Sr. Lluís Bassets i Sánches

Davant la situació no ja de preguerra sinó de guerra declarada en l’Orient Mitjà, vàrem buscar un convidat que ens pogués ajudar a interpretar la situació. Vàrem tenir entre nosaltres al. Sr. Lluís Bassets que ell mateix ens va proposar un títol prou escaient.

Lluís Bassets (Barcelona, 1950) és un periodista català, columnista d’El País i promotor de la revista mensual en llengua catalana Política&Prosa. Analista, seguidor i coneixedor de la realitat política mundial i especialment de la situació al món àrab.

Va iniciar la seva carrera professional a diversos diaris catalans, entre els quals destaquen Tele/eXpres i el Diari de Barcelona. Els últims anys del franquisme i primers de la transició va dirigir la Federació Universitària del PSUC, va pertànyer al Grup Democràtic de Periodistes, va ser fundador i un dels editors del butlletí clandestí de l’Agència Popular Informativa i va col·laborar amb noves iniciatives com el setmanari gironí Presència.

Va ser professor de la Facultat de Ciències de la Informació (ara Comunicació) de la Universitat Autònoma de Barcelona a la seva època fundacional. El 1980 va fundar i dirigir el setmanari El Món. Va pertànyer al nucli fundador de l’edició del diari El País a Catalunya, que va començar el 1982. A El País ha exercit com a cap de Cultura, del suplement “Libros”, de la secció d’Opinió, com a corresponsal a Brussel·les i a París, i també com a director de l’edició catalana del diari.

Com a responsable de Cultura, va fundar i organitzar el 1982 el suplement cultural en català Quadern i en tant que responsable de la redacció de Barcelona el 2014 l’edició digital en català elpais.cat. És un dels promotors i co-director de la revista mensual en llengua catalana Política&Prosa, que ha publicat el seu primer número amb data de novembre de 2018.
Actualment, publica les seves columnes a la secció internacional del rotatiu i a les planes d’Opinió de l’edició de Catalunya.

Ha publicat diversos llibres d’anàlisi política i és membre del consell científic del Reial Institut Elcano i del Consell Europeu de Relacions Exteriors. Ha escrit, entre moltes altres, ‘L’any de la Revolució’ (Taurus), sobre les revoltes àrabs, ‘La gran vergonya. Ascens i caiguda del mite de Jordi Pujol’ (Península) i un dietari pandèmic i confinat amb el títol de ‘Les ciutats interiors’ (Galàxia Gutemberg).

Ell es va definir com un observador atent i minuciós de la realitat i ens va posar davant un escenari actual que ell interpreta com quelcom nou.

Amb un títol de «Guerres, imperis i desordre mundial», el nostre ponent ens va obrir el focus i ens va posar davant una tessitura mundial molt més ampla que té una projecció sociopolítica i cultural molt més transcendental i amb especial rellevància per Europa com la fi d’una etapa històrica.

Ens trobem davant un nou imperialisme tecnològic, un nou model de poder mundial per damunt dels estats tradicionals, pot ser un nou feudalisme i un canvi d’una envergadura que avui és difícil d’entendre.

Veiem com ha decaigut la influència fins a l’anul·lació de bona part d’aquelles estructures mundials que ens donaven seguretat en el passat. Els imperis no estan en davallada com creiem, tan sols han canviat de mans i les regles de joc en les que creiem, basades en el dret, pateixen.

Com a exemple ens va fer referència a esdeveniments recents com les dues cimeres de Pekin. La del president Donald Trump amb el president Xi Jinping i la que posteriorment va tenir aquest amb el president Vladímir Putin.

Seguin aquest fil ens va anar descrivint el que està succeint amb tres imperis que venen de models diferents, però estan confluint en models de domini mundial i actualment s’estan prenent les mides els uns als altres.

En aquest impàs, ens trobem en un (des)ordre mundial a on queden excloses totes les estructures multilaterals a les quals estaven avesats com les Nacions Unides els tribunals internacionals, el Banc Mundial, la Unió Europea entre d’altres. Avui tot està en discussió.

Els tres “contendents” tenen propostes diferents. La Rússia de Putin representa l’imperi més antic dels tres i el mateix Putin és un personatge format al KGB. El comunisme vist amb perspectiva històrica va ser un parèntesi en la història de Rússia i la seva vocació ha estat sempre imperialista.

L’imperi Xines és avui un model potser més proper a l’europeisme. La Xina domina el seu espai territorial asiàtic i la nova ruta de la seda. La seva ambició és arribar comercialment a tot el món. Avui el seu interès per Taiwan s’orienta al control de la producció de xips i una cadena de subministrament que tingui garanties en el comerç marítim. D’aquí la importància de l’estret Malacca, clau per a l’accés marítim de la Xina cap a l’oceà Índic i Europa i que posteriorment ens en va parlar més detalladament.

El tercer imperi en qüestió és l’imperi americà. La situació actual que viu s’explica més per la idea utòpica dels seus empresaris, una “filosofia barata” per aconseguir avantatges polítics i normatius que per altra cosa.

Hi ha, ens deia, un objectiu comú molt alarmant: liquidar Europa.

El que ha estat per Europa un objectiu com crear unes regles de joc per assolir un consens de convivència basat en la democràcia, la llibertat i la convivència avui es veu per aquests actors com un destorb.

En el cas d’aquest nou model empresarial, de competència i lliure mercat, la reglamentació europea fa molta nosa. Per a règims autocràtics també fa nosa i a més en el cas de Rússia hi ha un fenomen de competència territorial.

Per Rússia, Xina i EUA, EU són un mal exemple quan el que es busca és l’imperi de la llei. A Europa, la guerra d’Ucraïna ens interpel·la directament més que l’acumulació de guerres a l’Orient Mitjà i ens va fer una excel·lent descripció de situació davant els plans de desnuclearització de l’Iran o els plans de pau a l’Orient Mitjà i es va detenir detalladament a l’escenari de Taiwan.

Vàrem compartir opinions amb el nostre invitat sobre si la tercera guerra mundial ja ha començat o no, però centràvem el detonant al voltant de l’estret de Malacca, els interessos de la Xina al voltant de Taiwan que va donar de si fins i tot després de la trobada amb el nostre convidat, però tres Titans enfrontats l’un davant l’altre posa si més no un clar risc de conflicte, tan sigui per temeritat, ambició o fins i tot per temor l’un de l’altre.

Va sortir entre els convidats la referència a la “trampa de Tucídides” a on entre Atenès i Esparta, la desconfiança davant el poder d’una nova potència enfront d’una altra consolidada va acabar donat lloc a la guerra del Peloponès.

Ens explicava com avui, l’estat de les institucions internacionals, les nacions unides, el dret marítim o el dret internacional estat subjectes a una llei superior que és la llei del més fort.

I és el que està passant. Regalarà Trump Taiwan als xinesos? Tot és transaccional, les relacions econòmiques i comercials es fan servir com a eines amenaçadores o transaccionals com hem vist amb els aranzels.

Amb el nostre convidat vàrem poder debatre sobre la política d’ambigüitat no tan sols amb Xina i Taiwan sinó amb altres punts de conflicte com l’estret d’Ormuz que pot estar obert i tancat a la vegada com una representació física diria jo del món de Schrödinger.

El dinar també va donar de si per parlar d’Àfrica, molt més proper a nosaltres.

Aquí el nostre convidat tampoc ens va defraudar. Ens va parlar de la tensió entre Egipte i Etiòpia pel control de l’aigua. Àfrica té un problema a on davant d’una oferta molt alta en matèria primera i molta ma d’obra no hi te rellevància política.

Aquest escenari és aprofitat per nous models de colonialisme. A l’Africa, la Xina hi ha tingut una entrada extraordinària versus els EUA que hi ha tingut poc interès o Europa que ha jugat més aviat a la retirada, com ha estat el cas de França.

Europa amb un model colonialista basat en molts anys d’imperi de la força i una visió depredadora ara avui, de diferent manera, ambdós són, cada un a la seva manera, víctimes de la situació.

Rússia hi ha fracassat, la seva presència s’ha basat molts cops en exèrcits mercenaris que no han ajudat a clarificar res.

També vàrem parlar d’Amèrica Llatina. Aquest tema ens va donar peu a introduir una altra visió de la realitat mundial arrel del tractat de Ialta. Un repartiment del món que en el seu moment va quedar temperat per un consens de normes mundials i organitzacions multilaterals de control, però sempre ha estat sotmès a tensió per moviments com la doctrina Monroe, “amèrica per als americans” amb una voluntat de garantir controls territorials per part dels que s’atorguen uns espais d’influència.

Tenir un ponent com el que vàrem poder gaudir, ens va donar peu per parlar de Groenlàndia, Veneçuela o més recentment Cuba com a exemples de tot el que ens va voler transmetre, a on EAU s’atorga el paper de propietari sobirà d’un espai geogràfic.

Després d’aquest excel·lent panegíric, la qüestió que va ocupar als comensals a la taula era: “bé! I ara a Europa que li cal fer?”, “Deixar-se cruspir amb resignació?”, “Esperar que passi?”

La resposta se’ns mostrava difícil. La certesa és que caldrà buscar-la en un entorn d’una enorme inseguretat geopolítica.

Veníem d’un equilibri entre capitalisme, democràcia, llibertat de mercat i avui aquest equilibri s’ha trencat i ho ha fet en un moment en el fet que tenim una manca d’unitat política europea i l’avantatge i el potencial que teníem com a mercat únic o moneda única s’ha perdut.

A més, la gran potència de gestió que teníem com a estats s’han diluït en mans del mercat, que se’ns va oferir com a mecanisme regulador de productes i serveis sense valorar la pèrdua d’hegemonia que podia comportar.

Aquesta era la porta d’entrada a un altre debat fascinant que segur haguéssim pogut continuar amb el nostre ponent, però el temps havia passat com una exhalació i havíem de donar per conclòs el debat.

Amb aquestes ganes de més, el nostre president va agrair l’amabilitat del nostre ponent es va donar per conclosa la jornada.

Ens quedarà si més no, l’oportunitat de continuar llegint les seves cròniques en els mitjans que publica diàriament i ens ajudarà a recordar el dia que el vàrem tenir entre nosaltres amb l’esperança de poder compartir amb ell en el futur i continuar amb tots aquells temes que ens hagués agradat poder-hi profunditzar.

Galeria de fotos: