Ponent 183, : Sra. Ana Balletbó i Puig
Tema: «QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?»
Al mes d’abril, varem comptar amb la Sra. Ana Belletbó i Puig
Avui, 40 anys més tard, mirem en perspectiva la transició de 1978 i ens preguntem quina part hi va haver de realitat i quina va ser un miratge.
Per parlar d’aquest tema varem tenir entre nosaltres com a invitada a la exdiputada socialista Sra. Anna Balletbò i Puig que ens va parlar de primera la les seves vivencies sobre la transició, el 23F i el paper que van jugar les forces d’esquerra en aquest episodi historic.
La Sra. Anna Balletbò i Puig és Diplomada en Ciències de l’Educació el 1969 i llicenciada en Història el 1976 i en Ciències de la Informació el 1998. Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat scholar del Wilson Center (Washington DC) el 1991.
Fou diputada al Congrés dels diputats pel Partit dels Socialistes de Catalunya per primer cop en 1980, substituint Carlos Cigarrán Rodil. Després fou escollida diputada a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989, 1993 i 1996.
Entre 2000 i 2007, va ser membre del Consell d’Administració de RTVE i professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre 2008 i 2010, va ser membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Ha estat presidenta del Grup Dones Parlamentàries per la Pau. Ha estat membre de la Comissió Internacional per a la Reforma de l’ONU, amb Jacques Delors, Kurt Biedenkopf i Wangari Maathai. També ha estat membre del Grup Parlamentarians for Global Action.
Actualment és presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme.
El 1985 va rebre l’Estrella Polar, condecoració sueca, i el 2006 la Creu de Sant Jordi.
Va començar la seva exposició manifestant que les seves opinions ho són a títol personal i no com a presidenta o membre de cap institució de les quals presideix o pertany. I la seva opinió durant la transició és que les persones que tenien alguna ambició política es van adscriure a partits d’esquerres sense generar violència doncs els morts van seguir sent provocats per l’extrema dreta i extrema esquerra.
La societat civil es va mobilitzar en associacions de veïns i sindicats forçant els canvis democràtics que solament podien venir a través d’una constitució molt àmplia i promoguda per la dreta moderada, com va ser Suárez que provenia del ‘Movimento’ i que va propiciar els Pactes de la Moncloa que van ser de llarga gestió i més difícils d’aconseguir del que va semblar: Santiago Carrillo va renunciar al leninisme, l’Església a alguns privilegis i Felipe Gonzalez a certs principis.
Va néixer un lideratge polític i social amb voluntat d’enteniment en un nou marc polític i social. La Constitució i les lleis orgàniques complementàries van permetre aconseguir un país molt descentralitzat, es va superar el cop d’estat de Tejero i molts altres aixecaments que van ser desarticulats abans de produir-se.
En aquesta situació, Pujol sempre va voler la independència, mentre que Maragall va posar Barcelona en el mapa gràcies als JJ OO aconseguint difondre la marca Barcelona per l’avantguarda del disseny, qualitat de vida, societat civil, impuls empresarial, innovació, etc. La reacció de Madrid: crear el “hub internacional” d’Iberia a Barajas mentre que El Prat es converteix a la seu de la majoria de les companyies “Low Cost” el que ha estat millor per a Barcelona.
Actualment Catalunya està en el cinquè intent d’independència:
- En 1641 amb Pau Claris, se cedeix als francesos part del territori.
- En 1714 amb Casanovas i la perduda de la guerra i els furs,
- En 1873 amb Estanislao Figueras Primera república: rebel·lió cantonal i cop d’estat
- En 1922 amb Francesc Macià: Estat Català i Lluis Companys: Extrema violència
- En 1917 amb Carles Puigdemont: independència virtual
La crisi econòmica i les retallades va provocar molts tancaments d’empreses i a Catalunya va ser més fort. També el dinamisme social de Catalunya fa la recuperació és més ràpida, la qual cosa provoca l’enveja de la resta d’Espanya i al govern central li convé estar contra Catalunya. Cita a Olof Palme: “No m’importa que els rics siguin més rics el que m’importa és que els pobres siguin menys pobres” i quan arriba la recuperació aquesta és asimètrica: no arriba a tots.
La capacitat d’organització i la creativitat a Catalunya és impressionant per organitzar manifestacions però no es va valorar prou la força i capacitat de l’estat amb tota la seva maquinària amb la major antiguitat d’Europa si excloem al Regne Unit. Alguns ja creuen que ens hem equivocat i això té mala sortida i per a molts anys. Després del 9N, els actes de Conselleria de Economia en el mes de setembre, el referèndum i la declaració no declarada d’independència.
En relació a la violència del referèndum era totalment previsible, passivitat dels Mossos i la presència de 6.000 policies i guàrdies civils que van venir solament a pegar i la sobre divulgació en Tv3 que solament va enfocar els detalls violents, comparables amb la dels cossos de policia europeus.
I ara ens trobem amb una situació molt lamentable uns polítics a la presó i altres fugits a l’estranger i el partit mes votat en les darreres eleccions que ni tan sols es presenta per constituir govern amb una majoria de vots no independentistes (que no de escons).
És evident que el que cal fer és parlar entre els uns i els altres però la situació actual es pot mantenir durant els propers 25 anys, mentrestant la foto de Catalunya no és tan dolenta com alguns volen oferir a pesar que algunes inversions estrangeres es trobin congelades. En els propers anys tindrem judicis, sentències, recursos i presó i serà molt difícil de reconstruir doncs el “Procés” ha aixecat el nacionalisme espanyol de gom a gom en tots els racons d’Espanya.
Anna té confiança en la gent i el que fa falta és aconseguir els mecanismes i no serveix de res maleir uns a uns altres, cal concretar els punts de coincidència, canviar interlocutors per solucionar el problema català que es resumeixen en dos aspectes: finançament i retocs en la Constitució o lleis orgàniques complementàries.
Personalment va promoure una reunió de economistes amb posicionaments diferenciats en matèria d’hisenda autonòmica d’Espanya i es va fer un cicle de reunions a diferents situats espanyoles on van acordar la necessitat del principi de “ordinalitat”, doncs moltes comunitats reben més del que els correspon i altres menys i mentre que les despeses del Museu del Prado es repeteixen entre totes les comunitats, els ingressos son només per Madrid, aquesta situació modifica l’ordre de la seva renda per càpita, però després en la comissió d’experts Catalunya no va voler participar a pesar que Catalunya sempre ha tingut la iniciativa en relació a les transferències fiscals.
Respecte al “cupo” basc s’ha convertit en tres “cupos” (Biscaia, Àlaba i Navarra) “Sense menyscapte de la solidaritat obligatòria”, la Constitució es pot reformar, el Senat també, es pot traslladar a Barcelona i altres institucions nacionals també. És necessaris que els CDR es tranquil·litzin, que la CUP evolucioni, s’han d’aconseguir acords amb altres partits, les relacions de PSC-PSOE són millors que les de CiU i el Duran i Lleida que avui és amb el PSC, i encara que el Dret a decidir va tenir més partidaris que el Dret a la independència, el Dret a decidir solament és aplicable a situacions de colonització o similars i no és el cas en l’autonomia més descentralitzada d’Europa.
Tenim unes regles de joc que no es poden posar a zero cada x anys, es poden adaptar i reformar però una Constitució solament ho es fa una vegada. Reconeix que ha faltat presència d’Espanya a Catalunya. Avui Espanya és la que més creix a Europa, per aquesta raó el deute espanyol no està en perill doncs recentment ha baixat tres punts.
El problema de l’actitud altiva de Castella enfront de les colònies d’Amèrica no és extrapolable al que ocorre ara amb Catalunya, seria un sense raó desmuntar la inversió lingüística de Catalunya però també és veritat que caldria revisar el contingut dels llibres de text.
Després d’un animat col·loqui i d’agrair a la nostra convidada seva presència es va donar per finalitzada la trobada.
(Crónica Sr.Félix Vilaseca )
Galeria de fotos:
