Ponent 226  : Sr. Joan Raventós

Tema : «Eleccions Europees: que ens hi juguem?»

L’any 2024 és un any ple d’eleccions, a Catalunya, a Europa i també als EUA. A Senior’s Club Empresarial hem volgut tractar aquests temes i hem buscat ponents que ens puguin parlar des de posicions privilegiades i certament Brussel·les és una bona atalaia. Al mes de maig vàrem tenir amb nosaltres al periodista Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les.

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1978, Joan Raventós és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva carrera periodística a la premsa local i es va incorporar als Serveis Informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el 2003.

Ha estat redactor del portal de notícies 324.cat i sots editor des del 2007. El 2015 es va incorporar a la secció d’Internacional de TV3 des d’on, entre altres coses, va cobrir les eleccions presidencials del Brasil del 2018. Ha participat en el programa «Món» d’actualitat internacional i ha firmat el seguit de reportatges Món 20XXI emesos durant 20 edicions consecutives al «TN vespre».

Des de l’1 de setembre de 2020 es el corresponsal de TV3 a Brussel·les.

Ens deia el Sr. Raventós que són moltes les coses en joc a EU i que en repassar les, cal pensar en quines s’encerta i en quines no. Segur que hi haurà de tot.

Fa cinc anys, en les anteriors eleccions si s’hagués plantejat aquesta pregunta la resposta hauria estat ‘la supervivència d’Europa davant el Brexit’. Després les coses no han anat per aquí, ningú es planteja avui el Brexit. La sortida de U.K. no ha estat el problema per EU ans al contrari, avui ens estem plantejant una nova ampliació.

Tot el que es pugui dir pot ser superat pels esdeveniments, i pot ser aquesta volatilitat és el fenomen més característic del dia a dia.

Ens deia com la guerra, la pandèmia han estat fets que han canviat dràsticament el panorama de forma sobtada i han alterat dràsticament les prediccions. Hem vist que fins i tot les prediccions sobre guerres modernes han errat i hem vist com la guerra ha tornat amb tota la seva cruesa de tota la vida unes guerres de trinxeres en les quals sembla que torna a estar en joc la democràcia.

Avui la guerra marca el termòmetre de la UE i fa que es parli de coses com l’ampliació des d’un punt de vista geoestratègic per garantir la seguretat i l’estabilitat.

Ens preguntàvem com encaixa aquesta responsabilitat que cau sobre els òrgans europeus, quan aquest òrgan s’han vist molts cops com a lloc d’últim destí de carreres polítiques.

Ens explicava el Sr. Raventós com això ha canviat molt. Hi ha gent molt preparada i aquest canvi es nota no per la notorietat dels diputats com perquè les polítiques que s’impulsen des de l’EU acaben tenint efectivitat.

Entre els 700-750 diputats que formen el parlament s’han anat creant grups d’especialitats que lideren temes concrets per fer molta feina amb un alt nivell de preparació.

Avui estar a EU és una sort tot i que a vegades se’n té una visió molt esbiaixada de manera a vegades interessada per part d’alguns governs a qui interessa tenir a EU com a pantalla per la implantació de mesures que poden resultar políticament arriscades.

Els periodistes hi tenen el seu paper, i per això, ens deia, els periodistes són molt ben considerats a EU i ben tractats per tal que es pugui visualitzar la feina feta.

La COVID va ser un repte i un exemple, sense EU no tots els països europeus haurien tingut vacunes en igualtat de condicions i es va poder copsar la raó de ser de l’EU.

Parlem de l’EU com una sola cosa, però, com hem tingut oportunitat a SECE de conèixer d’altres conferenciants, a EU tenim la Comissió, el Parlament i el Consell, però qui més mana és el Consell que en el fons són els governs dels països europeus amb unes regles marcades pel «Tractat de la UE» que l’ampliació pot posar la qüestió amb aspectes tan bàsics com la unanimitat en les decisions.

Vàrem parlar d’un altre poder a EU que és el poder judicial i com encaixa avui Espanya en aquest context. La xerrada va ser certament interessant, però ens va ressaltar la preparació, la serietat i la professionalitat amb la qual EU es gestiona la justícia en el marc dels seus tribunals i com certament en aquests àmbits avui Espanya els hi està generant una certa preocupació. Per Espanya és una certa esperança.

Aspectes diferencials com la cultura democràtica de cada país són claus per entendre la dinàmica europea, però el poder judicial europeu a Luxemburg és un referent i dona confiança de ser una justícia garantista i democràtica. Van sorgir a la taula comentaris sobre la velocitat de resposta envers la velocitat a la qual succeeixen els fets.

Un comensal va ressaltar el fet que tan sols a Espanya existeixen associacions de “jutges en defensa de …”, com “jutges per la democràcia” i aquesta necessitat dels jutges d’arrenglerar-se per temes concrets més enllà de la “justícia” és molt simptomàtic.

Vàrem preguntar com EU veu el tema de l’emigració. Ens deia que certament està sobre la taula, però no s’ha sabut gestionar. Ni la dimensió ni la integració dels nouvinguts.

Al darrer mes hi ha hagut un «Pacte sobre l’emigració i asil» que pot ser una eina perquè l’extrema dreta no faci un ús populista de l’emigració i pot quedar soterrat davant la pròxima campanya electoral europea. És encara un debat molt pendent i l’emigració s’ha vist més com un problema que com una oportunitat i aquest enfocament té efectes. “Vist com un problema és difícil veure-ho com una solució” ens deia. El debat sobre la integració i el respecte a les institucions democràtiques compatibles amb les creences religioses està molt pendent.

Avui els temes estrella són l’ampliació i la seguretat que en certa manera estan entrellaçats.

A EU es viu amb l’esperança que la presència de l’OTAN i el fet que a EU hi ha tres potències nuclears poden ser prou dissuasius perquè no tinguem una guerra a EU, una gran zona de seguretat i d’estabilitat pot fer que l’ampliació sigui un projecte de cooperació i col·laboració d’estabilitat i pau.

Cal, però poder contenir la guerra a Ucraïna i que acabi com més aviat millor. Més enllà d’aquest resum, vàrem poder parlar molt de com pot ser aquest final i de les oportunitats perdudes en el passat.

Un altre tema debatut interessant va sorgir al voltant de l’extrema dreta i la ‘dretanització d’EU’, vàrem tenir l’oportunitat de recordar un darrer convidat SECE com la del Sr. Xavier Casals i Meseguer que ens va parlar de «L’extrema dreta a Europa. Continuïtat i canvis?».

Ens deia el nostre convidat que és un fenomen comú a molts països europeus, però ens va fer un interessantíssim mapa de l’estructura de les famílies polítiques que hi ha al Parlament Europeu.

Populars, Lliberals i Socialistes formen els tres principals grups. ECR “European Conservatives and Reformists Group” (en part format per grups escindits dels Populars europeus) i ID “Identitat i Democracia” són dues famílies que s’han incorporat més recentment, però totes són amalgames de diferents opcions polítiques en els països d’origen que cal saber interpretar adequadament. Fins i tot dins d’aquestes famílies hi ha moltes diferències.

ECR és una família ultraconservadora en la que es troba VOX que està pujant a les enquestes, però ha estat capaç d’arribar a acords i pactes de govern i hi ha una gran diversitat. En el pròxim Parlament EU podem veure apropaments amb el grup d’ECR.

Un altre aspecte que vàrem poder debatre va ser la crisi climàtica i la lluita contra l’emergència que això comporta. Ens deia com conjunturalment aquest tema ha anat perdent força dins la UE, no per la manca de gravetat sinó perquè des d’un punt de vista d’oportunitat no es vol que sigui instrumentalitzat per la ultradreta i pel rebuig que ha generat en l’àmbit del sector primari.

En arribar a aquest punt ens va fer una molt interessant reflexió sobre el paper dels estats membres i el paper de la UE i la seva manera complementària d’operar d’aquests dos òrgans.

Els estats membres es guien per polítiques de curt termini marcades per als seus períodes electorals. Europa ha d’assumir que la seva política ha de ser a llarg termini. És d’agrair que EU mantingui més visió a llarg termini que no tenen ni volen tenir els governs nacionals.

Aquesta operativa de terminis es pot perdre si hi ha una forta hegemonia d’uns grups sobre els altres i no hi ha una complementarietat de forces i d’interessos polítics que trenqui aquest equilibri.

Les converses varen derivar cap a Catalunya i la visió que té Brussel·les de la realitat catalana. Els seus comentaris varen ser molt realistes. Són molt coneixedors de la situació a Espanya en general i de Catalunya en particular, però difícilment adopten posicions en públic. Una cosa diferent és l’opinió que poden manifestar «off the record». Certament, estan preocupats per la situació en l’àmbit judicial.

S’acostava el moment del final de la trobada i sorgien nous temes d’actualitat i la Xina va ser un d’ells així com l’autonomia estratègica que promulga el President Macron.

Vàrem poder parlar sobre tots ells i difícil de resumir, però certament també són temes que estan sobre la taula a Brussel·les en aquells grups especialitzats dels quals parlàvem al principi.

EU té prou dimensió per tenir un paper regulador en tecnologia, però venim d’una EU de capelletes i cal treure profit de la fragmentació i la localització. A Brussel·les en són molt conscients i l’informe presentat per Enrico Letta sobre el futur del Mercat Únic Europeu planteja un full de ruta per al nou cicle polític i institucional europeu 2024-2029 amb l’objectiu d’enfortir l’economia i la competitivitat d’Europa, així com el benestar dels seus ciutadans. Una unió financera de capitals i de tecnologia.

Si aquesta filosofia que està sobre la taula a Brussel·les prospera, podem veure algun canvi.

El temps passava molt de pressa i era l’hora d’acomiadar al nostre convidat que l’endemà havia d’estar a Brussel·les. Els temes tractats varen ser amplis i si més no alguns varen ser vistos amb una certa profunditat. Segur que tots els assistents en gaudirem d’un bon record.

Després dels agraïments per part del nostre president, vàrem donar per conclosa la trobada.

(Crónica Sr. Josep Ballart)

Galeria de fotos: