PHD Mònica Roca

Ponent 235  : PHD Mònica Roca i Aparici

Tema : “L’exploració de Mart: assaig a Utah»Aquest és un moment de competència entre líders tecnològics per posicionar-se més enllà de la Terra. La carrera per a explotar Mart és el pròxim objectiu i Europa hauria de jugar un paper important en aquest repte. Per parlar-nos del tema ens acompanya la Sra. Mònica Roca, a qui coneixíem prèviament, de quan ens va acompanyar en el col·loqui del Sr. Joan Anton Català.

En absència del nostre president, obre l’acte en Josep Ballart, que fa una exposició dels temes que tractarem en futures convocatòries, i dona pas a en Pere Alemany, que ha fet una breu i completa presentació de la nostra ponent d’avui.

La Sra. Mònica Roca i Aparici té un Màster en enginyeria de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, va treballar durant deu anys a l’Agència Espacial Europea, als Països Baixos. El 2006, va fundar isardSAT, una empresa especialitzada en el processament de dades de satèl·lits d’observació de la Terra i en solucions per mitigar el canvi climàtic.

El març de 2021 va ser elegida presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, i des del juny de 2019, n’és la presidenta de la seva Comissió de l’Espai.

La seva experiència de més de trenta anys en aquests camps la fa ser molt digna de ser escoltada i compartir les seves últimes experiències en la simulació de situacions que es presentarien durant la permanència (encara hipotètica) a Mart.

Aquesta simulació duta a terme entre els passats 2 i 15 de febrer d’enguany, a les instal·lacions de la Mars Society al desert de Utah (EUA), ha centrat la major part de la seva exposició- col·loqui.

La missió, anomenada Hypatia II, ha sigut la segona que s’ha desenvolupat. La primera ho va fer l’abril de 2023, i té com un dels objectius principals la divulgació entre nois i noies que vulguin desenvolupar la seva vida al voltant dels àmbits extraterrestres, tant de coneixement, exploració, etc.

La missió Hypatia II, integrada íntegrament per dones, nou, d’elles dues en reserva, es va dur a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS), coincidint amb la jornada de l’11 de febrer, Dia de la Dona i la Nena a la Ciència.Per arribar en aquest punt hi ha un llarg camí de preparació. És un projecte transversal, amb un equip multidisciplinari, que ha de cobrir totes les diferents circumstàncies que es van presentant, al llarg de la missió.

Cada una de les participants, presenta un projecte que és valorat i aprovat o rectificat en funció de la complementarietat dels altres, en evitació de duplicacions. Tots aquests projectes se sotmeten primerament a l’aprovació dels ens i organismes públics i privats que els donen suport tècnicament i/o financerament (ESA, NASA, IRSI, etc.).

La totalitat dels projectes són molt diversos i comprenen des de l’explicació de l’experiència considerant factors humans (com afecta les dones l’aïllament, l’alimentació, la manca d’espai), etc. Tots aquests projectes han de rebre el vistiplau de la Mars Society.

Això crea una tripulació molt diversa en l’àmbit general i amb diferents graus d’expertesa.

En el cas de la Mònica, el seu projecte sobre satel·lització de Mart, incloïa el desplegament, per calibratge d’un triedre metàl·lic, que servia per rebotar un senyal procedent del satèl·lit aprofitant l’encreuament d’òrbites de dos satèl·lits finançats per ESA. La fabricació d’aquest dispositiu, que va comptar amb una base preexistent a l’estació, es va fer a Catalunya.

La Mònica ens explica i ensenya algunes fotografies de l’estació Mars Desert Reseach Station (MDRS), que consta d’un Mòdul central cilíndric d’uns 8 m de diàmetre i dos pisos. En el superior s’allotgen les participants en l’experiment, amb espais personals molt reduïts i l’inferior és la base de treball quotidià. Hi ha, connectades per uns «tubs», tres zones annexes: Un hivernacle, on es cultiven aliments frescos que són la base de l’alimentació dels integrants de la missió (tomàquets, bledes, naps i algun enciam); un mòdul científic, un de tecnològic i els telescopis.

Totes les participants vestien equipaments similars als utilitzats pels astronautes en els seus entrenaments, que en general, tenint en compte la diferent constitució entre homes i dones, presentaven algunes dificultats accessòries al moviment. Totes les proves de simulació exterior es feien vestint aquests vestits espacials i un conjunt d’escafandre i motxilla d’aire, d’un pes aproximat de 13 a 15 quilos. La temperatura exterior es va mantenir durant tot el període al voltant dels 15 graus negatius fins a 0.

La Mònica, un dels cops que va sortir a l’exterior, un cop passada la càmera de despressurització, va tenir la sensació completa d’estar a Mart.

L’homogeneïtat de procedència de les «astronautes», totes catalanes, excepte una de Lleó, no va evitar que es poguessin presentar alguns problemes de relació, normal per altra banda, que van resoldre’s sense problema amb la voluntat de totes.

Una de les rutines diàries era la transmissió de la informació recollida durant la jornada i el Report de tota l’activitat desenvolupada, amb un control estricte, quasi mil·limètric. En aquesta feina, s’hi invertien unes dues hores diàries. El Centre de control «terrestre» estava a prop, però amagat, i s’imposava un retard (d’uns 5 minuts) en totes les comunicacions a fi i efecte de simular el retard que hi hauria en el cas real (seria d’entre 5 i 20 minuts) entre el centre de control a la Terra i el planeta Mart. Per tant, la sensació de distanciament de la Terra era molt «real».

La Mònica també ens va explicar els diferents projectes que s’havien dut a terme durant la missió. Els projectes han estat diversos, des de Factors Humans, a molt enginyerils, passant per científics i geològics, entrenament físic, i divulgació. A tall d’exemple es va desplegar una marca de creu de 40 x 40 metres, al mig del desert, que va ser capturada per satèl·lits (i drons) per visualitzar que les dones deixem la nostra marca també a Mart (#WomenLeaveTheirMark). També vam instal·lar un reflector triedre passiu juntament amb una antena GNSS, per calibrar satèl·lits que actualment estan orbitant la Terra i que en un futur proper estaran orbitant Mart, per l’estudi del planeta. O vam fer créixer tomàquets les llavors dels quals havien anat a l’espai (a la ISS), i els vam comparar amb d’altres que no, i amb diferents tipus d’adobs.

Entrats en el col·loqui, la Mònica Roca, ens fa algunes consideracions a tenir en compte: no es donen les condicions, actualment, per pensar que una expedició a Mart sigui possible a curt termini. Ella veu més factible un pas previ per la Lluna, amb una estació internacional girant al voltant del nostre satèl·lit, com base d’incursions esporàdiques.

Possiblement, les tripulacions seran més reduïdes i/o seran essencialment amb la participació de robots (hominoides) que hi podran tenir un temps d’estada més llarg i que faran les feines més repetitives o que poden ser resoltes sense l’esforç que significa el trasllat i manteniment d’un humà.

Ens posa com exemple de robot amb una gran capacitat d’actuació humana, el que podem veure en el vídeo de «Boston Dynamics Atlas», o el projecte Luna de l’Agència espacial Europea (ESA) que replica una estació a la Lluna, on s’hi practica tant el comportaments humà com el de robots.

Ens comenta que en Miquel Sureda, un científic terrassenc, està participant en un projecte, anomenat «NÜWA», pel desenvolupament d’una ciutat a Mart.

S’està preparant una tercera experiència, Hypatia III, en què la nostra invitada no podrà participar per haver estat seleccionada a Hypatia II, mentre si ho faran les dues «reserves» catalanes de la missió Hypathia II.

Amb això conclou aquest interessantíssim col·loqui, amb la Mònica Roca, que ens ha deixat amb ganes de més. Durant la jornada va ser recorrent la referència a empreses catalanes que, d’una manera o altra, tenen un paper actiu i punter en aspectes d’aeronàutica i d’astronàutica, i ens va deixar les ganes de poder encetar aquest tema en un altre col·loqui.

En Josep Ballart li fa entrega d’un obsequi, agraint la seva presència i desitjant-li molts èxits en la seva activitat professional. Ignasi Torra