Ponente 178,  : Sr. Vicent Partal Montesinos

Tema: “Catalunya, al moment actual»El Sr. Vicent Partal Montesinos (Bétera, Camp de Túria, 28 de novembre de 1960) és un periodista valencià, i director de VilaWeb. Ha treballat també a El Temps, El Punt, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio, La Vanguardia i TVE, entre altres. És considerat un dels pioners d’Internet als Països Catalans.

Realitzà estudis de Magisteri en la Universitat de València i va treballar a l’Escola Gavina. Tanmateix ben aviat canvià de professió i es posà a treballar com a periodista.

Cofundador del setmanari El Temps el 1983, va formar part del Diari de Barcelona i de Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional. Com a reporter i corresponsal va cobrir esdeveniments arreu del món, entre altres la caiguda del mur de Berlín, el cop d’estat a l’URSS i les independències dels països bàltics, la guerra dels Balcans, la revolta dels estudiants de Pequín, la fi de l’apartheid a Sud-àfrica, l’inici de l’autonomia palestina, el conflicte al Kurdistan o diverses eleccions als Estats Units.

L’any 1994 va crear el primer sistema informatiu a Internet dels Països Catalans, i de l’Estat espanyol anomenat El Temps Online. L’any 1995 fundà Infopista (primer directori web en llengua catalana), que més tard va transformar-se en diari electrònic en català, VilaWeb del qual n’és actualment el director.

Ha publicat diverses monografies sobre l’OTAN i sobre els nacionalismes de l’antiga Unió Soviètica. Va publicar els llibres Catalunya en l’estratègia militar d’Occident (1987), Els nacionalistes a l’URSS (1988), La revolta nacionalista a l’URSS (1991), Atles de l’Europa futura (1991), Catalunya 3.0 (2001), 11-M: El periodisme en crisi (2004, amb Martxelo Otamendi) i Periodisme quàntic. El juny de 2009 va publicar Llibreta de Pequín, el primer llibre electrònic comercial en català sense edició impresa.

Pel que fa a la televisió és autor de la sèrie Hem fet el sud, difós en DCO i TVC, i del programa Una llengua que camina, una coproducció entre VilaWeb i TVC sobre Escola Valenciana. Va ésser també guionista del polèmic programa Camaleó de TVE, que feia una crítica dels informatius escenificant un fals cop d’estat a la Unió Soviètica.

És president de l’European Journalism Center, amb seu a Maastricht.

Ena explicó com el conflicte actual entre Catalunya i Espanya es remunta a l’any 2,006, quan després d’aprovar-se al Parlament de Catalunya el Nou Estatut d’Autonomia -per majoria i pels llits legals- el PP, encapçalat en aquell moment per M. Rajoy, va iniciar la recollida de signatures en contra d’aquest Estatut, així mateix va presentar un recurs d’Inconstitucionalitat a l’Estatut, finalment en 2010 el Tribunal Constitucional va donar la raó parcial al PP. Tot això es veu per part del poble català com un atac, la qual cosa desemboca en les grans manifestacions de l’11 de setembre, dia nacional de Catalunya. Després d’això s’inicien les reclamacions d’un finançament més just per a Catalunya, i davant la impossibilitat de negociar entre les parts el Govern Català acaba convocant la consulta del 9/11/2015 sobre la independència. En aquest moment tot es desborda, l’actitud el govern del PP ajuda a crear cada dia més independentistes i de ser en 2006 un 20/25% de la població que es manifestava com a independentista es passa en 2.015 a un 48%.

L’ambient es va crispant, després de fer en 2.016 unes eleccions que qualifiquen de plebiscitàries des del Govern Català, convoquen unilateralment un referèndum d’Independència per al dia 1 de gener de 2.017, prohibit pel Constitucional Espanyol.

El govern judicialitza el problema, que és merament polític i que ha de tenir solució política, s’ha de negociar, però sembla ser que ambdues parts són poc inclinades al diàleg. El govern envia forces policials a Catalunya (6000) i s’inicia frecs entre les forces policials i els manifestants, com els fets ocorreguts a Barcelona el 21/09/2017 i que acaben amb els 1000 Ferits entre els manifestants el 01/10/2017.

El comportament general dels manifestants és pacífic sense existir incidències en les múltiples manifestacions. Els fets del 01/10 provoquen que s’Internacionalitzi el Procés Català.

Al moment actual estem en «Stant-By», la República Catalana va ser declarada però no va ser implementada, ja que no va haver-hi cap acte posterior a la declaració i no es va publicar en el Butlletí oficial de la Generalitat, per la qual cosa no ha tingut efectes jurídics.

Entrant en el vigor el famós art. 155 de la Constitució, hem de saber que algunes de les mesures que amb ell s’han pres són inconstitucionals, doncs no queden emparades en aquest article, solament és necessari llegir-ho.

Exemple, són la destitució del Govern Català i del seu Parlament, així com la convocatòria d’eleccions que solament competeixen al president de la Generalitat.

A partir del moment en què es veu imminent l’art. 155 i estan a la presó els “JORDIS”, existeix una divisió en el Govern Català, de si declarar la DUI definitivament o no. Dins dels partits de Junts pel Si, hi ha una dicotomia, són les persones no els partits que es manifesten a favor de la DUI o no.

El President català definitivament declara la DUI en lloc d’eleccions. El Govern Español inicia el procés de les eleccions i tots els partits Unionistes o Independentistes, s’apunten a això amb diferents punts de vista i opinions. Les declaracions dels uns i els altres generen una polarització de la societat, però aquesta es manté tranquil·la a l’espera de les eleccions.

Segons l’opinió d’alguns l’Estat Español (P.P) pretén humiliar a l’adversari polític així com buscar solucions Jurídic-Penals, els va bé per als seus votants.

Els independentistes pretenen internacionalitzar el conflicte deixant malament al govern del P.P. El problema és falta d’interès a buscar solucions i dialogar, per ambdues parts.

El futur del procés serà incert i les solucions sembla ser passaran pel resultat de les eleccions del 21/12.

S’albiren tres possibilitats:

  1. a) Si les forces Unionista guanyen –> s’acaba el procés Català.
  2. b) Si guanyen els Independentistes en Diputats però no en vots –> una legislatura suau i reconstruir a poc a poc les institucions catalanes molt tocades avui dia a causa de l’aplicació de l’Art. 155.
  3. c) Si guanyen les forces Independentistes, tant en vots com en Diputats –> pot haver-hi una continuació del procés català, doncs ja es proclamo la República però a ben segur, serà amb altres estratègies, tot això clar sempre que l’Estat Espanyol llevant el *Art 155 i/o no ho torni a aplicar al mínim moviment dels Independentistes.

(Crónica Sr. Ramon Bosch Mateu)