Ponent 187, : Sr. Ferran Tarradellas Espuny
Tema: «Parlant d’Europa»
Europa viu un moment crucial en la seva història. Després de més de 60 anys des de l’inici de la seva creació podríem dir que el balanç és altament positiu, però actualment ens trobem en un escenari advers: el Brexit, l’Euroescepticisme, una reducció demogràfica genèrica en tot el continent, l’envelliment de la població, l’augment dels fluxos migratoris, la complexitat geopolítica arreu del món… Per sobreviure, la Unió Europea ha de poder gestionar la situació, i per gestionar-la ha de posar en marxa l’engranatge institucional que la compon.
Per il·lustrar-nos sobre el model organitzatiu i els reptes a futur de la Unió Europea va venir, el passat dimecres 17 d’octubre a SECE, Ferran Tarradellas Espuny, que amb un toc d’humor va posar ordre a l’escenari europeu, un escenari que moltes vegades pot semblar difús i llunyà pel ciutadà de peu. El sr. Ferran Tarradellas va néixer a Barcelona el 1966 i és actualment el Director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. És llicenciat en Periodisme per la Pompeu Fabra i llicenciat en història per la UB. Durant la seva vida professional ha exercit diferents càrrecs tant en el sector privat com, més darrerament, en el sector públic, especialment vinculat amb la UE. A més, va tenir el privilegi d’anar com a representant de la Unió Europea a la cimera de premis Nobels de la Pau.
Per parlar de la creació de la Unió Europea hem de parlar de Guerres. Guerres en majúscules. Abans de l’inici del diàleg Europeu, que podem datar el 1951, la història d’Europa està plena de conflictes: la guerra dels trenta anys, les guerres napoleòniques, primera guerra mundial, segona guerra mundial… Una quantitat de conflictes, extremadament sagnants, que van portar a la quasi devastació del vell continent. Però el 1951, alguna cosa va canviar. La voluntat Europea per acabar amb els morts i crear un ambient de Pau va portar al Ministre francès Jean Monnet inspirat per la Declaració Shuman a proposar un tractat europeu pel control del carbó i l’acer. Una estratègia molt intel·ligent que servia, per una banda per crear un acord comú, i per l’altre per evitar l’armament en secret de la resta de potències europees que formaven l’acord. D’aquest primer tractat, firmat a París, va néixer la C.E.C.A (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Aquesta organització va ser tan exitosa que els Estats Europeus van començar a veure amb bons ulls crear aliances en altres aspectes.
El següent acord va ser el Tractat de Roma el 1957 on els socis Europeus van firmar literalment un paper en blanc que permetia començar a escriure la història de pau i treball cooperatiu que ens ha portat fins on som ara.
Des d’aquells primers sis socis als 28 que som avui, han canviat molts escenaris: caiguda de dictadures, fi de la guerra freda, caiguda del mur de Berlín. Situacions que la Unió Europea ha posat el seu favor per crear un organisme sòlid i competent que regula i promou la pau i l’enteniment a tot el continent.
La Unió Europea opera, com qualsevol Estat, seguint la divisió de poder de Montesquieu. Així doncs en el model organitzatiu de la UE trobem representats un poder Judicial (Tribunal
Europeu de Justícia), un poder Legislatiu (Parlament i Consell) i un poder Executiu (Comissió).
El Tribunal Europeu de Justícia és una institució molt poderosa i també molt desconeguda. Està formada per un jutge de cada estat membre i té l’obligació de garantir que la legislació europea s’interpreti i apliqui de la mateixa manera a tots els països. És una eina molt important, ja que està per sobre del Tribunal Suprem dels Estats Membres.
El poder legislatiu, igual que a moltes democràcies Europees, és bicameral i està format pel Parlament Europeu i pel Consell Europeu. El Parlament Europeu és l’òrgan de representació directa dels ciutadans Europeus. Els membres que el formen són votats directament pels ciutadans Europeus en unes eleccions conjuntes cada 5 anys.
En general, les eleccions Europees no s’han caracteritzat pel seu èxit en participació, malgrat que les decisions que es prenen a les cambres europees afecten el nostre dia a dia molt més del que creiem. Tot i això, des de la UE s’augura un canvi de paradigma de cara les pròximes eleccions, el 25 de maig de 2019. En aquestes eleccions, els votants no només podran escollir els membres del parlament, sinó també el President de la Comissió, és a dir, la força que presidirà el poder Executiu de la Unió Europea.
Una altra entitat important dins l’engranatge de la Unió Europea és el Banc Central Europeu, presidit per Mario Draghi. Aquest organisme té l’objectiu de mantenir els preus estables i evitar la inflació. Cosa que ha aconseguit de manera indubtable. Des de 2002 la inflació està prop del 2% i es manté estable de cara futur. Certament, amb el canvi de moneda es va generar un increment de preu, però no hem d’oblidar que abans de l’Euro a Espanya teníem una inflació d’entre el 17% i el 20%. Així doncs, gràcies a l’Euro podem dir que aquesta situació es va estabilitzar i va fer que els mercats fossin més segurs.
A part de les institucions Europees, la Unió Europea també està unida sota uns símbols comuns: la bandera, l’himne d’Europa, la moneda única i les llengües (24 llengües reconegudes oficialment).
Però, quins són els reptes als quals s’afronta la Unió Europea a curt termini? Per començar, el Brexit. Aquest març la UE deixarà d’estar composta per 28 països per passar a ser 27, ja que el Regne Unit deixarà l’organització. Això és un cop molt dur per Europa, però no en un sentit econòmic, sinó moral. Perdem un membre de la família Europea.
Per altra banda, ens trobem en una crisi migratòria molt gran provocada per la Guerra de Síria i per l’augment de migració subsahariana. Això comporta un creixement de la inseguretat a les fronteres i fa que creixin les tensions entre els països membres, especialment els que tenen sortida al Mediterrani.
Un altre repte que haurà d’afrontar Europa és la inestabilitat dels EUA, un soci molt destacat al passat, però que ara mateix ja no respon als mateixos interessos. En el mateix ordre, la crisi dels mitjans de comunicació, l’increment de les fake news i la dependència energètica estan també a l’ordre del dia de la Unió. Un ordre del dia que cada vegada va sumant aspectes i que urgeix respostes davant dels creixents populismes a Europa que clamen per la divisió de la Unió Europa.
Amb aquesta reflexió, Ferran Tarradellas va concloure la ponència i va iniciar el torn de preguntes. Per començar el nostre soci Raffaello Facchini va fer referència al futur de l’Euro. Sobre el qual, Ferran Tarradellas va deixar clar que per Europa, l’Euro és una moneda de futur i que per acabar d’estabilitzar-lo tots els Estats Europeus haurem d’esforçar-nos per complir les polítiques de dèficit, que ara mateix estan superades.
Seguidament, Alejandro Belinchon va recuperar el tema del Brexit preguntant si el ponent veia possible un acord entre les dues parts i si aquesta situació es considerava un fracàs i una autèntica tragèdia per la Unió Europea. Ferran Tarradellas va deixar clar que per Europa la situació no és tràgica, simplement és trista, i que el que està en desavantatge davant d’aquest nou repte és el Regne Unit que haurà de crear de nou tota una infraestructura, controls duanes, nous tractats… Els ciutadans europeus ens hem acostumat a veure Europa com un gran país, sense fronteres, sense aranzels i pels ciutadans britànics aquesta situació canviarà dràsticament. També va comentar que ara mateix existeixen encara negociacions, però que Europa no cedirà les seves competències, perquè s’entén que no es pot estar millor amb Europa si no es formar part de la UE.
Per últim, Josep Ventosa va fer referència a la falta de coneixença per part del ciutadà de què fa la Unió Europea, i de la sensació que a vegades sembla que Europa sigui cosa de polítics, banquers i empreses. Davant d’això, Ferran Tarradellas va asseverar que a Europa es tendeix molt a no dir les coses pel seu nom, i això comporta que el ciutadà no comprengui la importància del seu valor. A més, existeix una tendència general a creure que les coses que passen a Europa no ens afecten, i si ho fan, és en negatiu. Però el ponent augura que amb el nou sistema d’eleccions la tendència d’alienació per part del ciutadà canviï, ja que a partir d’ara es podrà escollir el poder Executiu i això permetrà que el ciutadà defineixi les línies ideològiques que vol que segueixi Europa.
Finalment, el president de SECE Senior Club, Josep Ballart, va donar les gràcies al ponent pel seu anàlisi i va convidar al ponent a poder assistir a una nova conferència centrada en el Brexit.
(Crónica Laura Ballart Díaz )
Galeria de fotos:
