L’aparició de la Intel·ligència Artificial Avançada posa en qüestió la superioritat intel·lectual dels humans, és a dir, la nostra essència; i fa cada cop més necessari plantejar i fer una reflexió sobre una ètica, en la qual s’hauran de regir aquestes màquines intel·ligents, que acabaran governant-nos i prenent decisions per nosaltres. La nostra responsabilitat ara, és deixar-los un únic llegat: la humanitat. Partint d’aquesta petita sinopsis de l’últim llibre del ponent, «Ètica per a les màquines», el passat dimecres vam obrir una nova temàtica en el marc del col·loqui de SECE Senior’s Club. Per ajudar-nos a immergir-nos en tot el que representa la intel·ligència artificial, la transhumància o la transcendència vam comptar amb la presència del Professor José Ignacio Latorre.
José Ignacio Latorre és Catedràtic de Física teòrica a la Universitat de Barcelona i director del Centre de Ciències de Benasque Pedro Pascual. És un dels Físics espanyols més reconeguts internacionalment en el camp de la física quàntica. Ha fet aportacions crucials a la teoria de camps i l’entrellaçament quàntic. Les seves principals línies de recerca giren entorn de la informació quàntica, l’entrellaçament, les partícules elementals i la teoria quàntica de camps. Ha rebut diversos premis d’investigació i ha treballat al MIT, CERN i al «Niels Bohr Institute».
El professor Latorre desenvolupa una incansable tasca divulgadora de la física, en particular, i de la ciència, en general. Ha ofert un gran nombre de conferències per a tota classe de públics a tot el món. Ha estat productor executiu de documentals per a televisió. És, així mateix, autor de tres llibres recents de divulgació ( «Quàntica», 2017, Ed. Ariel, Barcelona, «El no-res o el buit quàntic», 2017, Ed. País així com el mencionat «‘Ètica per les màquines», 2019, Ed Planeta).
El ponent va iniciar el col·loqui exposant una mica els passos que ha seguit des de l’àmbit tècnic fins a la inmersión filosòfica i ètica; i com ha seguit tota l’evolució i avenços que ha experimentat la intel·ligència artificial en els últims anys. Segons Latorre, durant segles els humans hem delegat la força a les màquines i això ha provocat que perdem qualitats físiques; durant els anys 50-60, es va començar a delegar les tasques de càlcul i ara disposem de màquines capaces de prendre decisions més encertades que els humans. Com es definirà en uns anys la relació entre màquines i humans?
Per entendre una mica més que és la Intel·ligència Artificial, el professor Latorre ens va convidar a fer una passejada per la història de la ciència. Començant pels anys 30, en els quals computar era definit com fer una operació física; fins als 50, que alguns pensadors comencen a introduir la idea que una màquina podria ser intel·ligent. A partir dels 60, es van iniciar els experiments amb sistemes experts, com el projecte Elisa, que van acabar desembocant al fracàs, i la idea de la intel·ligència artificial va quedar guardada en un calaix. No va ser fins a mitjans del 80 que va tornar a sorgir la idea, però acompanyada d’un nou concepte: les xarxes neuronals. Les xarxes neuronals pretenien fer una còpia de les funcions del cervell humà, no simplement gestionar dades. Tot i que l’evolució va ser
positiva, la intel·ligència artificial no va ser una realitat fins a l’aparició de les xarxes neuronals profundes. Aquestes són, per exemple, les que permeten a Google identificar una imatge, en molts casos, amb més exactitud que una persona o les que s’encarreguen de descobrir la càrrega emocional a les Xarxes Socials: aquest comentari té odi? És violent? És sexual?…
Aquestes xarxes neuronals profundes, estan cada vegada més igualades al cervell humà, i hi ha temes referents a la humanitat i la l’ètica que s’han de començar a posar sobre la taula de forma immediata per tal de poder tractar algunas aplicacions delicades d’aquesta intel·ligència artificial, com per exemple l’ús a escoles.
Entre altres marcs legals, la UE ha creat unes directrius bàsiques per tal d’aconseguir crear sistemes d’intel·ligència artificial fiables: 1. Intervenció i supervisió humana, 2. Algoritmes segurs, fiables i sòlids, 3. Privacitat en la gestió de les dades, 4. transparència en l’ús, 5. Igualtat, la IA ha de tenir en compte el conjunt de capacitats, competències i necessitats dels éssers humans. 6. Augmentar la sostenibilitat i la responsabilitat ecològica, 7. Complir les lleis de cada país i rendir comptes per responsabilitats.
Tot i que és un primer pas, estem encara molt lluny d’una situació ideal; i la velocitat en la qual avança la tecnologia i les lleis no és sempre paral·lela. Referent a aquesta situació, Latorre va plantejar dues problemàtiques que ell es plantejava amb el nou marc tecnològic.
La primera, referent a la pèrdua de feines. El creixement de la intel·ligència artificial i la seva implantació al nostre dia a dia és imparable, i això provocarà que a curt-mig termini comencin a ser prescindibles algunes posicions laborals que fins ara han ocupat les persones. Això té un impacte directe, per començar, al sistema de pensions. Davant d’aquesta situació, alguns col·lectius estan proposant dotar d’identitat física a les màquines, per tal que hagin de cobrar un sou que permeti cobrir: les millores tecnològiques, contribució a la Seguretat Social, responsabilitat civil… Això permetria, no només mantenir el sistema, sinó millorar-lo.
Un altre problema, faria referència al sentit humà. Que farem amb la nostra condició humana si arriba un moment que només hem de treballar 1 hora al dia? Com gestionarem el nostre temps lliure? Acabarem sent addictes o dependents d’altres sistemes tecnològics com poden ser els telèfons o les televisions? I això, només seria la punta de l’iceberg, afirma Latorre.
Seguidament, per petició dels assistents, molt animats amb el debat, s’inicia el torn de preguntes. Primerament, per parlar del cotxe autònom i de la seva manera de prendre decisions. Posem un cas pràctic: un cotxe autònom a 120km a punt de col·lisionar, si va recte mata al conductor, a la dreta a un nen i a l’esquerra a un avi; que fa? Davant del problema, el professor Latorre afirma que la IA (Inteligencia Artificial) té prou capacitat per poder analitzar ràpidament les dues cares i reconèixer la gent que està a punt d’atropellar, i prendre una decisió per causar el mínim dany; però també confirma que en aquests casos, de forma ética es va decidir amb les companyies automobilístiques que la decisió és prendria per atzar i de forma aleatòria.
Seguidament, Felix Vilaseca, va retomar el tema de la destrucció de feines que suposa la IA, en cadenes de muntatge com la SEAT. Latorre, va respondre que tot i que encara queda molt per fer, ja s’ha iniciat discussions en l’àmbit europeu per tal de buscar una solució pactada a aquesta possible conseqüència. Seguint amb la temàtica, la nostra sòcia Concha Lacalle, va preguntar al ponent si hi havia molta reticència a Europa sobre discutir d’aquests temes. El ponent va contestar que més que reticència, hi havia desconeixement. Els polítics que estan regulant aquestes temàtiques no són científics, i al contrari d’altres potencies com EEUU, no s’envolten de gabinets d’experts per poder legislar. Latorre va aprofitar per asseverar, també, que certament hi ha hagut una certa millora en els últims anys, donant més pressupost per les missions destinades a supercomputació, per exemple.
Josep Ballart, va tancar el torn de debat fent referència a qui hauria de liderar la posició ètica de les màquines, tenint en compte la situació mundial. Latorre, va respondre que sens dubte, Europa haurà de ser l’abanderat. A Europa és on va sorgir la democràcia, la filosofia… Però s’haurà de veure quins passos es fan per part de les institucions europees per encarar aquests reptes futurs.
Finalment, el president de SECE Senior’s Club, Josep Ballart va donar per acabat el col·loqui, convidant al ponent a assistir a la pròxima cita, amb el pare Lluc Torcal i agraint molt el seu temps i la seva exposició.
(Cronica Laura Ballart Díaz)
Galeria de fotos:
