Ponent 168 : Sr. Ramón Tremosa i Balcells
Tema: “El procés català vist des d’Europa”
Al mes de setembre vàrem tenir amb nosaltres al Sr. Ramon Tremosa i Balcells. Nascut a Sant Boi de Llobregat (1965), a cavall entre Gràcia i Brussel·les, les seves arrels familiars el mantenen vinculat a l’oest de Catalunya (la Ribagorça i el Pla d’Urgell) i de retruc amb el país en general.
És un economista i polític català, professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l’any 1999, amb una tesi referida a l’impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995). També és autor de diferents libres d’aspectes polítics, econòmics i socials (1).
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de Convergència i Unió (CiU) com a independent a les eleccions al Parlament Europeu 2009, on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre “
El sobiranisme necessari” exposa la seva visió de com ha d’actuar el catalanisme a la UE: «tocant de peus a terra, aprofitant l’impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat».
Amb l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, Tremosa és un dels eurodiputats més compromesos amb la defensa del català i de Catalunya davant la Unió Europea, destacant-se tots dos en el procés de preparació de les mentalitats europees a una eventual independència catalana.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, també va ser el cap de llista de CiU i va ser reelegit com a diputat. És un dels diputats més actius a la Cambra Europea (feina feta).
Després de la seva presentació ens fa un esbós de l’objecte de la seva xerrada i queda palès que el tema dóna per un llibre. Doncs aquest llibre existeix i ens l’ensenya “Let Catalonia vote”. En el llibre, escrit per no convençuts, ens explica que tenim una visió molt localista del que està passant al nostre voltant. Cal llegir premsa estrangera per comprendre “l’objectivisme” al que estem sotmesos per la premsa i els mitjans de “Madrid”. Ens posa per exemple els titulars de “Financial Times” i de “El Mundo” l’endemà del 27S.
En la premsa estrangera estem molt presents, el “Financial Times” ha fet deu editorials sobre Catalunya en els darrers quatre anys.
España té molt condicionada la seva possibilitat de canvi, la idiosincràcia castellana marca empremta que limita que els alts funcionaris de l’estat vulguin un pacte, si en algun moment ho pensen, a la nit fan un ‘reset’ i tornen al seu status quo. A nivell personal tenen monopolitzat el poder i no el saben compartir, això fa que qualsevol reforma federal te una probabilitat ‘molt baixa’. Ells ho han de controlar tot, és com ho han fet sempre.
Ens posa com exemple com les clàusules ignominioses del rescat a Espanya no varen transcendir a la premsa espanyola, el control bancari des de Frankfurt o l’exigència de béns patrimonials com a garantia que va exigir Finlàndia a Espanya per firmar, són desconeguts per la majoria dels espanyols. Fins i tot avui es segueix negant l’existència del rescat.
L’hi preguntem com es valora des de fora l’actitud de la CUP amb el Govern Català. Ens explicà que a tot arreu d’Europa hi ha presència de forces ‘anti-€’. A Espanya pròpiament aquest sentiment no hi es. La CUP representa un 5% a tot Catalunya, els moviments ‘anti’ a Europa tenen una presència molt més forta, per tant, a Europa això no es veu com una preocupació. Fins i tot la CUP ha ajudat a afiançar governs municipals i la seva actitud no és ni sectària ni obertament anti-business.
El senyor Tremosa ens va referenciant amb exemples tot allò que ens va exposant i en aquest cas ens cità Sallent com a exemple de comportament positiu o nivell de poble. Sallent és un poble important amb la fabrica Iberpotash té un pes industrial important i té projecció internacional i sense hostilitat i amb qualitat democràtica s’han sabut trobar acords. Això a Europa se sap, dóna confiança i es valora.
Quan l’hi recordem l’episodi de les darreres eleccions amb el President Mas, el senyor Tremosa li resta importància i ens explica amb exemples com això passa a Dinamarca i a altres Parlaments europeus.
¿Què farà Europa? Ens diu que Europa no farà res fins que no passi quelcom en seu Parlamentaria i ens posa com a exemple com ha reaccionat Europa en front del Brexit. Europa escolta als Parlaments, en positiu i en negatiu i reaccionarà en funció dels seus interessos econòmics. (Aquí el Sr. Tremosa ens dóna la primícia de que està treballant en un nou llibre sobre el Brèxit i ens ho apuntem per llegir-lo quan surti publicat).
Europa veu com Espanya no funciona com a país, l’atur, el fracàs escolar, inseguretat jurídica, infraestructures ruïnoses, cost energètic. Per el seu propi interès Europa necessita països que funcionin. Si molta gent demana independència i el govern espanyol no reacciona, al final hi acabarà havent independència i això, a més de dir-ho el Sr. Iceta, Europa ho veu i es posicionarà per garantir els seus interessos en aquest nou escenari. També ens diu que a Europa hi ha qui aquest escenari el veu amb bons ulls.
Tot i que a nosaltres cinc anys ens sembla molt de temps, des de Brussel·les veuen que això va ràpid, ens diuen que hem fet en cinc anys allò per el que en calen 15 o 20: manifestacions massives 11S, el 9N, l’altre 9N, eleccions amb un ampli suport del dret a decidir i fins i tot de la independència.
Un assistent l’hi pregunta al Sr. Tremosa, com Europa permet que fins i tot avui en dia Espanya gasti diners en infraestructures ruïnoses i el corredor mediterrani estigui aturat? Europa ho veu i per això ha elaborat un reglament, un reglament és vinculant, per tal de fixar com a prioritari l’eix, cofinançat per Espanya. Un reglament vol dir que amb els diners europeus s’ha de fer això i no un altre cosa. Com Espanya no aporta la seva part, l’obra està aturada tot i que Europa veu que s’està perdent inversió europea.
Espanya lidera el rànking de països amb incompliments de normativa europea. No només en el corredor del mediterrani, un cop més ens posa un exemple: la morositat empresarial que ha significat la pèrdua de més d’un milió de llocs de treball en no poder assumir moltes empreses el cost financer de suportar aquesta morositat de les mateixes grans constructores que subcontracten a PIMEs.
Un assistent li qüestiona la competitivitat logística del port de Barcelona en front dels ports Atlàntics del nord d’Europa. El Sr. Tremosa no discuteix la idoneïtat dels ports de Rotterdam o Hamburg, però avui molta mercaderia que va a Milan, per exemple, entra per Rotterdam i Europa te un col·lapse de transport de mercaderies. El 80% de les mercaderies que van a Rotterdam entren per el mediterrani i passen per davant dels ports de València, Tarragona o Barcelona per creuar l’estret, anar a Rotterdam i tornar per carretera o tren al centre d’Europa o el nord d’Itàlia. Fins i tot Europa ho té tan clar que ha pagat part de les infraestructures de carrega i descarrega de contenidors que ara roman infrautilitzada al port de Barcelona.
Una altra pregunta és sobre l’idioma i si cal que tots els idiomes estiguin presents a Europa. Ens respon que tots el països volen tenir capacitat d’expressar-se amb la seva pròpia llengua. Cal restaurar la normalitat de la llengua catalana i més quan Europa també va en aquest sentit. El que sorprèn a Europa és que les reticències vinguin del PP i del PSOE.
Ha sorprès a alguns assistents la dependència del Banc d’Espanya. EL Sr. Tremosa els hi reafirma que des de 2014 el Banc d’Espanya depèn en les seves decisions del Banc Central Europeu i que per exemple, el Banc d’Espanya ja no té facultat d’imprimir bitllets.
Surt entre els assistents la pregunta sobre què fer amb els refugiats. Ens explica com hi ha dues ‘Europa’, la que ha acollit més d’un milió de persones i veu condicionada la seva vida diària (la canalla ja no pot anar als poliesportius doncs han estat habilitats per acollir refugiats) o com Suècia a on el 20% de la població ja son refugiats i la Europa que arrossega els peus. La senyora Merkel, coherent amb la seva fe religiosa, creu que tenim un deute moral encara que perdi les eleccions.
La pregunta natural després de presentar aquesta dicotomia europea és preguntar cap a quina de les Europes anem, sobretot després del Brèxit. El Sr. Tremosa ens diu que hi ha un intens debat polític, cosa que no tenim a Espanya, hi és a Catalunya per el dret a decidir, però no hi ha debat polític de fons, de model social, de model econòmic, de política. A Anglaterra per exemple, això no és així i al Parlament hi ha força debat políticament ric, a Espanya els debats son molt pobres. El Brèxit pot ser una oportunitat perquè es pugui refer tot allò que s’ha fet malament.
Li preguntem si no es valora amb frivolitat els costos de la independència. El Sr. Tremosa ens posa com a exemple la valoració econòmica de molts economistes experts que sí que han fet aquest exercici amb rigorositat. Però hi afegeix dos visions alternatives, la primera és que s’ha de veure no com un cost sinó com una inversió i des d’aquest punt de vista és clar que a llarg termini també ha de sortit rendible. Ens cal un circulant inicial de 10.000M€ per començar a funcionar el primer any.
Però en el cas català hi ha una segona visió que cal valorar i és el cost de la “no independència”.
Surt una pregunta de molt calat quan un assistent qüestiona que el ciutadà europeu se senti reflectit en les institucions europees i com reaccionarà aquest ciutadà davant les properes retallades. Certament, ens diu el Sr. Tremosa, els governs nacionals han seguit la línia de culpar a Europa de tots els mals i atribuir-se tots els mèrits. Europa no és responsable de la distribució del pressupost. Espanya porta 8 anys incomplint el límit de dèficit i només amb la desviació dels pressupostos de defensa compensa la desviació del dèficit i no estaríem com estem.
És tard, però no ens resistim a fer-li l’última pregunta. ¿Com veu Europa la guerra bruta que l’estat espanyol està fent contra la defensa del dret a decidir dels catalans? Certament estan sorpresos, ens diu, els sorprèn no tan sols el que passa sinó el que opinen altres partits parlamentaris espanyols. Sorprèn la governança, si es vota el que cal es pot ser democràtics, però si això no és així ja no s’admet la consulta. Coses com “Hay que españolizar a los niños catalanes” va ser portada del Financial Times, però que a España això es vegi normal crida molt l’atenció. Si Catalunya cau simpàtica és perquè a l’altre costat el mon ho veu com un ús i un abús de poder. A fora hi pot haver més comprensió perquè España no està fent les coses bé, amb insults, amenaces i persecució.
Després d’agrair la seva presència hem donat per conclosa la jornada. Tots hem celebrat l’ocasió de compartir aquesta estona amb el Sr. Tremosa, al final hem tingut l’oportunitat de que ens firmés exemplars del seu darrer llibre “Let Catalonia vote”.
(1) Resum bibliogràfic
- “Competitivitat de l’economia catalana en l’horitzó 2010: Efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol” (2003)
- “Polítiques públiques: una visió renovada” (2004)
- “L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada” (2004)
- “Estatut de Catalunya, veritats contra mentides” (2005)
- “Estatut, aeroports i ports de peix al cove” (2006)
- “Catalunya serà logística o no serà” (2007)
- “Catalunya, país emergent” (2008)
- “Catalonia, An Emerging Economy” (2010)
- “Let Catalonia Vote” (2015)
(Crónica Sr. Josep Ballart)