Que implica l’acord de París? Que són les COP’s i quina importància tenen? Com funcionen les polítiques del canvi climàtic a escala mundial? Qui pren les decisions i com s’organitza el món per fer front al nou acord de Paris? Per parlar-nos en profunditat sobre tots aquests temes, en el col·loqui del passat dimecres SECE Senior’s Club va comptar amb la presència d’Elvira Carles.
Elvira Carles Bresolí és una dona apassionada que ha arribat on està gràcies a no donar-se mai per vençuda. Llicenciada en Farmàcia i actualment directora de la Fundació Empresa i Clima i es la referent espanyola a les Nacions Unides en aspectes climàtics, va néixer a Tortosa i és filla orgullosa de pagesos. Va venir a Barcelona a estudiar Farmàcia a la UB i posteriorment va fer un Màster en Enginyeria de l’Aigua i un altre en Prevenció de Riscos Laborals a la Politècnica de Catalunya entra d’altres estudis.
Durant la seva vida professional ha treballat a multitud de països arreu del món on sempre ha destacat per la seva competència. Cap a l’any 2000, va decidir tornar a Barcelona on va començar a treballar a la Cambra de Comerç̧. Allí́ va ser on es va introduir en les polítiques climàtiques, començant pel protocol de Kyoto, i va establir les bases de la Fundació Empresa i Clima. Una fundació que respon a la necessitat de cobrir la demanda de les empreses davant les necessitats, dubtes i preguntes originades per tota la nova normativa ambiental i de canvi climàtic.
Després de passar diversos tràmits a la Cambra, va aconseguir aprovar el projecte quatre anys després de presentar-lo per primera vegada, i pocs dies abans que entrés en vigor l’Acord de Kyoto.
D’això ja fa dotze anys, i ara la Fundació compte amb seu a Barcelona i oficines a Madrid i Bogotà. A més, treballen amb multitud de multinacionals i petites i mitjanes empreses a les quals ajuden a adaptar-se a les normatives canviants.
Aquesta fundació sense ànim de lucre està centrada, en aquests moments, a adaptar les necessitats de l’Acord de París, que és molt més restrictiu que el de Kyoto i que implica una reducció d’emissions més dràstica per a moltes empreses.
Però com va arribar la fundació i l’Elvira a ser la «observer» de les Nacions Unides en temes climàtics a Espanya? L’Elvira, ens respon. El 2010, l’ONU va decidir que per dur a terme unes negociacions sobre el clima a llarg termini, no només eren vàlids els polítics (ja que canvien cada cert temps), sinó que necessitaven unes figures constants i permanents, els «observers», que es dediquessin a treballar i a ajudar a decidir sobre les noves polítiques climàtiques. Actualment hi ha 197 observadors i negociadors, que com l’Elvira, participen en les cimeres per fer possible els acords climàtics que regiran el món durant les següents dècades.
Seguidament, l’Elvira ens va parlar de dos conceptes molt importants pel que fa a les negociacions sobre el clima: el Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) i les conferències de les parts (COP).
El primer estament va néixer el 1992 a Rio, on es va fer una reunió sobre el medi ambient, en el qual van participar persones de gran rellevància com Àngela Merkel, i en la que es va constatar que la situació del clima estava canviant a tots els països. Veient la situació es va decidir crear un panel intergovernamental de científics (IPCC) que es reuniria en 5 anys en una conferència de les parts (COP), per poder posar en comú els canvis que veien que estava experimentant el planeta. Aquesta cita va ser a Kyoto.
En aquesta primera trobada oficial es van arribar a moltes evidències entre els científics dels diferents països i els polítics, i es va dissenyar un document de 2 fulls que establia les accions que s’havien de dur a terme per gestionar el canvi climàtic en els anys vinents. Aquest acord va tardar molts anys a ser ratificat pels països, i també en entrar en vigor. Per aquest motiu cinc anys abans que caduqués l’Acord es va començar a treballar de forma global en un nou: l’Acord de París. Un Acord molt més ambiciós que ha aconseguit ser ratificat per més del 90% dels països del món.
L’Acord de Paris entra oficialment en marxa aquest any 2020 i, l’Elvira insisteix en el fet que és molt més ambiciós que el seu antecessor. A part, compte amb el suport de la Xina i de moltes potències emergents que actualment són les causants de bona part de les emissions i per tant, la clau per millorar la situació del planeta. Per aquest motiu resulta preocupant que una potència com els Estats Units estigui pensant a abandonar l’Acord. De totes maneres, segons l’Elvira, les possibilitats reals de la baixa a la rectificació són poques, ja que els Estats Units es veurien avocats a perdre privilegis de representació a les Nacions Unides i de presència en països tercers.
Referent a l’última COP a Madrid, l’Elvira ens va confirmar que certament no s’havia avançat molt, però que molta de la feina per l’aplicació del nou Acord de Paris ja estava feta.
Seguidament va començar la ronda de preguntes, i els assistents van demanar a l’Elvira que ens ajudes a reflexionar sobre les preocupacions reals que ara mateix afecten el clima. L’Elvira va començant parlant-nos sobre una nova plaga a Hondures que està provocant una gran desforestació i que provoca que més dels 60% dels infants del país pateixin diarrees i problemes causats de l’aigua en mal estat que ingereixen. A més, també ens va comentar que tots els aspectes climàtics funcionen com una cadena o un dominó: la temperatura augmenta 1,2 graus, al pol Nord desapareix més de 2⁄3 parts l’últim quart de segle, es creen noves corrents marines que provoquen més ciclons i huracans i una pujada al mar que a molts llocs està deixant desplaçats i gent que ho ha perdut tot…
Josep Ventosa va agafar el relleu per fer referència al “European Green Deal” a escala europea. La ponent va comentar que és un acord positiu, però que ara mateix amb la marxa del Regne Unit de la Unió Europea tot trontolla una mica.
El Regne Unit era el país que millor feia els «deures» i que més aporta a la subhasta europea. De fet, feia sis mesos que Londres no comprava a la subhasta d’emissions Europea, la qual cosa preocupava molt. Aquesta situació es va aconseguir solucionar gràcies a la visió de Patricia Espinosa, que és una diplomàtica mexicana que, des de 2016, s’exerceix com a Secretària Executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.
El col·loqui va acabar amb l’exposició de l’Elvira de diverses anècdotes i històries sobre les COP’s i les reunions del clima. Amb un to molt informal i proper, que va marcar tota la trobada, i que ens va ajudar a fer-nos una idea de com es prenen les decisions i s’aconsegueix que els països acabin ratificant els tractats.
Un cop finalitzat, Josep Ballart va donar per acabada la trobada agraint a Elvira Carles la seva assistència i esperant poder comptar amb ella en col·loquis futurs.
(Cronica Laura Ballart Díaz)
Galeria de fotos:
