Ponent 222 : Sr.Antoni Bassas i Onieva
Tema : «Mitjans de comunicació o Xarxes socials, com es forma avui l’opinió pública»
Hem començat l’any tenint amb nosaltres a Antoni Bassas i Onieva, un expert en temes de comunicació i a un ressaltat periodista amb el títol «Mitjans de comunicació o Xarxes socials, com es forma avi l’opinió pública». Una autentica oportunitat per Senior’s Club Empresarial de poder comptar amb la seva presencia en un entorn de proximitat, confiança i confidència que intentarem respectar en aquesta ressenya de la trobada.
Tot i que el Sr. Bassas no necessita presentació podem dir que es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d’audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L’any 2009 s’incorporà a Televisió de Catalunya com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. Quan tenia setze anys ja col·laborava a ràdio joventut, medi en el qual ha tingut una llarga trajectòria que va precedir una exitosa carrera tant a TV com a la premsa.
Acumula una extensa llista de premis i reconeixements com l’Ondas per l’espai d’humor Alguna pregunta més? (1997), Òmnium Cultural al programa El matí de Catalunya Ràdio (1998), Millor Periodista Esportiu pel programa de TVC Aquest any, cent! (1999), el Premi Nacional de Periodisme, atorgat per la Generalitat de Catalunya (2001), Ràdio Associació al Millor Professional pel conjunt de la seva trajectòria (2001), Fundació Lluís Carulla (2004), el Premi Nacional de Radiodifusió (2005) i Protagonistas (2008).[2] El gener de 2018 va guanyar el Premi Josep Pla amb unes memòries sobre la seva etapa a Catalunya Ràdio.
A Senior’s Club Empresarial feia temps que buscàvem tenir-lo com a conferenciant per temes diversos per la seva claredat d’exposició, la seva professionalitat i la credibilitat que s’ha sabut guanyar al llarg de la seva carrera.
Després d’una breu presentació a càrrec del nostre soci Ignasi Torra, el nostre convidat ens va fer un breu esbós de la seva visió de la situació actual i d’un cert desgast general d’haver d’estar pensant més a evitar que passi el que no vols que passi més que en actuar per tal de dur a terme plans en concret i això es fa extensiu al món de la política com al món de la justícia. Ens va explicar com a vegades fenòmens que identifiquem al nostre entorn quan aixeques la vista veus com també es reprodueixen en l’àmbit internacional.
La història dels mitjans ha estat canviant, del paper a la ràdio o de la ràdio a la televisió i ara els mitjans socials formen part d’aquest procés així com l’evolució de la governança d’aquests mitjans a on els governs o la inversió provada han estat fins ara actors d’aquesta evolució. Ara hi ha una novetat amb els mitjans en la mesura que tots podem ser emissors i receptors a la vegada. A la vegada hi ha molta més capacitat d’abocar informació que és superabundant.
Aquest fenomen, ens deia, fa que la vida dels països, la convivència s’ha acabat «futbolitzant» en uns espais de fans i seguidors amb visions parcials de la realitat.
Tothom busca un cert confort ideològic en els entorns de les xarxes socials. Van sorgir algunes preguntes al voltant que aquests fenòmens també eren presents en els mitjans tradicionals perquè els lectors s’alineaven al voltant de les línies editorials dels diaris. Més enllà de la línia editorial en els mitjans pots trobar una metodologia que ja era present a les facultats en el sentit de saber diferenciar entre «fets» (la seva objectivitat) i «opinions» que són lliures i així s’han d’interpretar. Aquesta obvietat a vegades es confon i s’interpreta al revés.
Primer posar-se d’acord en els fets era l’opció clàssica i no deixar que les emocions s’imposin a la racionalitat i que les opinions tinguin el seu espai per entrar al fons o als contextos històrics de la notícia.
Una intervenció de Josep Ventosa va donar peu al nostre invitat a iniciar un interessant debat sobre el paper que juguen les notícies, fins i tot en les xarxes socials i els mitjans escrits o fins i tot els llibres i la seva complementarietat. Com els llibres o articles monogràfics ajuden a anar més enllà i ajuden a posar en context uns fets.
En aquest sentit, ens va voler tranquil·litzar en la mesura que, ens deia, tot juga el seu paper i també en donar un missatge positiu en fer un crit a la confiança i obrir els ulls valorant les coses positivament i amb objectivitat. Hi ha molta gent intentant fer les coses bé i amb honestedat fins i tot assumint riscos personals i remarcava que vivim en un país amb un nivell periodístic molt acceptable.
Na Margarida Jansà va introduir un tema interessantíssim amb plantejar el paper dels mitjans versus els adolescents i les noves generacions, quines informacions filtren, com les interioritzen, com les digereixen. El Sr.Bassas a part de la seva formació formal i la seva experiència professional també ens va voler compartir la seva experiència com a pare. Els adolescents van sobrats de curiositat i cal aprofitar els moments de receptivitat per transmetre el missatge (que normalment és quan s’està més cansat o menys predisposat, però la vida és així ens deia). Ells ho absorbeixen tot i normalment la resposta la detectes molt més tard.
L’estona ens va donar per parlar de molts temes, també dels matisos territorials. Ens deia com nosaltres a Catalunya estem immersos en dos sistemes informatius, un d’arrel catalana i un altre de nivell nacional. Això és una singularitat que no es dona a Espanya en general i ens dona l’oportunitat de contrastar.
El nostre soci Xavier Travé va introduir el tema de les filtracions interessades o les guerres brutes i certament va resultar un debat interessant. Jo mateix vaig introduir el tema de la xenofòbia, la seguretat percebuda i com tot s’instrumentalitzava. La dreta ha sabut trobar la manera de parlar i malauradament el progressisme i els mitjans no hi han sabut adaptar-se a les circumstàncies més enllà d’un «bonisme» que no convenç.
No ha estat fàcil recollir aquesta ressenya de la visita del Sr. Bassas tant per la categoria periodística del nostre invitat com per què no trair la confiança i confidència amb la qual ell ha volgut obsequiar-nos amb la seva presència i els seus comentaris. Va estar un paler poder establir un debat i gaudir de les opinions del nostre invitat.
Acabades les intervencions el nostre president Josep Ventosa va transmetre els agraïments i va donar per acabada la jornada.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
