt incipients».
A més d’un possible origen genètic d’arrel familiar hi ha un altre d’origen tardà a causa de l’envelliment del cos i del procés regeneratiu del cos a on es poden produir mutacions. El procés d’investigació ha estat molt intensiu en el coneixement de la fitopatologia.
Hi ha malalties a on es coneix les causes, la simptomatologia o la cura. Avui de lAlzheimer no en coneixem el 100% de cap de les tres.
Un interessant debat amb el nostre soci Ignasi Torra, va donar peu a poder parlar de com la malaltia no tan sols afecta el malalt sinó també al seu entorn familiar proper i el paper que tenen les associacions d’ajuda a familiars de malalts d’Alzheimer. Tot i que és una malaltia infradiagnosticada, estima que el cost d’un malalt en els països avançats es pot valorar en uns 30.000 €/any de mitjana i un cost de 60 o 70.000 €/any en les etapes més avançades de la malaltia.
Tot i la llei de la dependència, aquest esforç en part assumit per les famílies incideix especialment en les dones. Certament, aquesta visió social de la malaltia i el fet diferencial de la resposta sanitària diferencial quan vas als serveis assistencials amb un càncer o quan hi vas amb un diagnòstic d’Alzheimer ens va fer recapacitar a tots.
Reclamava un major compromís social amb els malalts i destacava la tasca que està duent a terme la Fundació Pasqual Maragall amb una triple activitat de divulgació de la problemàtica, una acció d’assistència als malalts i familiars amb més de 2700 voluntaris així com una tasca d’investigació que ja està donant importants resultats.
Ens explicava com la investigació es va centrar molt en la investigació de la proteïna tau-beta-amiloide que es troba bàsicament en el cromosoma 21 i com la proteïna dificulta la capacitat d’interconnexió de les neurones i la sinapsi, com el cromosoma 21 i la seva incidència amb la síndrome de Down afavoreix la malaltia en aquests pacients. La línia d’investigació per buscar fàrmacs en aquesta línia va desmotivar molt a les farmacèutiques perquè en aquesta fase de la malaltia ens deia és com «buscar la regeneració d’un jardí cremat». El mal ja està fet.
Però actualment ell és més optimista, hi ha més de 130 fàrmacs en procés d’assaig que ja són més divers, hi ha nous enfocaments, noves estratègies i esperem resultats a 10-15 anys amb solucions terapèutiques semblants a les que s’han obtingut amb el VIH.
L’objectiu a curt termini és poder endarrerir al màxim la dependència amb un bon estat cognitiu i això ja serà un gran pas.
El segon objectiu com ens deia a l’inici de la xerrada és disposar de mecanismes de detecció precoç. Des de la Fundació ens explicava com fa anys es va posar en marxa el que ell anomena una «Margallada» fen referència a l’esperit intrèpid i trencador del MHP Maragall amb l’inic d’una línia de treball basada en el seguiment i anàlisis durant dècades de l’evolució de persones sanes de persones que haguessin tingut malalts de primer grau afectats d’Alzheimer amb l’objectiu d’identificar aspectes coincidents en aquelles persones que al llarg de l’experiment haguessin desenvolupat la malaltia. La identificació d’aquests aspectes coincidents podien ser indicadors de risc per altres persones que els tinguessin en etapes asimptomàtiques fins i to a 10 anys vista. Aquests resultats també són molt esperonadors.
Ens va parlar de la Fundació com el darrer acte polític del president Pasqual Maragall. Quan ell «surt de l’armari» i renuncia a la seva carrera política i es projecta a futur i es rebel·la contra una percepció social de l’envelliment equivocada: «no és un procés normal d’envelliment!, és una malaltia i cal treballar-hi».
Efectivament, Navarro ens explica com són malalties estigmatitzades com ho va ser en el seu moment el càncer: «un mal lleig». En Pasqual es rebel·la contra això i vol eliminar aquesta estigmatització.
A continuació ens va parlar de la paradoxa social de la malaltia en considerar l’envelliment progressiu de la població. Tot i els esforços en R+D i la millora de qualitat de vida de la població actualment hi ha 50 milions d’afectats, però en 2050 aquesta xifra pot ser de 150 milions en les generacions actuals.
Des de la Fundació es vol posar «llums llargues» per assolir un món sense Alzheimer per les generacions futures i cal molta ciència, es busca activar recerca amb col·laboracions en xarxes internacionals i ja tenim resultats.
En el col·loqui a través de l’exposició de casos concrets vàrem poder debatre sobre quins són els sentiments i que pensen o que senten els malalts i de la funció de les Associacions de familiars d’Alzheimer. Ens deia el professor que hi ha coses molt difícils d’esbrinar, però cal aprofitar el màxim tots els petits moments i la importància que pot tenir un petit somriure o una encaixada de mà.
Vàrem parlar de factors de risc com ambientals, estils de vida. Certament, dormir bé, la pràctica d’exercici físic, evitar espais contaminats, la hipertensió o l’alcohol són factors determinats per moltes coses i, per tant, cal perseverar i ens recordava una frase del cardiòleg Dr. Valentí Fuster que deia «el cor dona quantitat de vida, però el cor dona qualitat de vida». Ara no hi ha pròpiament la medicació que voldríem, però cal lluitar per mantenir una vida social i intel·lectual activa que ajuda com a factor de prevenció.
Va voler acabar el seu discurs amb un missatge positiu: «el paper de la ciència és un missatge gratificador i esperançador».
Al final de la xerrada el nostre president va agrair l’assistència dels presents i en especial del nostre convidat oferint-li poder compartir amb nosaltres aquest espai en futures trobades.
NOTA DE SENIOR’S CLUB EMPRESARIAL
Des de Senior’s Club Empresarial volem destacar que la Fundació és una entitat políticament independent suportada per un col·lectiu de socis per fer recerca. Els socis donen a la Fundació Pasqual Maragall la independència per tal de poder dirigir la investigació i la seva activitat al marge de les pressions comercials o externes.
En la taula un nombre considerable de comensals varen manifestar que fa temps que en són socis i col·laboradors i volem convidar amics i lectors de Seniors club Empresarial que s’hi apuntin.
Per tal de col·laborar amb la Fundació Pasqual Maragall us oferim l’enllaç: https://fpmaragall.org/donativos/?f=donativo
Per tal de fer una donació puntual la Fundació Pasqual Maragall us oferim l’enllaç: https://fpmaragall.org/donativos/
Volem fer esmena que actualment, per una donació o quota de soci de 150 €/any té una desgravació fiscal del 80% (en el futur està previst que la llinda serà ser de 250 €/any.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
