Santi Nolla, barcelonès, va començar la seva carrera professional a “Mundo Deportivo” i posteriorment es va incorporà a “El Periódico de Catalunya” en el que va arribar a sotsdirector.
A l’any 1991, el Grup Godó l’hi va confiar la direcció, modernització i rellançament del que ja era el decà de la premsa esportiva espanyola “Mundo Deportivo” per fer front al esdeveniment olímpic del 1992. 
A l’any 2006 va encapçalar diferents actes de commemoració del centenari del diari, durant aquest període el “Mundo Deportivo” va ser mereixedor del reconeixement nacional e internacional.
Es autor de dos llibres (‘Gloria Olímpica’, amb en Josep Maria Artells i ‘Cruyff’), professor de «Organització de empreses periodístiques» en la Universitat Ramon Llull de Barcelona i de Periodisme Esportiu a la UIC (Universitat Internacional de Catalunya).
Santi Nolla es el periodista mes jove que ha rebut l’ Ordre Olímpica del Comitè Executiu del Comté Olímpic Internacional (COI), que es fa entrega com a reconeixement a una trajectòria professional de suport i sensibilitat envers als valors de l’olimpisme.
El 5 d’octubre de 2011 va rebre una medalla de la Real Ordre al merit esportiu en la categoria de plata.
Durant la xerrada en Santi Nolla va fer pales el seu ampli coneixement en matèria esportiva que va voler compartir amb tots nosaltres.
La premsa esportiva arriba diàriament a 5 milions de lectors, aspecte quantitatiu que ens va fer reflexionar. Ens va situar la premsa esportiva dins el context general de la premsa, la diferencia entre venta i difusió, aspectes econòmics diferencials.
En Santi ens va explicar com la premsa general es nodreix un 70% de la publicitat i un 30% de la venta i com a la premsa esportiva aixo s’inverteix.
La premsa esportiva neix a finals del segle XIX principis del XX i te el seu origen per part d’esportistes, que estimen el seu esport i en volen la seva difusió, el seu origen es optimista i engrescador, entusiasta per atraure a la gent i assertiu. Aquest orígens es mantenen d’alguna manera i a tots ens ve al cap el contrast amb la premsa general.
La gent compra el diari per prorrogar la seva emoció, buscar empatia en compartir les seves aficions amb un col·lectiu mes ampli, vibrar contrastant o reforçant opinions, això no es troba d’igual manera en la premsa general.
També parlem de la fidelitat, la decisió de compra en la premsa general es fa per fidelitat al diari, la decisió de compra en la premsa esportiva es fa mes per la portada.
Sorgeixen entre el public referencies a com la tecnologia afecta a la premsa esportiva, certament internet i les xarxes socials presenten canvis però la clau de volta es analitzar per què el usuari es rasca la butxaca per tenir a les mans un diari. Abans es pagava per disposar de informació, però avui la informació es gratis. Avui es paga per retenir l’emoció, per tenir criteri, per disposar de ‘determinades opinions’ que el lector considera valuoses.
Hem pogut parlar del mon del futbol, el mon dels diners, els traspassos, les fitxes i la pregunta sorgeix, tot aixo es sostenible?.
No es fàcil contestar a aquesta pregunta, ens diu, tot pot convergir en una lliga europea potser. Amb les societats anònimes es va creure que aixo quedaria resolt. Això no va durar res, enseguida el govern va intervenir per permetre que determinats clubs poguessin alterar les regles. Avui el problema persisteix.
Tornant al mon de la premsa, en Santi apuntava que el futur de la premsa escrita seria mes car per un nombre de lectors mes reduït. Quan va sorgir la televisió, es va anunciar el final de la radio, però la radio va sobreviure, va modificar el seu format i avui la radio es un mitja amb una força brutal. Els diaris també ho poden fer i ho faran. Tocar el ‘paper’ es una experiència diferent a manipular el tablet o el iPad. En la mesura que hi hagui una part dels lectors que valorin aquest aspecte diferencial, la premsa escrita i en paper tindrà el seu ninxo de mercat i en qualsevol cas el contingut serà sempre un valor.
La premsa esportiva es el sisè poder en el mon de l’esport?, debatem si la noticia fa la premsa o la premsa fa la noticia. En Santi assegura que, si mes no, en el cas de la premsa esportiva no es aixi.
Hem pogut gaudir d’una xerrada amena e interessant d’un tema que per molts de nosaltres era un mon totalment desconegut i això de la ma d’un gran coneixedor que mercès a la seva trajectòria docent ho ha fet d’una manera didàctica, entretinguda i aclaridora.