Ponent 214 : Sr. Xavier Vives i Torrents
Tema : «Barcelona, un gran projecte?» «
En aquesta ocasió sota el títol «Barcelona, un gran projecte?» vàrem tenir entre nosaltres a un ponent de primer nivell com el Prof. Xavier Vives.
Xavier Vives és el Director del «Public-Private Research Center» del IESE Business School i professor d’Economia i Finances, titular de la Càtedra Abertis de Regulació, Competència i Polítiques Públiques. És Doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
És Research Fellow del CESifo (Munic) i va ser membre del seu European Economic Advisory Group del 2001 al 2011. Fellow de l’Econometric Society des del 1992, i de l’European Economic Association des del 2004; i Research Associate de l’European Corporate Governance Institute. Va ser membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) del Govern de Catalunya (2011-2015). Del 2011 al 2014 va ser Conseller Especial del Vicepresident de la UE i Comissari de Competència D. Joaquín Almunia. President de l’Associació Espanyola d’Economia el 2008, Duisenberg Fellow del Banc Central Europeu el 2015, president d’EARIE per al 2016-18 i actual President de l’European Finance Association.
Ha estat professor d’Economia i Finances i Catedràtic d’Estudis Europeus a INSEAD (París) el 2001-2005; Director de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC a la dècada 1991-2001; professor a Harvard University, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, University of Califòrnia a Berkeley, University of Pennsylvania, i New York University (amb la Càtedra Rei Joan Carles I el 1999-2000). Del 2003 al 2013 va ser membre de l’Economic Advisory Group on Competition Policy de la Comissió Europea.
En un any electoral, des de Senior’s Club Empresarial hem volgut abordar el futur de Barcelona des d’una visió tècnica i no ho podíem fer millor que amb la presencia del Prof. Vives.
L’interès del tema va quedar ràpidament de manifest quan amb prou feina li vàrem deixar temps al professor d’elaborar el seu discurs amb les nostres preguntes que va derivar en un interessant col·loqui abans d’hora.
Ens va parlar del seu informe que acaba de publicar amb la visió del que cal fer a Barcelona, àrea metropolitana i Catalunya. https://www.iese.edu/es/wp-content/uploads/sites/2/2021/07/reptes-nou-govern-politica-infraestructures-regio-metropolitana-barcelona.pdf
De la importància d’obtenir una visió transversal de la societat civil, allunyada de posicionaments personalistes o d’enfocaments partidistes per tal d’acostar-se a la voluntat de la gent.
Ens va destacar com les respostes es repeteixen en el temps i com de fet el que interessa a les institucions ciutadanes és recorrent al llarg dels anys cosa que denota la presència de fets estructurals o problemes enquistats.
Destaca com la manca d’un projecte global que inclogui la totalitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i un lideratge fort i amb visió a llarg termini, fa que no es pot donar resposta a problemes que afecten l’àrea que la gent percep com el seu espai vital.
Aquest fet es fa més palès quan constatem que els 167 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona son la 7a àrea metropolitana més gran d´Europa per PIB, i els problemes a afrontar i les seves solucions sovint tenen aquesta dimensió. Una cosa tan simple com el “bicing” fa que quan et mous d’un municipi a un altre municipi veí cal canviar de bicicleta. Resulta difícil d’entendre, especialment per als veïns que viuen en aquests entorns fronterers.
L’excés de politització comporta una desmobilització de la gent que acaba perdent confiança en el sentit de les propostes i com aquesta desconfiança afecta la col·laboració públic privada.
La mancança d’infraestructures (rodalies) o els dèficits en formació i també de “civilitat” comporten una degradació dels espais augmentada per un turisme massiu que participa en aquest deteriorament.
La mancança d’una política d’habitatge social contribueix a aquesta sensació de desemparament que afecta especialment a la gent jove.
Remarca una característica molt nostre que dificulta les coses i és aquest component crític i amb poca base tècnica que fa que sempre sorgeixin grups amb facilitat per aturar les coses que al final no s’acaben executant i no és tan sols per manca de pressupost.
Una visió curtterminista lligada als cicles electorals acaban d’arrodonor l’escenari. Cita com exemple la dificultat en autoritzar emplaçaments per els parcs eòlics i fotovoltaics necessaris per la transició energètica.
En Jordi López Benasat, molt coneixedor del projecte olímpic, recordava com la ciutadania respon quan la proposta que se li presenta té una coherència i en aquestes circumstàncies tolera i valora l’esforç que representa les actuacions urbanístiques fent una referència implícita a la realitat actual.
El nostre convidat remarcava que actualment cal ampliar el focus i saber donar resposta a una visió més amplia territorialment i més global en àmbits com energia, mobilitat més que mesures aïllades i desgavellades.
En Josep Ventosa comenta que en el passat a Barcelona s’han pogut dur a terme grans projectes a llarg termini que han propiciat la transformació de la ciutat, com va ser el cas dels Jocs Olímpics del 92, però hi va haver una labor prèvia d’elaboració de les idees i projectes i de construcció de consens polític i ciutadà. També comenta que el conflicte existent amb la ubicació dels parcs eòlics i fotovoltaics potser es podria resoldre si s’actualitzessin els Plans d’Ordenació del Territori incloent les ubicacions on es podrien construir els nous parcs de renovables, de manera anàloga a com es planifiquen els polígons industrials i zones urbanes.
En J.L.B. també va voler remarcar que la gent es mobilitza si identifica una ètica sòlida que potser ara ja no hi és i que ens cal un alineament en projectes en la línia europea buscant emmirallar-nos en les millors pràctiques. Juntament amb la manca de discurs científic i tècnic, sòlid i amb solvència debilita la moral de confiança en la gent que ha de fer coses.
En aquesta intervenció, el nostre invitat, va fer referència que potser un excés d’ideologia i dogmatisme han desplaçat l’espai d’una base tècnica i si abans és buscava un esdeveniment per donar viabilitat d’un projecte estructural, ara es busca un projecte tècnic per convertir-lo en esdeveniment.
Les intervencions d’alguns invitats varen fer referència al fet que veníem d’una època en la qual comptàvem amb un equip tècnic molt potent i qualificat i amb un bagatge d’idees acumulades esperant la democràcia i la participació ciutadana per poder-los fer realitat.
Aquesta introducció va donar peu a un debat interessant sobre riscos i oportunitats que ofereix el nou entorn de Barcelona i com l’aposta per potenciar el talent i treure profit de la nostra posició tant geogràfica com també en l’àmbit de coneixements, universitats, centres de recerca fa que no ens hàgim d’enfrontar al futur amb les mans buides.
Aquest cronista va exposar que fa uns anys era un paradigma qüestionable que el futur de la humanitat anava cap a macro concentracions de població en grans ciutats. La pregunta era si aquest paradigma no hauria de ser qüestionat i aprofitant la ubiqüitat de les energies renovables i les noves tecnologies de comunicació, la potenciació de noves infraestructures ferroviàries de trens lleugers o rodalies, no hauria de permetre a Barcelona exercir un lideratge a escala de país en la diversificació del territori, donant oportunitat de desenvolupament de la regió, reduint les externalitats que representa la concentració que vivim els Barcelonins alhora que posicionar-se en un nou model social i de convivència.
Això li va donar peu al nostre invitat a plantejar la seva visió més enllà de ‘l’àrea metropolitana’ i per això a ell li agrada parlar de ‘regió metropolitana’. Aquí en aquest punt vàrem deixar parlar al nostre invitat que ens va donar la seva visió més personal del pla estratègic metropolità de Barcelona així com el ‘què’ i el ‘perquè’ calia obrir el focus buscar la coherència amb la regió metropolitana.
Situats a la perifèria de tot, Espanya, a Europa i el món, ens situa també al centre de la potencialitat de 164 municipis de la regió metropolitana i en un espai europeu molt dinàmic i ens dona un factor d’economia d’escala d’abast i capacitat per resoldre problemes i afrontar reptes molt considerables si sabem disposar d’una governança harmònica per aquesta macro regió.
Ens cal, ens deia, aspirar a tenir un model econòmic diversificat i resilient, competitiu i compatible amb el canvi climàtic. Basat en el coneixement i el capital humà. Atreure talent, que el talent vulgui estar aquí per haver sabut crear al nostre voltant un espai tècnicament, culturalment i socialment atractiu.
En l’àmbit ciutadà, cal establir un model de consens amb plans integrats, també en mobilitat (que ens diu que ara no hi és) però també amb una política industrial clara, diversificada, neta, basada en la ciència i la innovació feta en presència i respecte cap al sector privat però també comptant amb una decidida intervenció del sector públic.
Ens va parlar de formació i d’infraestructures sobre les quals ens cal una actuació decidida i desacomplexada. Hem de recuperar centres de decisió empresarial perduts des del 2017, cal tenir-ho pensat valorant tots els aspectes positius que ho puguin afavorir.
Per exemple, cal que les infraestructures tornin a donar resposta a les necessitats empresarials (vols de llarg radi) i si el turisme complementa les funcions bàsiques d’aquestes infraestructures per garantir la sostenibilitat econòmica, cal que ho faci minimitzant les externalitats negatives. De manera directa o indirecta evitarem expulsar als veïns de la zona.
Parlant d’accions més concretes vàrem recollir:
- Disposem de molts centres i molt bons en temes de recerca e innovació, la visualització de l’agrupació en un nucli de coneixement es posicionaria entre els 5 primers en l’àmbit europeu.
- La mobilitat elèctrica obre un nínxol d’oportunitat en el que cal estar-hi presents. Crear un ecosistema en el qual la iniciativa pública i privada pugui desenvolupar la seva activitat es una oportunitat que no podem menys prear.
- Retenir, atraure i recuperar talent ha de ser un objectiu clar, comú, aglutinador, transversal i unificador de voluntats per damunt d’altres interessos.
- Cal donar solucions clares i efectives a les necessitats de mobilitat, especialment l’aeroport i la mancança de vols de llarg radi i no fer escarafalls a propostes que si més no posen el debat damunt la taula, en concret va fer referència a la proposta de la pista pivotada sobre aigües marines.
- Prendre’s seriosament el problema d’habitatge per donar sortida a les necessitats socials. Ens deia que es va perdre l’oportunitat de la darrera crisi del mercat immobiliari a on no es va aprofitar per adquirir un parc immobiliari en oferta per la davallada del sector i crear un parc d’habitatge social amb la dimensió necessària.
Sobre aquest punt vàrem reanimar el debat. Coincidíem amb la necessitat de retenir talent i pujar el nivell en tots els àmbits socials, també dels nostres dirigents tan públics com en el sector privat.
El nostre soci, Pedro Linares va comentar que tenim una manca de coherència entre els desitjos i la realitat perquè copsem una manca de retribució suficient, especialment cap als nostres científics. En Gonçal Bonhome, cita una important institució de recerca catalana, líder mundial en la seva activitat amb 700 científics treballant-hi a on tan sols 13 d’ells son funcionaris i la resta treballa amb contractes per projecte.
El nostre convidat confirma aquesta realitat, però contraposa que hi ha un volum de ‘start-ups’ al nostre entorn que començant a funcionar, que és quelcom que ha tingut una dinàmica pròpia fruit del dinamisme de la nostra societat i són una oportunitat i ha de ser un objectiu públic i privat de veritat a potenciar.
El temps va transcorre molt despresa i es varen poder dir moltes coses de les quals aquesta crònica és tan sols un petit esbós.
Arribada l’hora, el nostre president Josep Ventosa va donar per conclòs l’acte tot agraint al nostre ponent la seva presència i desitjant poder comptar novament amb ell en una altra ocasió.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
