Tema: «Retalls d’una altre Europa»

Ponent :  Sr. Juan José Brugera Clavero 


En aquesta ocasió varem tenir entre nosaltres la presencia del Sr. Juan José Brugera Clavero que va estar presentat per el Sr. Ramon Tió.

Enginyer Tècnic Industrial (especialitat Electrònica Industrial) per l’Escola Universitària d’Enginyers Tècnics Industrials de Terrassa. MBA (Màster en Business Administration) -ESADE (Barcelona), Diploma PDG (Programa de Direcció General). IESE (Barcelona) i el 2004 va ser nomenat «Honorary Degree» Doctor Honoris Causa in Economics, per la Constantinian University of Providence, Rhode Islands (EUA) i professor honorari de la Societat Científica de Xile. ESERP (Barcelona). 

Entre 1967 i 1968 va ser professor adjunt a la càtedra d’Electrònica i Servosistemes a l’Escola Industrial de Terrassa i a La Escola de Telecomunicacions de La Salle. Des de 1968 fins 1970 va treballar com a Enginyer en el Laboratori Industrial Inter-Grundig. Des de 1971 fins 1975 va estar al Departament de Planificació i Àrea Comercial en els Serveis Centrals del Banc Atlàntic. 

Va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat al Banc Sabadell des 1975-1987, com a director de l’OP de Barcelona, Director de la Zona de Barcelona, Subdirector General o Membre del Comitè Central de Direcció. Durant els anys 1987 i 1994 va ser Conseller Delegat de Sindibank (Sindicat de Banquers de Barcelona). 


Durant el període 1994-2006 ja va estar lligat a Inmobiliaria Colonial ocupant els càrrecs de Conseller Delegat i Administrador de Société Foncière Lyonnaise. Des de juliol de 2006 fins a març de 2007 va ocupar el càrrec de director general de Grup Mutua Madrileña. Des d’abril de 2010, presideix la societat Société Foncière Lyonnaise (SFL).

En aquest cas el nostre ponent ens va sorprendre d’entrada doncs, tot i que el títol del seu col·loqui ja ens posava en antecedent de que es tractava “d’una altre cosa”, de fet va anar més enllà de les nostres expectatives.

Esperàvem una dissertació sobre els seus amplis coneixements en temes econòmics, financers o relacionats amb el mon immobiliari que qualsevol dels tres hagués estat sens dubte d’un gran interès, però el Sr. Bruguera ja ens va advertir d’entrada que la passió pot molt més que la professió i ens va descobrir un altre àmbit de coneixement que va resoltar si més no de un extraordinari interès.

Ens va explicar el seu interes per la Historia i en especial sobre Europa de l’Est i que és aquesta la seva passió. Aquí radica sens dubte la dificultat d’escriure aquesta crònica del que va passar aquell dia en el menjador de l’Hotel l’Havana Silkien, la profusió de detalls, d’històries, d’anècdotes feia que competissin la voluntat de prestar atenció de tot aquell coneixement amb la necessitat de prendre alguna nota per tal de poder fer el resum posterior. Mai una crònica pot recollir les experiències que vivim en els col·loquis de SECE però aquest és sens dubte un del exemples mes paradigmàtics.

Ens va explicar com les reminiscències del món Romà, amb la divisió del Imperi Bizantí de l’Est y el imperi Occidental és present avui en els nostres dies. La influencia de Il·lustració i el Renaixement no tan sols és un fenomen exclusivament Occidental, sinó que a més a més es l’arrel del nostre desconeixement d’una altre manera de veure les coses present en el sector Bizantí. 

La influencia del historiador angles Edwuard Gibbon  (1737-1794) i membre del Parlament Angles i els aires de l’Enciclopedisme de Voltaire, van menys-preuar la mitat Oriental de la Historia de Roma.

El Art, la Historia, la teologia és molt diferent en el que en diem l’Europa de la Raó i de la llum que ignora la meitat de les seves arrels i avui a Europa hi ha una part a on es troben l’ortodòxia cristiana o protestant amb una part a on no hi va penetrar la Il·lustració.

Tot i que el Imperi de l’Est va sobreviure 1000 anys a la caiguda del Imperi Romà, els països del Est han anat assolin la seva independència però han mantingut els seus trets diferencials, és important també els culturals o de valors. Ens explica el nostre invitat com al llarg d’aquest anys han omplert pàgines i pàgines dels llibres d’història i fins i tot el mateix Winston Churchill afirmava que “Els Balcans generen més Historia de la que son capaços de consumir”. Aquest espai ha estat ocupat o per Rússia o per l’Imperi Otomà i avui ens queda un trencadís de cultures que malauradament hem vist coma vegades col·lisionen.


Aquí el nostre ponent ens fa una descripció detallada d’aquest trencadís des del Bàltic fins el Mar Negre passant per Grècia o els Balcans, impossible de recollir en la crònica i que mereix aprofitar qualsevol oportunitat que tinguem de tornar a escoltar al Sr. Bruguera, però sens dubte ha creat un gran interes a l’audiència sobre aquest tema d’especial actualitat tan al Bàltic com als Balcans, a Grècia com a Ucraïna. Si haguéssim escollit un moment per parlar d’aquests temes potser no ho hauríem fet millor quan tan l’OTAN com Rússia estan desplegant forces militars a les fronteres o Grècia es troba vora l’abisma del “default”. 

Sorgeixen les preguntes entre els assistents i l’hi preguntem al Sr. Brugera sobre la classe Mitja. Fa l’analogia amb el que va passar a Espanya a on el pla d’Estabilització d’en Joan Sardà i Deixeus (sent Ministre el Sr. Fuentes Quintana), va donar peu a un creixement de la classe mitja, aquest fenomen no es va produir en la Europa del Est, sinó Espanya estaria en una situació molt propera a la Europa del Est.

El Sr. Félix Vilaseca pregunta per què creu que Europa s’ha ficat tan en el conflicte Ucraïna i si hi ha algun país que pugui pagar el deute. Insisteix en que per entendre aquest món s’ha de conèixer la seva cultura, els seus valors i les relacions històriques dels que ostenten el poder envers als que no el tenen. Amb la Il·lustració aixo es diferent en el nostre mon i no els podem entendre facilment. 

Els antics jerarques del comunisme varen quedar-se el país, alguns polítics russos pot ser ho han moderat perquè ho han vist necessari per fer prosperar el país en un mon en competència o per els seus propis interessos. No ha estat una posició intel·ligent per part d’Europa desafiar-los, fins i tot militarment, quan ells prou feina tenen en la meitat d’aquest proces. Més hagués valgut ajudar-los.

En quan al deute, no el pot pagar ningú, però cal garantir poder pagar la quota i mantenir o reduir el principal.

El Sr. Alejandro Belinchón l’hi pregunta com pot evolucionar Europa. El nostre invitat ens explica la necessària conjunció entre França i Alemanya, la recuperació de les conquestes socials i dels valors que van ser el fil conductor de l’Europa que volíem, la seva pròpia raó de ser, això ha de comportar també la consolidació de valors luterans sobre la corrupció que van penetrant a poc a poc. Si als països del sud el concepte de robar es posar ma a la caixa, en el nord es considera robar no pagar el 100% del impostos que corresponen. En aquest tema també cal una harmonització de criteris també dins el mon “Il·lustrat”.

Surt una pregunta sobre Anglaterra, la seva aprensió a Europa i com compagina “la City” amb la Industria. Cal buscar un equilibri entre l’especulació financera i la creació de valor industrial. La Unió Europea serà rellevant en la mesura que sàpiga treure valor de les seves avantatges de romandre unida i que sapiguem fer prevaldre el seu valor industrial.

L’hi preguntem sobre el repte que te Europa de fer front al allaus d’immigració que ve del sud. No podem arreglar tots els problemes de Africa, cal estabilitat en el nord i en això si que hi hem i hi podem col·laborar.


Ja a la recta final de la trobada sorgeixen preguntes que donarien per un altre debat, l’energia, els gasoductes, el 27S i naturalment el mon immobiliari.

Sobre el 27S ens explica com en qualsevol cas i amb el escenari que ens ha exposat, cal buscar una solució dins el marc Europeu, cal confiar en tenir mandataris que sàpiguen manegar amb prudència i coneixement (deixeu-me afegir a mi “també amb coneixement històric”) la situació.

En quan al mon immobiliari es sens dubte un tema interessant, però després d’aquesta interessantíssima trobada ha quedat un llistó molt alt i donada l’hora donem per acabada la trobada.
                                                                                                    
                                                 (Crónica Sr. Josep Ballart)