Tema: «La nova comunicació»
El passat 26 de març varem tenir amb nosaltres al Sr. Carles Capdevila. Va néixer a Vic l’any 1965. És llicenciat en filosofia i periodista i actualment es el director del diari ARA, que l’any 2013 va rebre el Premi Nacional de Comunicació. Col·labora al programa Divendres de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio i Hoy por hoy de la Cadena SER..
Ha publicat diferents llibres com «La llum al final del túnel», «El món que ve … ja el tenim», «Els reis d’Orient», «Desprès de tocar fons» o «Xips, cables i poder». Ha estat articulista i corresponsal en diferents mitjans així com director i presentador de programes de ràdio i televisió i és professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona.
Com sempre, després d’una breu introducció, el nostre President Francesc Serena l’hi va fer una breu descripció de com aniria la trobada. Ell anunciaria el tema a tractar – el Sr. Capdevila ens havia avançat que aniria sobre “La nova comunicació”- ,el deixaríem dinar tranquil i a continuació, després de desenvolupar el seu tema, hi hauria un col·loqui.
Doncs res de res. L’oportunitat de tenir al Sr. Capdevila i els fets recents recollits a la premsa varen donar peu a un seguit de preguntes i un diàleg que ens va acompanyar durant tota la trobada.
Al final al Sr. Capdevila no l’hi varem deixar desenvolupar linealment el seu discurs, però al llarg del col·loqui va tenir oportunitat de fer referencies de com la nova comunicació incideix en positiu i en negatiu en un nou model de compartir i transmetre informació i opinió.
Ens explicava com estem vivint un moment apassionant des de tots els nivell i també en la comunicació. Cal reinventar moltes coses en aquest nou món i aquest interregne entre els dos moments l’estem vivint en directe.
La tecnologia i la facilitat de comunicació son , pot ser, un elements definitoris d’aquest canvi. Tothom pot dir la seva o penjar fotos a la xarxa en temps real. Va sorgir el tema de l’accident del Airbus 320 a França i com alguns mitjans fen us d’una retòrica barroca semblava que furgaven en la noticia més que no la informaven.
L’hi preguntem sobre de diferencia entre comunicació i soroll, ell ens explica que avui la societat es molt crítica amb les fonts d’informació convencional i en canvi es més receptiva a admetre informació d’altres fonts com les xarxes. No es bo ni dolent, es diferent i ens porta cap a un món més transparent, però també genera incomoditat especialment a aquells a qui els hi fa nosa la transparència. És un nou paradigma, estem vivint l’efervescència del fi de la impunitat, l’agonia dels vells poders i el naixement de nous gegants, ens parla del “big data”, del Google, de Facebook. Cal un procés d’aprenentatge per saber donar qualitat a la informació.
Quan l’hi preguntem sobre la incomoditat que generen aquests nous entorns, ens fa una comparació amb l’adolescència. És un procés d’adolescència que es superara, pot ser per esgotament…, però hi haurà un procés educatiu i baixara la pressió, res serà com abans, la facilitat de penjar una foto, o difondre un text amb una informació o un opinió quedarà.
Surt la pregunta de si el diari digital substituirà al paper. El Sr. Capdevila es molt pragmàtic sobre aquest tema. El model de distribució dels diaris es molt definitori, la distribució del paper es complicada en determinats llocs i la facilitat amb la que la informació pot arribar al subscriptor per mitjans digitals es molt millor. No obstant això no serà demà, hi ha gent que vol tenir el paper a les mans i preveu que el diari convencional encara te recorregut.
El canvi important que el veu es que actualment tothom pot emetre i tothom pot accedir a tot, per això ens explica que el seu diari no fa diferencia entre el món del paper i el món digital, tots els membres de ARA presenten els dos perfils i estan presents en les xarxes socials. Ell mateix aten directament els seus perfils de Tweeter i Facebook, (i en puc donar fer com a seguidor seu), i aquesta actitud la transmet a tot el col·lectiu de ARA. Ell ho veu com un aspecte vocacional o vivencial que es reflecteix en l’àmbit professional.
Hi ha una pregunta sobre el model de finançament del mitjans, concretament sobre la moralitat d’acceptar ajuts públics quan hi ha altres necessitats socials. Primer ens dona una resposta quantitativa, en el cas concret del seu diari l’ajuda publica represente 600.000€ sobre un pressupost anual de més de 15 milions d’euros, quan els ingressos en publicitat son de uns 3 milions i els ingressos per subscripcions poden ser també d’aquesta magnitud. La xifra estimada d’ajut pot ser molt (600.000€) però te un pes relatiu i el fenomen es similar en altres mitjans, és en l’aspecte qualitatiu a on vol fer esmena sobre el objectiu cultural i es aquí a on ell entén que una de les funcions bàsiques de l’Administració es el foment de la cultura, el teatre, la literatura i també els mitjans com a elements de culturització, de creació d’opinió.
El periodisme i la cultura són elements transformadors de la societat i per això la subvenció igual que en el teatre té una funció social.
Tornen les preguntes sobre la situació actual i política i perquè la votació del 27S o la llista única tornen a ser motius de debat i si hi ha algú que ho provoca aquesta situació. Ens contesta que efectivament el procés no esta passant per un dels seus millors moments, diria que és el pitjor moment de la seva historia i això sens dubte genera noticia. El desacord és pales però creu que no tardaran en reaccionar (cal afegir que pocs dies després de la trobada els dos partits CDC i ERC varen firmar un acord de full de ruta).
Entrem en un debat sobre el nivell dels nostres polítics, hi ha polítics que ens han sabut situar amb una bona imatge en el món però la nova comunicació pot tenir un efecte important. Alguns polítics que es movien bé en un món “opac” poden quedar en evidencia en aquest nou món “transparent” i quedar descol·locats.
Al final, en mirar el rellotge havien passat més de dos hores i mitja intenses i de exposició, de conferencia res de res, però ha valgut molt la pena. Haurem de seguir llegint la columna del diari ARA amb la que ens saluda cada dia.
(Crónica Sr. Josep Ballart )