Tema: “QUÈ PASSARIA SI CATALUNYA FOS INDEPENDENT?”
Ponent :  Sra. Carme Forcadell i Lluís.
 
 
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana
 

En aquesta ocasió, ens trobem amb Na Carme Forcadell i Lluís per parlar de què passaria si Catalunya fos independent.

La senyora Forcadell, neix a Xerta al any 1956, és fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l’executiva i vocal de la junta d’Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.

Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat.

Ha treballat de funcionària del Departament d’Educació des del 1985, coordinadora de normalització lingüística del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Educació des del 1992 i des del 2004 assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat material didàctic i llibres de llengua i literatura, així com un diccionari.

També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrivint sobre planificació lingüística, llengua, identitat. Col·labora des de fa molts anys en diverses entitats, membre de la Comissió de la Dignitat i sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir, d’on integra la comissió de comunicació. Pel que fa a política és militant d’Esquerra Republicana des del 1999.

Durant l’estiu de 2012 va coordinar la marxa per la independència arreu de Catalunya i durant el mes de setembre fou una de les veus de l’organització de la manifestació «Catalunya, nou estat d’Europa».

La trobada comença amb força quan un dels invitats l’hi pregunta a la senyora Forcadell per què no recaudem directament els impostos a Catalunya. 

La senyora Carme Forcadell ens explica la dificultat de controlar el flux de diners que els Catalans paguem a la Hisenda Pública, ja que avui no disposem de les dades necessàries per tal de poder dur a terme una política de gestió de la recaptació eficient i eficaç. Es un dels reptes que cal assolir en aquest marc que ha definit el President de la Generalitat de dotar-nos d’eines d’estat. 

De fet, així és com va anar tot el dinar i el col·loqui posterior donat que per una lleugera afonia de la Sra. Forcadell, excusarem a la nostra invitada de fer una exposició més llarga però, tanmateix no sé si va ser millor o pitjor, doncs amb molta amabilitat de la nostra invitada va atendre un grapat de preguntes que es van abocar durant tota la trobada. 

Tot i així, ens explica que entén que les coses podrien anar més de pressa del que l’actual full de ruta preveu. La via legal es difícil, hi ha poques escletxes a la Constitució, ja que està especialment pensada per tal d’evitar la independència de Catalunya, però el pitjor no es la manca de voluntat de diàleg sinó, ans el contrari, la mala voluntat expressa del estat espanyol d’evitar-ho. La legalitat actual es basa en que “l’exèrcit es el garant …” ja de ‘perse’ sona una mica estrany en un context Europeu en el segle XXI.


La llei està feta per la majoria per tal de limitar els drets de les minories. Però nosaltres estem en un context d’inclusió democràtica i el referèndum es un acte de reafirmació democràtica. Cal parlar de legalitat però també de justícia i de democràcia i a nivell Internacional cal explicar-ho.

Sorgeixen preguntes sobre legalitat i legitimitat. Les societats han avançat sempre gràcies a la democràcia i buscant la justícia no pas per la legalitat. L’Apartheid a Sud-africa o l’esclavatge eren perfectament legals en el seu moment, però no era ni just ni democràtic. 

Altres participants al col·loqui pregunten sobre la immediatesa o no del canvi, a millor o a pitjor. La manifestació del 11 de Setembre del 2012, ens diu, va accelerar el procés però poden passar altres fets que facin que en un moment donat tot vagi més depressa encara. En tots el processos d’Independència els fulls de ruta no s’han complert mai. De fet reconeix que ens trobem davant d’un camí incert, però tenim clar el destí final.

Durant 300 anys, no hi ha hagut una bona relació entre Catalunya i Espanya. L’Estat espanyol no accepta la realitat Catalana però tampoc dona cap altre opció, tanca sistemàticament tots els camins de progrés i aquesta actitud es pot convertir en el principal argument de cara a que l’opinió Internacional entengui la situació en la que es troba Catalunya. L’opinió Internacional pot possibilitar la nostre opció d’Independència.

Qui pot votar?. La llei de consultes establirà qui te dret a votar. 

Qui ha de liderar el procés? Ha de ser un procés net, totes les persones que no puguin garantir un comportament net no han de tenir cabuda en el procés. S’ha fet un pas endavant doncs a Catalunya els principals partits ho tenen clar, fins i tot pot ser ben aviat aquesta voluntat es podrà posar a proba, tan de bo no, però si cal sembla que ho tenen clar.

Aquí sorgeix el tema de la corrupció. A Catalunya hi ha corrupció com a qualsevol altre lloc d’Europa, ens podem preguntar també perquè surt tot ara. És important que tot això no vagui contra la nostra pròpia autoestima. Pot ser aquest es un objectiu que algú desitja, però ho hem de combatre.

Moltes coses juguen a favor de Catalunya, com a país i com a projecte, hem de saber explicar-ho. Som un país inclusiu, Català es qui ho vol ser i no s’obliga a ningú a ser-ho, a Catalunya hi cabem tots parli l’idioma que parli i tingui el passaport que tingui, Catalunya es un projecte engrescador. Tothom ha de fer el que l’hi pertoca.

La feina del Parlament ha de ser, com a orgue representatiu, qui ha de determinar el contingut de la Llei de Consultes. Cal acceptar l’opinió de la majoria i respectar els drets de les minories. Aquesta no es la feina de la ANC.

L’ANC fa la seva feina que consisteix en arribar a la població, a totes les persones, explicant que el procés d’Independència és bo per a tots, fins i tot per a Espanya. En aquest nou escenari hi cabem tots, serem més rics i respectats, cosa que ara ens costa molt. L’ANC vol vetllar perquè el govern faci la feina que ha de fer, una Agència Tributària pròpia i efectiva, la Llei de Consultes i la Internacionalització del procés per tal que, donat el cas, a nivell internacional hi haguí una opinió fonamentada.

L ‘ANC no va contra ningú, no és un contenciós contra Espanya sinó amb Espanya, no son l’enemic sinó la contrapart, però des del respecte a la sobirania, volem decidir el nostre futur.  

Insisteix molt en aquesta actitud assertiva y positiva. Entén que la independència serà bona per a Catalunya però també per a Espanya ja que els dos països podran gestionar el seu futur sense interferències, sense que la simple presència d’un condicioni el model de l’altre com ha passat fins ara. Catalunya i Espanya han de ser i poden ser bons veïns, però avui per avui, la situació actual no és bona per a ningú.

El futur és engrescador, és una oportunitat històrica per a tots. L’oportunitat de crear una nació és una oportunitat històrica i única. Ens explica que avui Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), juntament amb onze entitats i associacions més de l’entorn sobiranista, han posat en marxa ElClauer.cat, (www.elclauer.cat) una pàgina web de preguntes i respostes sobre la viabilitat de l’estat propi per a Catalunya.

Davant de tot aquest argumentari, l’única resposta d’Espanya és “no perquè no es pot”, però mai ha donat alternatives ni a la independència ni amb arguments polítics o soci-econòmics que presentin un projecte conjunt engrescador, això no ho han sabut o no ho han volgut fer mai. Donat aquesta realitat, ha arribat el moment de fer un pas cap a la sobirania, la gent ha perdut la por, el més important és el canvi de mentalitat i l’ANC continuarà moralitzant a la gent cap a un projecte engrescador que beneficia a Catalunya i a la llarga també beneficia a Espanya.

La jornada s’ha fet curta, al final queda palès que ha estat una jornada molt interessant en la que s’ha posat de manifest la diversitat de la nostra societat i els participants al col·loqui n’eren una mostra. La jornada conclou amb el merescut agraïment del nostre president a la nostra invitada.

(Crónica  Josep Ballart Guasch)