Ponent 213 : Sra. Esther Gimenez-Salinas
Tema : «La Sindicatura de Greuges de Catalunya: una institució transformadora?«
En aquesta trobada vàrem poder gaudir de la presencia de la Sra. Esther Giménez-Salinas, actual la síndica de greuges de Catalunya des del 14 de de juliol de 2022.
Doctora en Dret i diplomada en Psicologia Aplicada per la Universitat de Barcelona. Va ser responsable del Servei de Defensa Jurídica del Menor del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des del 1981 fins al 1983. Del 1983 al 1993 va ser directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat. També va ocupar el càrrec de subdirectora de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, i va ser nomenada membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa d’Estrasburg (1993-1997).
L’any 1995 va ser designada com a directora de Relacions Institucionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i un any més tard va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial a Madrid (1996-2001).
Des del 1996 ocupa la Càtedra de Dret Penal i Criminologia de la Facultat de Dret d’ESADE de la Universitat Ramon Llull, universitat de la qual va ser rectora entre els anys 2002 i 2012. En acabar el seu mandat, va fer una estada com a professora visitant a la Universitat de Fordham, Nova York (2012/2013), i el 2015 va ser professora en un postgrau sobre sistema penal i corrupció a la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM). El 2017 se li va atorgar la Càtedra Extraordinària de Justícia Restaurativa Nelson Mandela de la Comissió Nacional de Drets Humans de Mèxic.
Arran de la seva experiència en el sector universitari, entre el 2012 i el 2020 va ser consellera del Banc de Santander, i el 2021 va ser nomenada consellera del mateix banc a Mèxic.
Del 2006 al 2012 va ser presidenta de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Entre el 2011 i el 2015 també va ser membre de la Junta de l’Associació Europea d’Universitats (EUA en les sigles en anglés).
Té l’acreditació de recerca avançada emesa per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i quatre sexennis d’investigació. També té nombroses publicacions científiques en les seves àrees d’especialització: dret penal, justícia juvenil, sistemes penitenciaris, criminologia, justícia restaurativa, victimologia, educació superior i gènere. Ha visitat com a especialista nombrosos centres de menors i presons d’arreu del món. El 2018 va fer una estada a la presó de “Islas Marías” de Mèxic, on va impartir un curs de justícia restaurativa per a interns i personal funcionari.
Ha participat en diversos organismes, com ara el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, el Comitè d’Ètica de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Comitè de Bioètica de Catalunya i AQU Catalunya. També ha col·laborat periòdicament en mitjans de comunicació.
Des del 2016 fins al 2022 ha dirigit la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, mitjançant la qual ha pogut investigar la realitat social del nostre país.
El nostre president Josep Ventosa va donar la benvinguda a la ponent i als assistents i el Sr. Félix Vilaseca en va fer la presentació.
La Sra. Giménez-Salinas ens explica com sabem que existeix la “Sindicatura de Greuges” però no tanta gent en coneix el seu abast i la seva implicació, ella vol aprofitar totes les ocasions per explicar la funció i el per què. En general ens diu que el sistema en que vivim i les administracions tenen una patina d’antiguitat però es troben en un context actual. Canvis legals, de percepció de la societat (cita sedició o malversació), separació de poders, requereixen una revisió de l’administració i també de la seva.
Ens parla que cal una renovació constant i fa referencia a que cal donar resposta a la duració dels mandats. “La culpa no és de les persones sinó del sistema”. Si una institució pot subsistir amb 5 anys amb càrrecs caducats que fa que el Suprem tingui gairebé un 20 % amb vacants sense cobrir cal plantejar-se si aquestes institucions cal mantenir-les, Ella ens diu que no es partidària de suprimir-les però son fets que ens han de fer reflexionar.
Ella es reivindica com a “Sindica” i no pas com a “Síndic” doncs vol evidencia la presència femenina en un càrrec a on ella en va ser pioner però lluny de sentir-se´n orgullosa el que es planteja es que “ja era hora” i que aquest fet des del 2009 s’ha de considerar dins la normalitat.
Ens parla de la seva institució que a Catalunya té origen medieval per disposar d’un organisme de suport al ciutadà davant de problemes específics amb els poders establerts. Aquestes administracions tenen paral·lelisme en altres contrades com “El Justicia de Aragón”, o “El procurador del Común” a Castella i Lleó. El nom sempre es masculí com a Europa a on es coneix com “Ombudsman” a on també ha evolucionat a “Ombudsperson”.
A la universitat i al nostre entorn en general hi ha una cultura molt masculinitzada i cal una adaptació i acceptació a aquesta realitat cultural.
Ens diu que l’exposició a la vida pública també costa i que ella se sent “professora” i quan parla la seva satisfacció es arribar a que la gent l’entengui. Aquesta voluntat també l’ha portat a la seva activitat com a sindica i que per damunt dels arguments jurídics abans que tot el seu interès en arribar a la societat amb textos planes i assimilables per la gent que acudeix a la Sindicatura en busca de respostes als seus greuges.
El seu bagatge com a jurista i sociòloga ha fet que focalitzi molt els temes socials: “nens i gent gran”, com a col·lectius més desvalguts susceptibles de que siguin altres qui prenguin les seves decisions.
El seu pas per entitats socials i en especial joves i adolescents amb dificultats també ha fet que aquest col·lectiu sigui per ella objecte d’especial atenció això com les dones maltractades.
El seu objectiu és la defensa dels drets dels ciutadans en la mesura que a ella hi pot accedir qualsevol ciutadà que pensi que els seus drets han estat conculcats més enllà de la justícia i entengui que s’han vulnerat principis ètics.
Ens explica que com a partir d’una queixa s’inicia un procés de investigació i com, tot i que la Sindicatura no té un poder executiu, les seves recomanacions no són vinculants, tot i que son seguides en un 80% dels casos. A més, en el cas de Catalunya, des de la seva institució es pot actuar d’ofici.
Ens va parlar molt del seu concepte de “justícia restaurativa” més enllà de la justícia tal com l’entenem en general a on hi ha una relació de delicte i càstig. La societat té el dret i el deure de protegir-se davant de persones que li puguin fer mal però sempre cal buscar la manera de portar a terme accions a la fi més humanes, respectuoses fins i tot cap a la víctima a qui a vegades es victimitza en el procés judicial.
La “justícia restaurativa” de la que ens parla no busca la impunitat sinó contemplar la reparació del dany i la necessitat de rescabalar d’alguna manera els valor que han estat malmesos que a vegades poder limitar-se a una senzilla disculpa i d’altres en una activitat social.
Ens torna a parlar de saber adreçar-se al ciutadà en termes entenedors, les respostes han de ser clares i en primer lloc i després si cal pot venir tota la justificació jurídica pertinent.
Des de la Sindicatura no es vol limitar a donar respostes concretes a casos concrets sinó que ens diu que una voluntat d’acció transformadora més enllà sobre les accions directes sobre serveis públics, habitatge, desnonaments, famílies al carrer amb infants etc.
Ens ha parlat força de presons doncs en te un coneixement des de dins a on hi ha compartit moltes hores, sense caure en la ingenuïtat creu en les persones quan els hi dones un horitzó i una esperança i hem de viure en la esperança de que es possible canviar.
Al final hi ha hagut un torn de preguntes molt interesant, en Félix Vilaseca s’ha interessat sobre la concurrència d’actuacions entre la Sindicatura i les entitats de defensa de consumidors quan la reclamació afecta a empreses. La Sra. Giménez-Salinas ens ha explicat que no hi ha tal concurrència doncs la defensa de valors ètics es consubstancial en la activitat i la resposta ràpida de la Sindicatura ajuda a agilitzar els tràmits.
Un altre debat interesant arrel de dos intervencions de Carles Rodríguez ha estat al voltant de la justícia en la mesura que aquesta pugui vulnerar aspectes ètics així com la valoració que es pugui fer des d’Europa de l’actitud d’Espanya respecte el drets humans.
La Sra. Giménez-Salinas ha explicat la Sindicatura no és un òrgan de justícia i que la justícia ja té els seus mecanismes d’apel·lació i les recomanacions no son d’obligat compliment. i que els problemes polítics s’han de resoldre per la via política i no per la via judicial”.
Hem pogut parlar de moltes més coses en las que la nostra convidada no ha escatimat explicacions, sobre els drets de col·lectius gais, lesbianes, sobre si per algunes persones la presó pot ser un lloc de més benestar que el carrer, cosa que ella ha negat, sobre nous riscos de vulneració de drets relacionats amb les xarxes socials, les dades o les noves tecnologies, en aquest tema ens ha parlat de la territorialitat de la justícia i com la globalització pot crear una certa desprotecció.
El Sr. Ignasi Torra ens ha posat com exemple la seva població de 26000 habitants a on regularment la Sindicatura hi desplaça un representant per apropar-se als ciutadans i recollir queixes, la seva pregunta era si realment això era suficient. La Sra. Giménez-Salines ens deia que l’objectiu no era tenir moltes queixes doncs això conceptualment podia ser contradictori sinó que els ciutadans se sentissin protegits i poder copsar el que li passa a la gent.
Al final la nostre convidada ha recalcat la voluntat de servei, la necessitat d’estar present en el territori i la petició de participació de tots i totes les ciutadanes en aquesta tasca.
El nostre President Josep Ventosa ha agraït la seva intervenció i ha donat per conclosa la interesant trobada
(Crónica Sr. Josep Ballart)
Galeria de fotos:
