Ponent 225 : Sr. Joan Anton Català
Tema : «Geopolítica de l’espai»
Els que som d’una època arrosseguem la fascinació del descobriment de l’espai com un lloc accessible per la humanitat i vàrem viure moments emocionants de la conquesta de la lluna.
Al mes d’abril vàrem tenir amb nosaltres a Joan Anton Català nascut a Tarragona, col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i autor de diversos llibres de divulgació científica com «Retrats d’un univers sorprenent» (émepe), «100 qüestions sobre l’univers» (Cossetània), i la novel·la juvenil «Projecte Galileu» (Bambú) i recentment «Geopolítica de l’espai» (angle).
És Màster en Astronomia i Astrofísica, i químic quàntic. L’espai sempre l’ha apassionat des de la infància. Va muntar el seu primer telescopi quan tenia nou anys, amb un tub sobrant de les mostres de teixits de la botiga familiar, una ampolla buida i una lent que va comprar en una òptica.
En l’àmbit professional, compta amb formació a les escoles de negoci IESE i Whaton School, i es dedica a la gestió del canvi, treballant a l’empresa Leading-On. Des d’aquest àmbit professional, és pioner a tot l’Estat en la combinació del món de l’empresa amb l’astronomia. Sota el nom @estelsiplanetes a les xarxes socials, i manté, des de fa més de deu anys, el blog de divulgació estelsiplanetes.blogspot.com
Membre de l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) i de l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix (AASCV).
Després de la benvinguda i donada la circumstància especial del fet que vàrem poder comptar amb la presència de la Sra. Mònica Roca entre els assistents, el nostre president els hi va donar la benvinguda i la vàrem convidar a poder parlar pròximament del projecte Hypatia a Mart del que la Sra. Roca en forma part com a tripulació.
L’espai exterior és, avui dia, molt més que un lloc on situar satèl·lits. És un camp d’operacions estratègic, tant des del punt de vista militar com econòmic. Estem a punt de viure un creixement exponencial de serveis basats en l’espai, que faran que les nostres societats en siguin totalment dependents. I aixecant la vista un xic més enllà, s’albira l’explotació dels recursos naturals d’altres mons. Potències mundials, passos modestos, companyies privades i rics visionaris s’afanyen per posicionar-se i treure’n partit.
Ens trobem davant d’una nova cursa espacial i ens deia com l’evolució és tan ràpida que caldrà reinventar-se. Es crea un nou ecosistema econòmic a on cal un nou marc legislatiu global que eviti males praxis. Les agències espacials tradicionals han quedat superades per iniciatives supranacionals o privades.
La Geopolítica és la paraula d’emmarcar tots aquests conceptes estratègics i per això el títol del seu darrer llibre.
Aprofundir en el coneixement de l’espai contempla moltes coses positives, però també algunes de negativa que pesen molt. Vàrem poder parlar de la militarització i ens explicava com tot i els acords per no utilitzar la lluna o altres planetes per finalitats militars no hi ha regulació quant a les òrbites i que ja avui hi ha artefactes orbiten qualificats de militars dels quals desconeixem que hi ha al seu interior.
L’esforç que representa la investigació espacial avui en dia cal posar-lo en context davant la naturalesa humana i de la seva activitat en altres matèries. L’home és explorador per naturalesa i aquest esperit ens ha portat al coneixement actual del nostre entorn, sembla irrenunciable.
En aquests moments històrics la ciència i el coneixement ens aporta criteri que fa més falta que mai i l’entorn espacial crea les condicions de desafiament que obliga a desenvolupar al màxim la imaginació i la creativitat, nous materials han possibilitat els vestits ignífugs amb els quals avui en dia es protegeixen els nostres bombers per citar-ne un.
En l’àmbit relatiu, comparativament els pressupostos que es manegen són minsos, amb els que es destinen a infraestructures o esdeveniments esportius, per no citar la maleïda guerra. S’atura el projecta de recuperació a la terra del material obtingut a Mart per al robot «Perseverance» que ens aportaria un coneixement extraordinari, per la retallada del pressupost d’11.000 milions de dòlars, que és el pressupost de tres dies de guerra a l’Iraq o el cost de 3 estadis de futbol.
Vàrem parlar del coneixement en si versus l’ús que se’n fa, La ciència és neutra. Les imatges de satèl·lits amb les que avui es nodreixen la indústria, l’agricultura, la ramaderia, les universitats, les institucions i la gent en general tenen un retorn de valor incalculable.
S’està creant coneixement tant a les empreses com a les universitats amb noves aplicacions i cal desenvolupar el mercat que monetaritzi aquests serveis d’una manera que retorni valor i ho faci d’una manera justa. En aquests nous mercats cal estar-hi presents i Catalunya ho està fent.
Ens deia que els EUA és el dominador clar i absolut de l’espai a on la Xina hi comença a tenir un paper preponderant. Aquest domini és un factor de risc que cal tenir present. A més cada cop més les empreses privades tenen les seves pròpies agendes i empreses com la d’Elon Mask tenen projectes per Mart amb la NASA o sense la NASA. Ens va donar peu a parlar de com seran les agències espacials del futur.
Ningú pot reclamar la sobirania territorial sobre cap astre de l’espai exterior, però actualment és possible explotar els seus recursos sense reclamar-ne la propietat. Tots els països ho poden fer, però pocs tenen els mitjans per plantejar-s’ho. Si no regulem els primers que hi arribin poden fer el que vulguin.
Vàrem parlar de governança i qui governa l’espai. Avui s’està treballant per la regulació també en aquests aspectes. Tenim tecnologia que pot ser molt agressiva pels satèl·lits i ens va parlar d’exercicis militars d’intercepció de satèl·lits o fins i tot com hem estat capaços de modificar l’òrbita d’un asteroide (projecte «DART» octubre-2022).
Quines conseqüències tindrà, per a l’òrbita baixa del nostre planeta, l’increment exponencial de satèl·lits?. Tenim una regulació única a escala mundial i fins i tot l’òrbita baixa ja presenta símptomes de congestió. Igual que les empreses de telecomunicació varen regular l’ús de l’espai radioelèctric determinant un repartiment de les freqüències, cal també saber regular l’ús de l’espai físic de l’espai exterior. No podem esperar un accident per haver de regular a correcuita, per això la ciutadania ha d’estar formada i informada per forçar posar aquesta problemàtica a la taula de negociació dels governants. Cal avançar en temes de divulgació científica per tal que la població pugui tenir un criteri fonamentat. Les tasques de divulgació són bàsiques en aquests moments.
Aprofitant la presència de la Mònica Roca vàrem poder parlar de Mart i qüestionar que hi anàvem a fer quan aquí a la terra hi tenim molts problemes. Mart representa la següent frontera, a més planteja una sèrie de circumstàncies que no trobem a la lluna.
A part de la fascinació que ha tingut sempre d’humanitat envers Mart, el planeta vermell, de la guerra…, És un lloc excel·lent per aterrar-hi i enlairar-s’hi, té una mica d’atmosfera, tot i que irrespirable.
Més enllà del romanticisme que va remarcar un dels convidats, o de si n’estem fent un pas massa gran, el nostre convidat ens explicava com cadascun s’ho mira amb la seva òptica. Avui les observacions que s’estan fent de l’espai són bàsiques per obtenir coneixement i n’estem traient un gran retorn tot i que no en som capaços de veure, en el món de les partícules i el món de l’univers i posava com a exemple el sistema GPS que fem servir habitualment i la correcció que cal fer del temps que avui sabem que està afectat per la gravetat i la velocitat relativa a la llum. De no fer aquestes correccions tindríem errors de més de 9 km en la posició.
Qui governarà l’espai? Potser una empresa privada arribarà abans a Mart, per això és important que parlem d’amb quina ètica explorarem l’espai i establir mecanismes econòmics pels capdavanters que generin fondos financers per poder fer front a desequilibris o posicions dominants.
En els dies que va tenir lloc el col·loqui i els escenaris bèl·lics de l’entorn, no es prestaven massa a l’optimisme respecte al comportament de l’espècie humana i si aquí a la terra no ho estem fent massa bé les garanties de persistir en l’error són altes.
Ens deien els ponents que l’espai ens dona una segona oportunitat de fer-ho millor perquè encara no ho hem espatllat massa, Avui hi ha gent que treballa en aquest sentit, però per raons òbvies hi ha qui arrossega els peus.
Les Nacions Unides tenen un òrgan permanent per definir la geopolítica de l’espai. Hi ha un bloqueig per part dels grans països. Cal generar un estat d’opinió de la població per trencar aquests bloquejos i obligar els polítics a avançar com s’ha fet en molts altres àmbits.
La Mònica ens matisava que parlem de l’espai d’una manera molt global, però igual que quan parlem de la terra en general, a l’espai s’hi fan coses molt diverses, llançar un satèl·lit d’observació pot tenir un cost de 300 M€ i cal posar-ho en context per exemple amb el dèficit pressupostari del nostre país. Cal fer-ne l’ús adequat per això la importància de l’ètica i la governança.
Un assistent va voler concretar en el cas de Catalunya en quina situació ens trobem d’ordre pràctic? Els nostres convidats ens deien que la investigació bàsica d’un retorn que duplica o triplica les inversions. Ens deien que a Catalunya hi ha bones notícies tot i que ha patit les conseqüències d’estar en un sector a on les decisions estan properes al poder i als governs la base de coneixement de què disposem ha jugat a favor. El pressupost de l’Agència Espacial Europea és avui més gran que la NASA i Catalunya ha tret profit amb projectes que han estat molt valorats i finançats. En un moment donat es va ridiculitzar molt el fet que des de Catalunya s’enviessin satèl·lits. Avui ja ningú ho posa en qüestió.
Vàrem parlar de la conquesta de l’espai o la presència de l’home a Mart. Els nostres convidats entenien que l’espai natural de l’home és la terra i Mart no és el pla B. La terra ha tingut una evolució de tres-cents milions d’anys i això és insubstituïble per una acció a Mart. Si ho comparéssim amb un dia, La humanitat representa uns pocs mil·lisegons en la història del planeta.
També vàrem poder parlar de tecnologia i com la mecànica de Newton pot ser superada per altres aportacions que modifiquin paradigmes actuals. Obtindrem nous models de propulsió que ens permetran superar alguns límits actuals, veles solars que aprofitin els fotons, propulsió per projecció de partícules subatòmiques… això ens pot permetre apropar-nos a la velocitat de la llum, aprofitar les òrbites gravitacionals per catapultar satèl·lits a més velocitat. Són coses que ja s’hi està experimentant avui i cal adquirir més coneixement.
Quan la tecnologia ens fa més dependents i més cal contemplar la resiliència sistèmica o gestionar tota la ferralla que estem dipositant a l’espai són aspectes que ens fan més vulnerables i que també cal disposar d’una estratègia, d’aquí la necessitat de crear uns fons financers generats per totes les institucions públiques o provades que avui actuen a l’espai.
Un convidat va preguntar si aquí a la terra no es donen circumstàncies semblants i aquesta qüestió va donar peu a poder parlar una mica del projecte Hypatia i Hypatia I. És un projecte finançat per la Comissió Europea que portarà a nou científiques catalanes a l’estació de recerca Mart a Utah amb l’objectiu de dur a terme diferents experiments científics
en un entorn similar al que es podrien trobar a Mart.
El debat ha estat intens i interessant i ens queda el recurs d’accedir als llibres dels nostres convidats i seguir la seva activitat a les xarxes amb l’esperança que la naturalesa humana com ésser cobdiciós i depredador no contamini la geopolítica de l’espai a la fina de la sessió que es va allargar força, el nostre president va agrair la presència del Sr. Català i la Sra. Roca pensant en una pròxima trobada aquest atardo per parlar de MART.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
