Sr. Pere Navarro

Pere Navarro i Morera neix a Terrassa el 23 de desembre de 1959. Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Militant del PSC des de 1977, fou alcalde de la seva ciutat natal entre el 2002 i el 2012.

Va ser un dels fundadors de les Joventuts Socialistes de Terrassa i compte amb una extensa trajectòria dins el partit i a les institucions Catalanes.

Actualment i des del 17 de desembre de 2011, es el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Després d’una breu presentació a càrrec del president de SECE Sr. Francesc Serena, el Sr. Navarro ens fa un petit pròleg del que ens vol transmetre en aquesta jornada.. Ens explica com la seva experiència en l’alcaldia l’hi ha aportat una voluntat i una vocació per resoldre problemes, per buscar solucions i aquest esperit positiu es especialment necessari.

També ens explica que aquesta actitud positiva es especialment oportuna en un moment en el que sembla que les coses comencen a anar a millor. Cal treballar per fer el model d’Europa que volem. El model territorial esta en un moment difícil, el PSC està d’acord amb la consulta, però feta amb condicions, amb acord amb el govern d’Espanya i dins la legitimitat. En aquestes circumstancies cal resoldre problemes i buscar solucions.

Es cert que vivim un moment emotiu, generat per el Tribunal Constitucional, la recollida de firmes en contra de l’Estatut, tot això es una realitat però cal buscar mecanismes per fer-hi front, per fer-ho millor.

Després del dinar i de deixar al invitat sense postres, com es habitual en els nostres col·loquis, el Sr. Pere Navarro comença la seva xarrada enfilant el tema econòmic. Cal confirmar l’evolució de l’economia que sembla positiva, analitzar en quin sentit ho fa per tal de treure’n el màxim profit. Perquè la realitat es que ha pujat l’atur, ho ha fet en col·lectius més vulnerables i cal aprofita el creixement per ajudar als més sensibles. Avui fins i tot entre els qui treballen hi ha pobresa per la precarietat del treball.

Els contractes son precaris i les despeses fixes augmenten, ens diu que cal apostar per la industria, hi ha sectors que funcionen molt be, i sectors difícilment deslocalitzables. Cal fer polítiques actives de I+D+i i, construir un nou espai de protecció social que garanteixi per tothom una vida digna, útil per integrant-se en un espai econòmic.

Ens parla també de Europa, la seva aspiració d’anar cap a una Europa Federal. En la recerca de més pau i prosperitat s’ha fet la unió monetària i de comerç, però cal avançar en una millor integració econòmica, en un Banc Central que generi crèdit per a les empreses i en un govern europeu independent dels i reconegut per els governs dels estats, amb capacitat econòmica pròpia, ens trobem davant d’una oportunitat de que Europa tingui més pes polític.

Ens explica com ell vol una redistribució del pressupost europeu diferent, amb menys pes de les polítiques agràries i més contingut amb infraestructures supranacionals e I+D+i.

Quan ens parla del model territorial fa esmen a que cal recuperar els lligams malaurats per el trencament emocional al que ha fet referencia en el pròleg. Es pregunta com varem ser capaços de fer-ho en la transició quan les distancies eren més allunyades i no hem de ser-ho ara dins la democràcia. Ell porta més de 20.000 km per Espanya fent pedagogia i creu que ha estat útil, hi ha una evolució en el pensament fins i tot dins el PSOE. El que ens està succeint ara ens pot servir per un proces de regeneració democràtica quan tot en el nostre voltant sembla que entra en crisis, podem afronta la reforma de l’Administració, la reforma de la Constitució, la recerca de més drets que protegeixin als més dèbils, el canvi del model territorial, ara es el moment.

El canvi del model territorial pot ser la clau que garanteixi el reconeixement per Catalunya (malauradament les polítiques del PP van en sentit contrari), Un finançament just i solidari que mantingui el criteri d’ordinalitat, clarifiqui i garanteixi les competències (ara tenim un grapat de conflictes al Tribunal Constitucional), fer del Senat un espai de debat territorial que pugui acordar mesures d’harmonització, de repartiment de recursos dins el marc federal establert sense intromissions del Govern.

El Sr. Navarro ens diu que tot això s’ha de poder fer des del diàleg, creant taules de debat, de negociació a tots els nivells, en el Congres de Diputats es podria crear una comissió per debatre un canvi valent del model territorial.

En arribar a aquest punt sorgeix un debat entre tots els assistents i esclata un plec de preguntes a les que el Sr. Navarro va atendre amb tota amabilitat. Les primeres preguntes es centren sobre la pregunta: per què no es pot fer una pregunta no vinculant? 

El Sr. Navarro es clar en la seva resposta, el PSC està a favor de la pregunta però el PSOE no la vol. En un debat obert entre tots els assistents es reclama que a més a més de demanar que parlin el Sr. Mas i el Sr. Rajoy també cal insistí en que parlin el Sr. Navarro i el Sr. Rubalcaba. En aquest sentit el Sr. Navarro ens explica com això ja s’està fent i no ara i com hi ha hagut una evolució dins el PSOE en el reconeixement de Catalunya. Hi ha consens en que la independència no es el camí, però quedar-se com estem tampoc. Hi ha una voluntat real en el PSOE d’avançar cap el federalisme.

El Sr. Navarro ens explica que cal fer el canvi a tot Espanya, cal fer-ho democràticament demanant tots el mateix i ha de sortir “si” a tot arreu. Cal un model federal amb el màxim consens. Tot s’acaba amb el diàleg, així acabarà Quebec i així acabara Escòcia.

Malauradament ens trobem amb un PP que encara creu que la millora econòmica ho resoldrà tot.

Se l’hi pregunta al Sr. Navarro sobre ¿quina diferencia hi ha entre 17 autonomies i 17 estats federals? El Sr. Navarro ens contesta que el model federal es una evolució del model autonòmic i per tan es continuista, cal considerar un punt de partida amb 17 estats federals, però creu que d’una manera natural aquells estats que no siguin viables retornaran les seves competències en favor del estat central. A partir del document de Granada, que creu que es un bon document, s’ha creat una comissió d’experts per tal de concretar aquests principis federals fer que les coses funcionin millor i que es respectin les singularitats. Ha de ser un model de convivència de confiança mútua, amb les normes clares.

Deixant el tema federal, sorgeixen preguntes sobre las llistes obertes. El Sr. Navarro ens explica com el PSC no hi te por a les llistes obertes, ha fet unes primaries obertes i obertes a tothom. S’ha de buscar un altre manera de fer política, més participativa, cal acostar els càrrecs públics a les persones. La corrupció ha fet mal, es una realitat, però hi ha molta gent honesta, treballadora, amb idees i principis que està en la política, aquests persones també hi son. Cal diferencia corrupció amb errors de gestió, que també n’hi ha.


Entre els assistents varem tenir la sort de comptar amb el Sr. Celestino Corbacho, que a més de participa activament en les preguntes va poder aportar la seva experiència personal en algunes respostes, en aquest sentit ens explicava com no es pot confondre el “establishment” de Madrid amb Espanya, no es pot negar la incomprensió per part d’aquest “establishment” que es amplificada per part d’alguns mitjans de premsa pero Espanya no es aquest “Madrid”. Ha fet molt mal la falta de visió d’estat per part del PP. 

Es Sr.Corbacho es molt clar en les seves afirmacions, ens diu que el PP va perdre unes eleccions per aquesta falta de visió d’estat, per aquesta debilitat que tenen de creure’s la seva visió falsa de la realitat i volguera-la imposar com a una veritat. Per això van perdre un cop i per això tornaran a perdre.

Un cop més surten preguntes sobre les divergències PSC-PSOE. El Sr. Navarro es torna a referir a la voluntat contemporitzadora apresa duran la seva època d’alcalde, buscar pactes, consens, escoltar a tothom per solucionar problemes, però també el respecte a les decisions democràtiques. El 70% varem votar una tendència, escoltar a tothom no vol dir fer el que diuen les minories.

Ha estat un col·loqui intens i extens doncs hem pogut gaudir no d’un ponent sino de dos ponents gracies a la amabilitat del Sr. Corbacho que no han escatimat esforç en fer d’aquest dinar-col·loqui una jornada completa i enriquidora. 

Ha estat un circumloqui, hem començat parlant de solucionar problemes com a dia a dia d’un regidor municipal i hem acabat amb la voluntat de fer-ho en el dia a dia de la política.




(Crónica  Josep Ballart Guasch)