Sr. Esteve Camps

El dia 8 de juliol d’aquest any 2026 es complí el centenari de la mort de l’arquitecte català Antoni Gaudí.

A Senior’s Club Empresarial no volíem deixar passar aquesta data sense apropar-nos a l’obra emblemàtica d’aquest il·lustre arquitecte com és la basílica de la Sagrada Família.

Per fer-ho comptarem amb la presència del Sr. Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

El Sr. Camps va començar explicant que tot i la seva omnipresència en el perfil urbà de Barcelona, molt sovint el temple i l’obre de la Sagrada Família és la gran desconeguda. Cal saber els orígens que es remunten al segle XIX a on es va pensar que de la figura de Sant Josep se’n parlava poc i es volia ressaltar més. Va ser el desembre del 1870 en dia de la Immaculada quan el Sant Pare Pius IX va anomena a Sant Josep patró de l’església.

D’aquest fet sorgiren d’arreu patronats i entitats amb la finalitat de ressaltar la figura de Sant Josep. Aquesta crida va suscitar una bona resposta a Barcelona i en Sr. Josep Maria Rocabella, llibreter i filantrop barceloní, va promoure la creació de l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. No era arquitecte ni mecenes aristocràtic, sinó un laic promotor religiós amb capacitat organitzativa i visió espiritual.

Posteriorment en una visita del Sr. Rocabella al Sant Pare de Roma, aquest va proposar fer més àmplia la visualització amb la Mare de Déu i Jesús amb el concepte més ampli de tota la Sagrada Família que és com ha arribat als nostres dies.

El paper del Sr. Rocabella té rellevància històrica perquè va fixar uns criteris que s’han mantingut al llarg dels anys:

• Va fundar l’associació promotora.
• Va establir el model de finançament per subscripció popular.
• Va definir el caràcter expiatori del temple.
• Va posar les bases institucionals que permetrien a Gaudí desenvolupar el projecte durant dècades.

És important entendre que sense Rocabella no hi hauria hagut encàrrec i probablement tampoc Gaudí hauria pogut desenvolupar el seu projecte més ambiciós. El seu model de finançament sostingut al llarg dels anys representa un cas únic.

Inicialment, el projecte arquitectònic es va encarregar a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Aquest arquitecte va plantejar un temple d’estil neogòtic força convencional. Per desacords tècnics i econòmics amb la junta promotora, Villar va dimitir el 1883.

Desacords posteriors amb l’arquitecte van conduir a l’encàrrec a Antoní Gaudí per continuar l’obre i aquest va acceptar-ho si podia dur a terme la seva concepció de l’obra basada en tres conceptes:

1. La natura és la clau per entendre l’espiritualitat. Si els arbres mostra la robustesa per aguantar-ho tot i ho saben fer sense una verticalitat estricta, la línia recta i la vertical no han de ser la clau de tot. Ell deia: “l’arbre que veig des de l’obrador és el meu mestre”. La natura com a obra de Déu volia que fos la seva font d’inspiració.
2. La litúrgia dona sentit a tot el que es fa. Està present a tots els actes i no es fan perquè sí. Tot hi ha de tenor un missatge, un motiu i un origen que cal saber expressar.
3. Volia fer una església per aquells que no van a missa. Per això trasllada a la pell del temple tots els missatges que tradicionalment s’exposaven en els retaules interiors i principalment darrere l’altar. Aquest és el sentit bàsic de les façanes del naixement, mort i resurrecció de Crist.

Gaudí volia exposar públicament una bíblia feta amb pedra a l’abast de tothom, és un cant a la vida en la façana del naixement, un fet transcendental amb la seva duresa a la façana de la mort. (deia: “la façana de la mort ha de fer por!”) i finalment una exaltació de goix a la façana de la Glòria a on han d’estar presents el cel, l’infern i el purgatori.

Aquesta façana, amb prou feines començada va donar peu durant el col·loqui a una àmplia exposició de com es vol dur a terme la realització del que Gaudí va deixar, per tant, de no perdre el fil de l’obra, garantir la integritat artística a l’hora de mantenir el màxim rigor teològic amb la que s’està seguint la voluntat de l’artista. Gaudí sabia i hi va deixar escrit que el temple seria una obra de diferents generacions.

Aquest repte en un moment en què en un món abstracte es vol mantenir un estil figurista que mantingui un relat clar a qui l’observa és un repte. La participació de teòlegs, constructors i artistes ha donat peu a la constitució de diferents “comissions” per valorar i contrastar tots els criteris sota l’auspici de la Junta d’obres del temple.

Comissió Teològica

• Analitza la coherència doctrinal i catequètica.
• Vetlla perquè el programa iconogràfic respongui a l’escatologia cristiana (Judici Final, Glòria, Inferns, Purgatori, etc.).
• Garanteix l’alineació amb el magisteri de l’Església i amb la intenció simbòlica original de Gaudí.

Comissió Artística

• Avalua qualitat formal, llenguatge escultòric i adequació estilística.
• Examina la continuïtat amb el sistema simbòlic i plàstic gaudinià.
• Valora propostes d’escultors i equips creatius.

Comissió Tècnica (arquitectònica i patrimonial)

• Analitza viabilitat constructiva, integració estructural i impacte urbà.
• Considera normativa patrimonial i afectacions urbanístiques.

Aquest sistema permet una avaluació multidisciplinària: teològica, artística i tècnica, coherent amb la complexitat doctrinal i arquitectònica de la Façana de la Glòria, que és la més conceptual i la fi última del projecte gaudinià. Les comissions fa més de dos anys que interpreten la voluntat de Gaudí.

Actualment, no hi ha res decidit tot i que s’han presentat tres projectes que s’haurà de dilucidar en pocs mesos. El simbolisme del temple sorgeix en tots els aspectes arquitectònics, però també d’altres i ens explicava que potser Gaudí va deixar oberta la porta al fet que la glòria fos una façana oberta a la col·laboració artística donat que tal com la va preveure conceptualment té tres espais diferenciats: el terrenal, l’espiritual i el celestial a on la diferenciació del cel i l’infern marcant expressions molt distants. Veurem, el futur ens ho descobrirà, si més no el Sr. Camps ens va deixar la inquietud sense fer d’“espòiler”.

Dels projectes presentats destaca la vàlua dels projectes i el diàleg establert entre els artistes i la direcció de l’obra, entre la llibertat d’expressió i la finalitat que es busca seguint l’objectiu de Gaudí. Un diàleg entre l’autor i la concepció teològica i conceptual.

De moment el dia 13 de març vinent es valoraran les propostes i els informes de les diferents comissions i després d’una fase de negociació d’esmenes i acord la decisió es podria dur a terme a finals d’any.

Es va suscitar el debat sobre la continuïtat de l’obra o la desvirtualització dels projectes. El Sr. Camps ens explica que tot i les vicissituds que ha passat el temple, la crema de l’obrador i la pèrdua d’algunes maquetes, avui disposem de molta informació, alguna recuperada amb l’esforç primer dels seus alumnes i després dels seus seguidors, però també de molta obra gràfica resultada de fotografies i seminaris que l’artista feia al voltant del projecte i especialment el recollit en les revistes i publicacions de l’època com la revista “La Renaixença” o “Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya” o “Il·lustració Catalana” amb abundants imatges i recreacions.

La projecció internacional que ja va tenir l’obra en el seu temps va fer que també podem trobar publicacions en angles com “The Builder” o “The Stuidio” clau aquesta per la difusió del Modernisme català fora d’Espanya.

Ens explicava el nostre convidat com s’ha pogut retrobar informació curiosa d’àmbit personal quan Gaudí vivia al Parc Güell amb el pare i la neboda que ell se’n va fer càrrec ajudat per una monja per cuidar-los, aquesta monja va donar els escrits que ella anava fent puntualment recollint les coses que ella veia.

Un altre tema interessant de la jornada que no podia faltar va ser la referència a l’escalinata de la façana de la Glòria i l’edifici conegut com de Núñez i Navarro. El Sr. Camps no va fugir d’esmena i ens va parlar sense embuts des de la voluntat de trobar una solució satisfactòria per tothom. Ens explica l’origen del conflicte i com un forat de l’administració en l’època de l’alcalde Viola va propicia que la viabilitat del projecte d’habitatges tot i la reconeguda afectació del terreny. Un cas paradigmàtic que avui hi ha voluntat de resoldre un cop les aspiracions d’alguns que l’església no es faria mai no s’han constatat. “Hi trobarem encaix perquè hi ha voluntat d’acord” ens deia.

Tornat a l’aspecte econòmic ens explicava com el projecte del temple té una finalitat filantròpica i com avui els fons d’acció social representà ja cinc milions d’euros l’any amb una expectativa molt més gran quan els recursos dedicats a la construcció també es puguin dedicar a aquest fi. Cal no oblidar que no hi ha una voluntat de benefici i, per tant, l’objecte final de l’obra s’ha d’acabar consolidant com el destí final dels recursos que es generin.

Aquest és un fet molt singular, avui en el finançament encara hi té un pes destacat els fons procedents d’herències i donacions fins i tot de persones no afins al cristianisme.

També ens va parlar del turisme i com hi va haver un salt quantitatiu important l’any 1992 amb les olimpíades amb un increment d’un 38% l’any 2010. Això ha propiciat que el temple haguí dut a terme una sèrie de mesures consensuades per tal de controlar les externalitats, com per exemple plans de gestió de cues, marcació de franges horaris per visites, compra anticipada d’entrades i una continuïtat de continuar fent tot el que calgui en aquest sentit de fer més fàcil la vida als visitants i als veïns. Cada dia visitant el Temple 15000 persones que són tan sols 1 de cada 3 que visiten l’entorn. Sobre aquest xifra, la seva singularitat mundial tan sols per darrere de la torre Eiffel ens el parlà més endavant.

L’interès dels japonesos en l’obra de Gaudí també va ser una de les preguntes dels assistents. El Sr. Camps ho valorava en el sentit que hi ha una coincidència d’interès comú de l’esperit de Gaudí i la cultura japonesa en la naturalesa i en la seva utilització com a font de vida i d’inspiració.  Darrerament, una exposició a la MOMA del Japó sobre l’obra de Gaudí va fer que aquest museu tingués cues a les 6 del matí i hagués d’allargar l’hora de tancament donat l’interès suscitat. La Fundació de la Sagrada Família (més endavant ens parlà de la governança) va respondre a la petició del govern japonès de disposar d’una sèrie de peces de Gaudí per l’exposició i aquest fet li va donar una projecció extraordinària.

Vàrem entrar en un altre tema apassionant al voltant de l’obra com és tot el seu simbolisme: les dotze torres dels apòstols (actualment vuit finalitzades) corresponent als dotze primers bisbes de l’Església catòlica en la seva estètica incorporen la imatge de la mitra a la part superior, el pectoral i el bàcul que cal saber observar quan es mira atentament i allò que alguns atribueixen a un forat imprecís o amb finalitat aerodinàmic correspon a l’anell episcopal.

Les torres dels evangelistes envoltant la torre de Jesús estan coronades amb els quatre tetramorfs que els simbolitzen. Tota aquesta simbologia està orquestrada amb els aspectes funcionals que són un fil conductor i ens posava com a exemple les 500 finestres de la torre de Maria que tenen com a objectiu canalitzar la llum a través d’un hiperboloide interior sobre l’altar.

Continuant amb la simbologia esmenta els gotims de raïm vermells i verds juntament amb altres figues de la natura en els baldaquins que coronen la nau central representen l’eucaristia i l’acte eucarístic que es duu a terme a l’interior del temple. El triangle present en molts llocs com a símbol de la perfecció i de la Santíssima Trinitat.

En entrar en aquest punt del simbolisme es va debatre la vinculació amb la maçoneria donat que la presència d’alguns estris constructius en la iconografia i això ha donat peu a un intent d’atribució. Ens deia el nostre convidat que aquest fet no s’ha pogut constatar mai. El fet que la geometria tenia una importància cabdal per Gaudí és inqüestionable, cal tenir una concepció espacial, i per això la representació geomètrica està present en tota l’obra i era un bon dibuixant. Gaudí mai va ser maçó, catalanista i independentista és un fet demostrable fins i tot va ser arrestat per això.

El Sr. Camps ens va avançar que l’endemà de la trobada veuríem col·locada la part superior de la creu de la torre de Jesús i va sorgir la pregunta de quan estaria finalitzada l’obre. Els plans eren de poder tenir finalitzada la façana de la Glòria l’any 2026, no encara l’escala. La Covid va desballestar aquests plans perquè la baixada d’ingressos va obligar a destinar fons a fer front als ERTO. Actualment, han tornat a la normalitat i la fita del 2026 es preveu assolir-la en menys de deu anys.

La singularitat de la Sagrada Família com a temple expiatori també va donar peu a un debat interessant que tan sols pot ser viscut i de difícil transcripció. Primer vàrem aclarir que a Barcelona hi ha dos temples expiatoris: la Sagrada Família i també el temple del Tibidabo. Tots subvencionats amb aportacions particulars a on cal que la pecúnia comporti un sacrifici. Quan un donant a resposta d’un peticionari va dir “jo dono un milió que no em costa res” la resposta va ser “doncs miri en donin dos perquè l’expiació cal que costi quelcom”.

En aquest to distes que ens va acompanyar tot el dinar, va sorgir el comentari que si Barcelona tenia dos temples expiatoris hauria de ser perquè els barcelonins deuríem tenor moltes coses per expiar. Ja en un to més seriós vàrem poder entrar en un debat més profund.

El temple neix en un moment de forta tensió entre: secularització liberal, anticlericalisme, i, per altra banda, la revitalització catòlica a Catalunya. Va comentar com l’aparició del diable posant en mans d’un obrer una bomba Orsini figura explícitament en les escultures sobre la porta lateral interior de la façana del naixement. La voluntat de Gaudí era que els fets socials que pesaven a la vida de la ciutat i del barri en particular quedessin recollits en la seva obra.

El concepte de “temple expiatori” respon a la idea de reparar espiritualment els “pecats socials” del temps modern.

La seguretat va ocupar un espai també en el col·loqui a on aquests dies de vent ha fet retardar la culminació de la torre de Jesús. Hem parlat de l’AVE, de les vibracions. Les mesures dutes a terme al voltant de la Sagrada Família han permès que el pas de l’AVE no ha tingut cap efecte. El nivell tecnològic, informàtic i d’auscultació així com la vigilància perimetral que hi ha a tot l’edifici van ser objecte d’una menció especial a la Nit de les Telecos l’any 2019.

La Sagrada Família va rebre un reconeixement especial en la 24a edició de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica (2019), organitzada per Telecos.cat i COEINF.  El reconeixement va destacar l’aplicació de tecnologies avançades en el procés constructiu i en la gestió de les persones que visiten la basílica.

En aquest aspecte ens va destacar com un edifici que rep més de 15000 visitants diaris ha estat possible fer-ho compatible amb unes obres en curs de gran dimensió i aquest aspecte de la seguretat també és objecta d’atenció per part de molts visitants arreu del món que venen a fer visites tècniques d’aquest aspecte.

El temps passava i d’aquesta visió polièdrica que ens va donar de Gaudí i de la seva obra emblemàtica no volíem deixar passar sense que ens parlés de la governança. Aquí qui mana?

Ens va explicar amb detall com la Sagrada Família també en això és un aspecte singular. No és una obra estatal ni diocesana sinó una iniciativa provada que com ens va explicar a l’inici té el seu origen en l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, una entitat privada, laica de caràcter religiós.

Actualment, la gestió recau en la Junta Constructora que administra els recursos, fa les contractacions, supervisa les obres i gestiona el patrimoni així com coordinar les relacions amb les administracions.

Està constituïda per deu persones i avui la presideix el cardenal Omella ordinari diocesà que la facultat d’escollir les deu persones. El seu president delegat és el nostre convidat Sr. Camps i el dia que hi hagi una substitució de l’ordinari diocesà caldrà escollir una nova junta.

Les condicions per ocupar càrrec és tenir menys de vuitanta anys i històricament han estat professionals, persones vinculades al món cultural o eclesial i persones amb sensibilitat afins a la finalitat fundacional.

La Fundació té com a objecte Garantir continuïtat institucional, propietat jurídica del temple, gestió econòmica i patrimonial, representació legal davant administracions i litúrgica davant l’Església. Estableix els recursos i contracta l’equip professional actua com a patró.

La Sagrada Família compta amb un centenar d’empleats i el suport de més de mil treballadors a través de les diferents contractes provinents de concursos que es renoven cada 1 o 2 anys.

Una figura important és l’arquitecte director, inicialment Antoni Gaudí i darrerament recordem els noms de Jordi Bonet i actualment el Sr. Jordi Faulí a qui recordem entregant la clau de la Basílica al Papa Benet XVI. També recordem aquest acte ple de simbolisme com no podia ser menys, ja que va ser l’arquitecte director en nom de la Junta d’obres qui feia l’entrega.

El temps va passar com una exhalació, ens va recordar la primícia de la col·locació de la darrera part de la creu a la torre de Jesús, una peça espectacular que pesa més d’11 tones i hi caben deu persones a l’interior, quatre ascensors porten a un primer nivell i cal superar més de 300 esglaons per accedir-hi sent l’edifici religiós més gran del món.

Amb aquest final gloriós el nostre president va donar per tancada la jornada no sense agrair la presència al Sr. Camps que ha assolit amb nota les expectatives que el tema duia.

__________________

Per aquells que vulgueu tenir més informació sobre l’obra i el seu arquitecte us suggerim la sèrie de 8 capítols “Objectiu Sagrada Família” que podeu veure mercès a BTV en l’enllaç que us facilitem a continuació.

Enllaç: Objectiu Sagrada Família al primer capítol:   Tocar el cel. [capítol 1].

(Crònica Josep Ballart)