Ponente 181 i 182, : Sr. Jordi Ros-Giralt i Sr. Ousman Umar
Tema: “L’OPORTUNITAT DE CONVERTIR L’EDUCACIÓ EN UN DRET UNIVERSAL»
President i Fundador de NASCOict
https://nascoict.org/es/sobre-nosotros/
President i Fundador de labdoo.org
Al mes de març varem comptar amb dos invitats que tractaran de temes que si més no poden semblar dispersos tenen entre ells molts punts en comú.
El Sr. Jordi Ros-Giralt, enginyer de telecomunicació per la UPC, doctor en telecomunicació i MBA per la Universitat de Califòrnia, actualment desenvolupa la seva activitat professional a Nova York com a investigador pel laboratori de recerca Reservoir Labs..
Ha estat fundador i és president de www.labdoo.org i ens parla de la activitat d’aquesta organització internacional que té com a missió apropar la tecnologia als països subdesenvolupats.
Aquest apropament a una realitat que a vegades no sabem valorar ens obrirà la porta al nostre segon invitat. Les imatges dels telenotícies ens mostren la tragèdia que dia a dia es veu als nostres mars ,però ens oculten una altre realitat fins i tot més dura de tots aquells “nàufrags” que perden la vida creuant els mars de sorra del desert.
El Sr. Ousman Umar, també col.laborador de labdoo, ens explica la seva experiència personal, com una persona que ha viscut en experiència pròpia les dificultats d’arribar fins a nosaltres. En Ousman, en agraïment, ha volgut retornar part de la seva fortuna de sortir viu d’un tràngol a on ha perdut a algun dels seus amics, fent una Fundació d’ajuda NASCO. Els que estigueu interessats us recomanem veure l’entrevista que va publicar La Vanguardia (veure article) on ell es considera la persona més afortunada del món.
En Jordi Ros-Giralt i Ousman Umar uneixen els seus objectius en ajudar al món a ser una mica millor donant l’oportunitat de convertir l’educació en un dret universal. Tot això a través de portar portàtils a 120 països aconseguint que tinguin accés més de 300.000 nens.
Intervé en primer lloc Ousman Umar que agraeix la invitació i la possibilitat d’explicar la seva experiència. El seu pare era Xamant d’un llogaret al centre de Ghana i la seva mare va morir en el part en néixer ell. Tenia 9 anys i es dedicava a tenir cura dels animals de la família i un dia va veure un avió i es va preguntar com podia volar.
Era molt inquiet i van convèncer al seu pare perquè l’enviés a la ciutat a aprendre a un taller de metal·lúrgia. Les petites explosions de soldar amb acetilè li va danyar les mans doncs no duia cap protecció. Va ser de taller en taller pujant esglaons fins que va arribar a la capital Ghanesa Accra. Aquesta mateixa inquietud el va decidir als 13 anys a emprendre el viatge cap a Europa.
Es va enfrontar al desert del Sàhara que va trigar més de 20 dies en travessar-lo en un camió, a mans dels traficants de persones, i de treballs durs a Líbia per aconseguir diners. La policia a Algèria cobrava diners per cada emigrant que capturava i el van deportar a Mali.
De nou el retorn a Algèria i al pagament a les màfies per creuar el mar fins a les Canàries. Havien passat gairebé 5 anys. Allà va perdre al seu millor amic.
Va arribar a Fuerteventura el 2005 i encara que no sabia l’edat que tenia les autoritats sanitàries van estimar que era menor i li van permetre quedar-se. Ja creia que havia complert el seu somni. D’allí el van enviar a Màlaga i li van preguntar a quina ciutat d’Espanya volia anar i no tenia ni idea. Va dir BARCA (Barça) perquè el primer partit de futbol que va veure va ser un de la Champios League del Barcelona. Els va fer molta gràcia i allà el van enviar.
Relata Ousman Umar que a Barcelona es va trobar en una selva en la que no sabia com moure’s, però va trobar una família d’acollida que es va ocupar d’ell en els moments més durs, quan no coneixia a ningú ni parlava l’idioma. Li van ajudar a estudiar Comunicació i Màrqueting va entrar a la universitat i va poder cursar un màster a ESADE i parla un grata d’idiomes.
El 2012, al costat del seu germà estudiant de Ciències Polítiques a Ghana, van fundar l’ONG Nasco.ICT amb l’objectiu d’apropar la informàtica als estudiants Ghanesos. Des de 2012 ha aconseguit muntar 3 aules d’informàtica i una biblioteca en centres escolars de Sawla, Tuna i Wa a Ghana. Els primers ordinadors els va comprar però en conèixer a Jordi Ros va poder expandir la seva obra.
Finalitza la seva exposició declarant que se sent molt afortunat i satisfet amb la tasca que realitza. Quan va conèixer a Jordi Ros van començar la col·laboració.
Seguidament intervé el nostre convidat Jordi Ros i inicia la seva exposició manifestant que la col·laboració entre tots és l’única forma d’ajuda a convertir l’educació en un dret universal. En Pakistan no deixen anar a les nenes a l’escola. Marala va demanar a Obama que en lloc d’armes enviés llapis i llibres. L’important és que tots els nens del món tinguin dret a l’educació.
L’objectiu d’LABDOO.org és fer arribar els portàtils, tauletes i llibres electrònics en desús als llocs on l’educació és més necessària. Labdoo elimina totes les dades confidencials i instal·la programes educacionals en l’idioma local on van a ser utilitzats. Nens i refugiats aprenen gràcies a aquests aparells, adquirint noves habilitats i tècniques i una educació. Si un aparell s’espatlla es recicla i s’intercanvia de forma gratuïta.
Labdoo funciona a cost 0. Hi ha entitats com Telecos,cat que recullen ordinadors en desús, alumnes amb professors d’informàtica preparen i plataformen els equips, viatgers voluntaris portan els aparells als nens, escoles, orfenats i projectes de refugiats evitant emissions de CO2 addicionals. Als llocs de destí formen a gent per acollir i gestionar els equips i el que és més important, segueixen cada equip o perquè estigui en ús i en espatllar-se tenen un circuit perquè retorni al primer món i que no es converteixi en una deixalla al tercer món.
Cada equip té un numero identificador i es pot seguir en directe on arriben i com s’utilitzen en cada escola. Si es viatja a una destinació on hi ha escoles, el que vol contribuir, pot portar un ordinador portàtil a l’equipatge (o com a màxim dos) i lliurar-lo en una escola de rebuda o a la següent persona a la cadena sense necessitat d’unir-te a Labdoo.
El projecte va començar a Guatemala el 2015 i va seguir per Àfrica, Índia, Àsia i Europa.
Com funciona? Cada portàtil porta una etiqueta per organitzar la informació. Aquesta etiqueta porta un codi que permet seguir la seva trajectòria i quan arriba al final del recorregut es recull. S’ha aconseguit instal·lar una cadena global-logística. Tots els ordinadors porten una plataforma de software obert i un paquet educatiu.
Aquí a Catalunya, a més d’involucrar a empreses perquè cedeixin el seu material informàtic, s’involucren a nens que aprenen a saber què és ajudar i la conscienciació de la manca de mitjans en molts països. Les escoles que col·laboren, per exemple el Tècnica Eulàlia de Barcelona, el que fan és crear unes eines educatives que s’introdueixen en les memòries dels ordinadors i s’envien als països deprimits per a l’educació dels infants. Cal aconseguir, a través de l’educació, que les persones no sentin la necessitat d’emigrar del seu país d’origen.
Finalment Jordi Ros anima els assistents a participar, de qualsevol de les maneres possibles, en el projecte.
A continuació s’estableix un torn de preguntes que són contestades pels ponents.
El President de SECE Josep Ballart agraeix als Srs. Ros i al Sr. Umar la participació en les ponències i els felicita per les brillants exposicions que han tingut. Els explica que els participants en el menjar han contribuït, amb una petita quantitat cada un, i poder fer una donació a Labdoo de 200 euros.
Aqui tenim els powerpoint que varen compartir amb nosaltres
(Crónica Sra. Concha Lacalle)
Galeria de fotos: