Ponent 219 : Sr. Xavier Vilajoana
Tema : «LLEI DE L’HABITATGE I EL FENOMEN DE L’OCUPACIÓ»
Darrerament, hem vist titulars de «Nuevo récord del precio del alquiler en Barcelona: 1.087 euros al mes» entre d’altres i donada la importància de la nova Llei de l’Habitatge «LLEI 12/2023» que va entrar en vigor el passat 26 de maig i de la importància que té en l’economia del país el tema de l’habitatge, a Senior’s Club Empresarial vàrem considerar adient dedicar un col·loqui a tractar d’aquest tema.
Ho vàrem poder fer de la mà d’un expert en la matèria, el Sr. Xavier Vilajoana.
El Sr. Vilajoana és enginyer industrial per la UPC, diplomat en Ciències Empresarials per la UOC i llicenciat en ADE (econòmiques) per la UOC. Actualment el Sr. Vilajoana es CEO d’Euroconstruct i president de Construmat des de 2022.
Ho vàrem fer en un moment de gran actualitat perquè va coincidir amb la celebració a Barcelona del congrés “The District”.
L’actualitat i l’interès del tema va fer que el col·loqui no tingués lloc com és habitual a SECE al voltant d’una presentació del ponent sinó que des del primer moment i al llarg de tota la trobada va tenir lloc un interessant debat i col·loqui entre tots els assistents a on el ponent ens va poder aportar en tot moment la seva visió informada i professional.
Ens explicava com Barcelona té un efecte crida no tan sols per turisme sinó també professional que fa que la gent vulgui vindre a viure aquí i ha creat una tensió en la demanda. S’ha criminalitzat un sector quan aquestes tensions són alienes i sovint els intents de donar sortida per part d’algunes administracions han contribuït a agreujar el problema. El dret a l’habitatge no pot entrar en confrontació amb altres drets també reconeguts constitucionalment.
Alguns posicionaments col·lectius han propiciat que es doni a Catalunya i a Barcelona en particular uns nivells d’ocupació molt alts de l’ordre del 40% d’Espanya concentrats en l’àrea metropolitana. Aquesta singularitat local contrasta amb un marc legislatiu d’abast nacional quan no afecta per igual a tot el territori. Amb aquest marc legislatiu l’ocupació se sent més emparada per als jutges.
Addicionalment, el problema no tan sols afecta la gent més precària sinó que genera un entorn en el qual hi ha qui se n’aprofita creant una situació de doble victimització.
També genera un debat que permet un cert populisme i algunes formacions polítiques s’han afegit al carro buscant la seva oportunitat de cara a eleccions.
Tot i que com ens va explicar la legislació és d’àmbit nacional espanyol, alguns ajuntaments com Barcelona han regulat la tipificació de “col·lectiu vulnerable” deixant-ho amb un nivell de subjectivitat que fa que en cada cas la resolució del conflicte pot dependre de factors imponderables en funció de les persones que hi intervinguin. Els jutges o les mateixes forces de seguretat se senten cohibits davant d’aquest escenari i dona peu a ocupacions planificades per crear el marc adequat per actuar als ocupants.
També ens va parlar de la llei d’habitatge que actualment està en qüestió i que recull en molts aspectes la “llei catalana” que va ser recorreguda. Vàrem poder debatre alguns aspectes que recullen també força subjectivitat i sembla com una llei que ha estat redactada amb pressa i que sens dubte portarà molt debat.
En un moment de la trobada tothom va poder explicar el seu cas particular de com ho havia viscut, bé directament o per un familiar proper, però en el fons tot i alguns casos d’ocupacions per part de col·lectius amb molta ideologia hi ha un problema de precarietat social i un problema de pobresa. Calen més pisos de lloguer, de lloguer social, però també hi ha un mercat de propietat de gent que amb ajuts s’ho pot permetre i cal poder atendre.
Va ser molt interessant el debat que va sorgir a partir d’una pregunta d’un dels assistents sobre l’efecte que els pisos de lloguer de curta durada o el turisme té sobre el parc de pisos disponibles. Ens deia que sens dubte contribueix a treure pisos del mercat i per tant a reduir l’oferta, però ell està convençut que hi ha marge de fer-hi front.
Durant els mateixos dies de la trobada era actualitat la decisió de Barcelona de suprimir el 30% d’obligatorietat als promotors de dedicar a habitatge social. Aquest tema l’afectava directament perquè ell es dedica a fer habitatge de protecció social i que tot i que els marges són més petits, entén que no tan sols hi ha marge per fer-ho sinó que els promotors en fan. Fins i tot en fan quasi del 100% de l’habitatge de protecció social oferida!!.
En alguns casos l’administració s’ha limitat a adquirir amb pressupost públic habitatge fet per oferir-ho a habitatge social. Entén que l’administració disposa avui de solars tipificats com a urbanitzables que podrien donar resposta a més de 70.000 habitatges a l’àrea metropolitana. Ens deia que l’administració compte amb molt bons funcionaris que podrien activar moltes actuacions, però estan collats per una ideologia institucional.
El nostre soci Fernando González estava preocupat pel risc d’ocupació de l’habitatge habitual. Certament, deia que aquest risc hi és i que l’opció és disposar d’elements dissuasius com alarmes o altres. També vàrem parlar de procediments més expeditius que convencin als ocupants i que això és una realitat.
El nostre soci Félix Vilaseca va preguntar directament davant d’aquest panorama què està fent l’Associació de Promotors. Ens explicava com intenten modificació la llei d’enjudiciament civil per tal de donar més pes als jutges. Els actuals criteris de definició de vulnerabilitat a més de ser subjectius representen la inversió de la càrrega de la prova, cosa que deixa al propietari davant la prova diabòlica. La víctima ha de demostrar que l’ocupant NO és vulnerable.
Ens deia que estem davant un repte molt gran doncs si com ens explicava al principi Barcelona és un pol d’atracció, tan sols per creixement vegetatiu de la població ens caldrien 25.000 habitatges cada any i tan sols se n’estan duent a terme 15.000.
En Félix preguntava si és un problema generalitzat i això va donar pas a parlar de on cal fer habitatge. Ens explicava el nostre invitat que tot i ser un problema general de l’àrea metropolitana de Barcelona entenia que el pas que cal fer és ampliar el radi cap a zones més perifèriques i això no es pot fer si no millorem ostensiblement les comunicacions i la mobilitat, hem de fer el pas de parlar de kilòmetres a parlar de temps de desplaçament. Les comunicacions són fonamentals.
En l’àmbit de l’habitatge hi ha hagut 25 canvis legislatius en els darrers cinc anys i això també genera incerteses en el sector.
Els temes varen ser llargs i variats, vàrem poder parlar de la rehabilitació a la qual es veurà sotmès tot el parc immobiliari per tal d’adequar els habitatges a les exigències de sostenibilitat i eficiència energètica. Els fons “Next generation” són una oportunitat que no s’està aprofitant prou bé i aquí hi ha una gran tasca a fer també per part de les administracions de finques.
Parlant sobre els fons “Next Generation” ens explicava l’oportunitat que representen per tal de desenvolupar habitatge sobre sòl urbanitzable de titularitat pública del que ja ens havia parlat. Actualment, les sol·licituds per part de promotors per poder actuar representen en triple del pressupost i caldrà veure si entre tots, administració, administrats i promotors, són capaços de tirar-ho endavant pensat que aquests fons tenen una data de caducitat el juny del 2026.
Amb aquest repta, vàrem arribar al final de la trobada perquè tot i que el debat seguia molt animat el nostre invitat havia d’atendre altres compromisos especialment en una data tan celebrada pel sector.
Després d’agrair la seva atenció vàrem donar per conclòs l’acte.
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
