Tema: «Retalls d’una altre Europa»
Enginyer Tècnic Industrial (especialitat Electrònica Industrial) per l’Escola Universitària d’Enginyers Tècnics Industrials de Terrassa. MBA (Màster en Business Administration) -ESADE (Barcelona), Diploma PDG (Programa de Direcció General). IESE (Barcelona) i el 2004 va ser nomenat «Honorary Degree» Doctor Honoris Causa in Economics, per la Constantinian University of Providence, Rhode Islands (EUA) i professor honorari de la Societat Científica de Xile. ESERP (Barcelona). Entre 1967 i 1968 va ser professor adjunt a la càtedra d’Electrònica i Servosistemes a l’Escola Industrial de Terrassa i a La Escola de Telecomunicacions de La Salle. Des de 1968 fins 1970 va treballar com a Enginyer en el Laboratori Industrial Inter-Grundig. Des de 1971 fins 1975 va estar al Departament de Planificació i Àrea Comercial en els Serveis Centrals del Banc Atlàntic.
Va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat al Banc Sabadell des de 1975 a 1987, com a
director de l’OP de Barcelona, director de la Zona de Barcelona, Subdirector General o Membre del Comitè Central de Direcció. Durant els anys 1987 i 1994 va ser conseller delegat de Sindibank (Sindicat de Banquers de Barcelona).Esperàvem una dissertació sobre els seus amplis coneixements en temes econòmics, financers o relacionats amb el món immobiliari que qualsevol dels tres hagués estat sens dubte d’un gran interès, però el Sr. Bruguera ja ens va advertir d’entrada que la passió pot molt més que la professió i ens va descobrir un altre àmbit de coneixement que va resultar si més no d’un extraordinari interès.
Ens va explicar el seu interes per la Historia i en especial sobre Europa de l’Est i que és aquesta la seva passió. Aquí radica sens dubte la dificultat d’escriure aquesta crònica del que va passar aquell dia en el menjador de l’Hotel l’Havana Silkien, la profusió de detalls, d’històries, d’anècdotes feia que competissin la voluntat de prestar atenció de tot aquell coneixement amb la necessitat de prendre alguna nota per tal de poder fer el resum posterior. Mai una crònica pot recollir les experiències que vivim en els col·loquis de SECE però aquest és sens dubte un del exemples mes paradigmàtics.
Ens va explicar el seu interès per la Història i en especial sobre Europa de l’Est i que és aquesta la seva passió. Aquí radica sens dubte la dificultat d’escriure aquesta crònica del que va passar aquell dia en el menjador de l’Hotel l’Havana Silkien, la profusió de detalls, d’històries, d’anècdotes feia que competissin la voluntat de prestar atenció de tot aquell coneixement amb la necessitat de prendre alguna nota per tal de poder fer el resum posterior. Mai una crònica pot recollir les experiències que vivim en els col·loquis de SECE, però aquest és sens dubte un dels exemples més paradigmàtics.
Ens va explicar com les reminiscències del món Romà, amb la divisió de l’Imperi Bizantí de l’Est i l’imperi Occidental és present avui en els nostres dies. La influència de la Il·lustració i el Renaixement no tan sols és un fenomen exclusivament Occidental, sinó que a més a més és l’arrel del nostre desconeixement d’una altra manera de veure les coses presents en el sector Bizantí.La influencia del historiador angles Edwuard Gibbon (1737-1794) i membre del Parlament Angles i els aires de l’Enciclopedisme de Voltaire, van menys-preuar la mitat Oriental de la Historia de Roma.L’Art, la Història, la teologia és molt diferent en el que en diem l’Europa de la Raó i de la llum que ignora la meitat de les seves arrels i avui a Europa hi ha una part a on es troben l’ortodòxia cristiana o protestant amb una part a on no va penetrar la Il·lustració.
Aquí el nostre ponent ens fa una descripció detallada d’aquest trencadís des del Bàltic fins al Mar Negre passant per Grècia o els Balcans, impossible de recollir en la crònica i que mereix aprofitar qualsevol oportunitat que tinguem de tornar a escoltar al Sr. Bruguera, però sens dubte ha creat un gran interès a l’audiència sobre aquest tema d’especial actualitat tant al Bàltic com als Balcans, a Grècia com a Ucraïna. Si haguéssim escollit un moment per parlar d’aquests temes, potser no ho hauríem fet millor quan tant l’OTAN com Rússia estan desplegant forces militars a les fronteres o Grècia es troba vora l’abisme de la fallida econòmica.
Sorgeixen les primeres qüestions entre els assistents i l’hi preguntem al Sr. Brugera sobre la classe mitjana. Fa l’analogia amb el que va passar a Espanya a on el pla d’Estabilització d’en Joan Sardà i Deixeus (sent ministre el Sr. Fuentes Quintana), va donar peu a un creixement de la classe mitjana, aquest fenomen no es va produir en l’Europa de l’Est, si no Espanya estaria en una situació molt propera a l’Europa de l’Est.
El Sr. Félix Vilaseca pregunta per què creu que Europa s’ha ficat tant en el conflicte Ucraïna i si hi ha algun país que pugui pagar el deute. Insisteix en el fet que per entendre aquest món s’ha de conèixer la seva cultura, els seus valors i les relacions històriques dels que ostenten el poder envers els que no el tenen. Amb la Il·lustració això és diferent en el nostre món i no els podem entendre fàcilment.
Els antics jerarques del comunisme varen quedar-se el país, alguns polítics russos potser s’han moderat perquè ho han vist necessari per fer prosperar el país en un món en competència o pels seus propis interessos. No ha estat una posició intel·ligent per part d’Europa desafiar-los, fins i tot militarment, quan ells prou feina tenen en la meitat d’aquest procés. Més hauria valgut ajudar-los.
Pel que fa al deute, no el pot pagar ningú, però cal garantir poder pagar la quota i mantenir o reduir el principal.
El Sr. Alejandro Belinchón l’hi pregunta com pot evolucionar Europa. El nostre invitat ens explica la necessària conjunció entre França i Alemanya, la recuperació de les conquestes socials i dels valors que van ser el fil conductor de l’Europa que volíem, la seva pròpia raó de ser, això ha de comportar també la consolidació de valors luterans sobre la corrupció que van penetrant a poc a poc. Si als països del sud el concepte de robar és posar mà a la caixa, en el nord es considera robar no pagar el 100% dels impostos que corresponen. En aquest tema també cal una harmonització de criteris dins el món «Il·lustrat».
Surt una pregunta sobre Anglaterra, la seva aprensió a Europa i com compagina «la City» amb la Indústria. Cal buscar un equilibri entre l’especulació financera i la creació de valor industrial. La Unió Europea serà rellevant en la mesura que sàpiga treure valor del seu avantatge de romandre unida i que sapiguem fer prevaldre el seu valor industrial.
L’hi preguntem sobre el repte que té Europa de fer front a les allaus d’immigració que ve del sud. No podem arreglar tots els problemes d’Àfrica, cal estabilitat en el nord i en això sí que hi hem i si que hi podem col·laborar.
Ja a la recta final de la trobada sorgeixen preguntes que donarien per un altre debat, l’energia, els gasoductes, el 27S i naturalment el món immobiliari..
Sobre el 27S ens explica com en qualsevol cas i amb l’escenari que ens ha exposat, cal buscar una solució dins el marc Europeu, cal confiar a tenir mandataris que sàpiguen manegar amb prudència i coneixement (deixeu-me afegir a mi «també amb coneixement històric») la situació..
Pel que fa al món immobiliari és sens dubte un tema interessant, però després d’aquesta interessantíssima trobada ha quedat un llistó molt alt i donada l’hora donem per acabada la trobada.
(Crónica Sr. Josep Ballart)