Ponent 227 : Sr. Josep Prats Cortés
Tema : «La Sinagoga Major del passat al present»
Passa a vegades que ens movem per la ciutat i intuïm un passat històric que ens envolta i ens transmet una sensació transcendent. Passa especialment quan ens movem pel nucli històric de la ciutat i especialment pel Call.
A més intuïm una tradició jueva que sens dubte ha tingut un gran impacte a la nostra societat. Des de Senior’s Club Empresarial vàrem voler tenir una aproximació a aquesta història i a la cultura jueva i en un moment en el qual els fets actuals estan polaritzant la visió que tenim del món jueu.
Deliberadament, volíem obviar aquests fets de la història recent i posar el focus en què va significar per la nostra societat comptar amb un call jueu i una cultura jueva en especial als segles XIII i XIV.
Ho vàrem poder fer de la mà d’un coneixedor del món jueu a l’edat mitjana com és en Josep Prats Cortés.
Josep Prats Cortés va néixer a Palma el 27 de gener de 1947 en el si d’una família humil d’origen xueta. Es va incorporar al món laboral a dotze anys. És graduat social (diplomat universitari). Posteriorment, va cursar estudis de Dret durant dos anys i va obtenir el títol de corredor d’assegurances diplomat així com diverses titulacions en matèria fiscal i financera, recursos humans i de màrqueting, algun dels quals de reconeixement internacional.
La seva activitat laboral el va portar cap al camp de l’edició i va prestar els seus serveis en el món editorial en empreses multinacionals.
Aquest contacte amb la literatura i la seva ascendència personal li van conduir a interessar-se per la cultura jueva i la història del judaisme a les Balears i Catalunya, cosa que li ha permès publicar alguns llibres («El procés inquisitorial d’una família xueta» o «La sinagoga major de Barcelona») i a ser requerit en alguns mitjans públics de ràdio i televisió.
Ha estat durant onze anys president de l’Associació del Call de Barcelona.
El col·loqui va estar ple de preguntes, comentaris i anècdotes personals a on es va posar de manifest l’origen jueu d’alguns dels nostres convidats evidenciant la transversalitat de la nostra societat i també del nostre col·lectiu.
Amb en Josep Prats vàrem constatar el bagatge històric del judaisme no tan sols a Barcelona sinó també a Girona i altres localitats especialment a Mallorca que ell, per l’origen, n’és un gran coneixedor. Amb el seu coneixement fonamentat ens va captivar amb el seu discurs apassionat en un tema que té molt treballat.
Ens va explicar què és el “Call” i que representa la “Sinagoga” dins el Call. Call – en hebreu “kahal” – vol dir “assemblea” o “congregació” és l’estructura organitzativa teocràtica de la societat de les “Israelita” en la Bíblia, designant també a les comunitats jueves o assemblees de fidels en un llenguatge comú.
Aquesta paraula “Call” és la paraula utilitzada en part de l’àmbit lingüístic català per designar les “juderies” o barris jueus.
En el Call hi podies trobar totes les activitats d’una societat viva: carnisseries, peixateries, forn de pa, tavernes banys freds i totes les activitats pròpies d’una comunitat, fins i tot algun prostíbul però també banquers, negociants i comerciants, metges, filòsofs…
Als calls s’hi agrupaven en gremis, s’administraven per un consell de 30 membres, 5 jutges i 3 secretaris que configuraven l’òrgan rector de la comunitat.
Els Calls més importants de l’època eren Barcelona, Girona i Palma, a Mallorca i Catalunya va ser un referent a Europa.
En aquest entorn urbà s’hi trobava la «Sinagoga» que era en lloc de culte, generalment un edifici especial, propietat de la congregació i dissenyat a mida per fer la pregària i també per la realització d’activitats comunals, educatives i socials. Varen ser centre de desenvolupament cultural i científic, especialment medicina, molt importants de l’època i nuclis de coneixement.
Per tant, quan parlem de «Call» parlem d’una manera implícita del concepte de «Sinagoga». Tenien una acadèmia d’estudis superiors a l’època a on impartien Filosofia, Matemàtiques, Física, Alquímia, Astronomia, Geografia, Medicina, Cirurgia entre altres especialitats, esdevenint el centre cultural més gran de Catalunya en el segle XIV.
Els nens i nenes per igual, eren instruïts no tan sols en llegir i escriure i les matemàtiques sinó en la música i altres activitats culturals, cosa que no era habitual en l’època en altres comunitats.
Aquest coneixement en el comerç, els principis de l’economia i la seva activitat, banquera i com a prestadors, juntament amb l’obscurantisme amb el qual la incultura general valorava els coneixements científics de la comunitat jueva els van portar a una malfiança.
Fora del «Call» s’hi trobaven les terres de cultiu, els horts, els camps de fruita i vinya. Aquest aspecte de la vinya va ser important perquè a part de l’activitat econòmica que representava el vi «kosher» que era molt valorat, va ser motiu de conflicte. En aquella època, el vi era alimentació i medicina i carregar un impost sobre el vi com es va fer el 1391, empobria més al poble, que fart de tot, va atacar als calls jueus que varen repercutir l’impost en el preu del vi i la població va culpar als jueus de l’encariment i sent la guspira del segon atac als calls i la seva població.
Ens vàrem poder endinsar-nos en tots els aspectes de la Sinagoga Major de Barcelona, no tan sols en els aspectes històrics i d’ubicació sinó en tota la seva trajectòria d’alts i baixos que va patir juntament amb la comunitat jueva al llarg de tots els segles de persecució.
Els interessats en aprofundir destaquem el seu llibre «Sinagoga Mayor de Barcelona» escrita al 2018 per Josep Prats.
Ubicació, portes d’entrada, agrupació dels membres a través dels gremis, administració varen ser temes interessants a la trobada i ens va permetre fer un recorregut imaginari pel Call de Barcelona recorrent els carres principals, Sant Honorat, Baixada del Call, Banys Nous que ens va deixar amb ganes de sortir-hi a passejar.
En 1257 el Call es va ampliar amb el Call Menor, carrers Avinyó, Boqueria, Ferran i el 1263 és construir una altra sinagoga al solar de can Àngela o de Sanahuja encara existent tot i que tapiada.
Les Sinagogues no es podien ampliar doncs no podien ser ni més grans ni més ostentoses que l’església més petita del regne d’Aragó, cosa que feia que per créixer se n’havien de construir de noves per això varen haver-hi altres sinagogues a Barcelona com la de les dones, sinagoga Poca o Chica, sinagoga dels francesos o la sinagoga d’en Massot, però la més antiga és la coneguda com a «Major» no per la seva grandària sinó per ser la primera.
També vérem parlar de Mallorca, no tan sols per l’origen del nostre invitat sinó també per la importància de la cultura jueva en aquell entorn. Vàrem poder escoltar sobre les diferents opinions de l’origen de la paraula «xueta» i el que va significar la Inquisició en general i en aquelles terres en particular que ha arribat fins a pràcticament als nostres dies.
Un invitat va preguntar sobre l’objectiu de la religió jueva. Ens deia el Sr. Prats que el judaisme no és proselitista, ans al contrari. Per formar part de la comunitat els mecanismes d’entrada eren molt rigorosos i calia avalar el sentiment jueu i empatitzar amb altres cultures perquè ells se sentien amb la necessitat d’empatitzar amb tothom donat que ells havien estat esclaus d’Egipte. El Call no era un gueto ni un espai tancat, de fet hi podia entrar i sortir tothom i durant molt temps era un espai de convivència fins… la pesta negra que ens en va parlar després.
En arribar a aquest punt va ser inevitable fer una referència a la situació que està vivint avui el poble d’Israel i tot i que el nostre ponent havia manifestat la seva voluntat de no referir-se a fets actuals i centrar-se en el relat històric, no va fugir d’estudis i a la taula vàrem poder debatre sobre el sionisme, el judaisme, l’actual estat d’Israel, els ultraconservadors i ens deia el Sr. Prats que actualment hi ha entre 30 i 40 tendències jueves.
Tornant a la visió històrica ens deia com la cultura jueva està molt arrelada a Catalunya. Ja en el segle IV tenim referències jueves i el «Llibre de Jutge» primer (segle X) i el «Llibre dels Usatges» després (segle XIII) ja es feia menció.
La pesta negra va ser un moment de trencament, hi va morir el 70% de la població. En aquell moment el frare Fernando Martínez Arcediano va encapçalar un moviment per culpar als jueus de l’origen de la pandèmia enverinant l’aigua. Els jueus per evitar danys majors varen apel·lar al rei Pere IV el Cerimoniós, però la persecució no tan sols no es va aturar sinó que la destrucció dels jueus es va instaurar com una via de salvació. Després de recórrer al Papa aquest va promulgar una butla «Quanvis perfidiam» per aturar les falses acusacions, però el frare no tan sols no va aturar el proselitisme sinó que va apel·lar al seguiment de l’evangeli i va continuar fent-ho. Les conseqüències varen ser els atacs als calls de Sevilla, València i també Barcelona entra d’altres.
Després de diferents enfrontaments entre seguidors del frare i defensors de la innocència dels jueus el Papa va suspendre «adivinis» al frare Martínez, però els fets van significar un punt d’inflexió i els jueus varen ser sospitosos d’enverinar l’aigua i se’ls hi va restringir l’accés a algunes fonts, això ens va tornar als carrers de Barcelona i a la ubicació de la font del carrer Sant Honorat per entendre com algunes coses perduren fins als nostres dies.
Finalment, en 1401 el rei Martí l’humà va suprimir totes les sinagogues i el privilegi de tenir un barri jueu a Barcelona, però la seva petjada ha estat inesborrable.
La mesura va obligar a la població jueva conversa, o no, que quedava en el Call a desplaçar-se cap a altres llocs al volant (Sta. Maria del Mar, Sta. Maria de Sants) o més enfora com Sitges, Agramunt, Puigcerdà, Tàrrega, Tortosa, Girona o Vilafranca del Penedès que varen acollir gran quantitat de desplaçats.
En 1424, el rei Alfons V el Magnànim, successor de Martí l’Humà i poc amic dels jueus dicta l’ordre d’expulsió del «Call» d’aquells jueus que encara hi estigueren.
Posteriorment, la Inquisició pontifícia liderada pel Papa Sixto IV i castellana encapçalada per Tomás Torquemada Inquisidor General en el regne de Castella varen posar les coses més difícils a la comunitat jueva.
La crònica podria ser més llarga, el dinar va donar per molt més, vàrem continuar recorrent mentalment els carrers del barri vell i ens va deixar amb les ganes de poder recorre aquests carrers amb la seva companyia cosa a la qual no hi renunciem. Se’ns va fer molt tard i vàrem haver de plegar.
Després de l’agraïment per part del nostre president vàrem donar per conclosa la trobada.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
