Dr, Joan Ramon Rovira

Ponent 236  : PHD Mònica Roca i ApariciJoan Ramon Rovira Homs

Tema : “Europa enfront del nou ordre econòmic mundial»

Circumstàncies, alienes a la nostra voluntat, han fet que al col·loqui d’avui ens hagin faltat persones rellevants de la nostra Junta: el president i el vicepresident. En la seva absència, introdueix l’acte el nostre secretari, en Carles Rodríguez, que explica els col·loquis en preparació i tot seguit cedeix la paraula a en Pere Alemany perquè faci la presentació del ponent.

Les circumstàncies a les quals Europa i el món en general està fent front ens porta a un debat de com s’ha d’enfrontar a la reindustrialització en un entorn de canvis aranzelaris profunds. A Senior’s Club Empresarial volíem tenir l’oportunitat de debatre sobre aquests aspectes socioeconòmics i ho volíem fer de la mà d’alguna persona de prestigi.

Ho vàrem poder fer de la mà del Sr. Joan Ramon Rovira Homs.

En Pere Alemany, soci i amic de Senior’s en va fer la introducció del nostre ponent i ens va explicar detalladament la trajectòria acadèmica i institucional del Sr. Joan Ramon Rovira, específicament com a cap del Departament d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona i com a assessor i consultor de la Generalitat de Catalunya, que va ser el motiu principal que li proposéssim aquesta ponència.

En JOAN-RAMON ROVIRA HOMS és, a part del ja esmentat, Màster i doctor en Economia per la Universitat de Manchester i Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Vicepresident de la Societat Catalana d’Economia (afiliada a l’Institut d’Estudis Catalans) i vocal en els òrgans de govern de diferents institucions de l’àmbit econòmic a Catalunya (Consell Assessor d’Estadística de Catalunya, Consell de Govern de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Barcelona Centre Financer Europeu, Consell Econòmic i Social de Barcelona). Intervé als mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos articles i estudis, principalment d’economia catalana i internacional. Entre altres projectes acomplerts, el 2011 i 2015 va ser coordinador del «CARREC» (Consell Assessor del Govern de la Generalitat per a la Reactivació i el Creixement Econòmic), el 2013 va formar part de la Comissió d’Experts de la Generalitat per a la reforma de l’administració pública i el 2014 va contribuir a redactar les bases per a un nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb horitzó 2030.

El Sr. Rovira, agraeix la invitació, la presentació i entra en matèria havent repartit a cada un dels presents una recopilació sobre l’impacte de la política aranzelària dels EUA a Catalunya: un nou cigne negre.

Dos informes promoguts des de la presidència de la UE, han provocat un gran rebombori amb repercussions, en l’àmbit econòmic i polític europeu i mundial: l’informe Letta, orientat a la culminació del mercat únic i l’informe Draghi. En resum, es vol potenciar el desenvolupament de l’economia europea amb l’adopció de mesures que propiciïn la inversió tant pública com privada, a través de l’emissió periòdica d’actius mancomunats (eurobons) que afavoreixin la inversió en projectes industrials paneuropeus. La segona gran reforma seria la millora de la governança europea a diferents nivells. Aquí es topa amb la situació actual que requereix unanimitats de difícil abast.

Els informes proposen agilitzar la presa de decisions amb la generalització del vot per majoria qualificada, enfront de la unanimitat del Consell de la UE.

Si bé l’acollida de l’informe Draghi ha sigut positiva per part de les autoritats europees, s’haurà de veure el seu recorregut, davant les reticències expressades per alguns estats membres.

S’està parlant de la configuració d’un estat fictici (Estat 28) on participarien els estats i empreses que voluntàriament es volguessin sotmetre a aquestes noves regulacions, més àgils i simples.

Des de la presa de possessió del Sr. Trump, amb l’anunci de la implantació d’una bateria d’aranzels per a tothom, sense negociació prèvia, ha augmentat la incertesa i la dificultat de fer previsions. Ens trobem davant un canvi sobtat de les regles de joc. L’ordre econòmic mundial, en vigor des de la fi de la Segona Guerra Mundial i durant tot el període de la guerra freda, està canviant molt ràpidament.

Avui la política aranzelària, en pròrroga de noranta dies, està en fase de negociació amb els diversos actors i no sabem com acabarà. D’entrada hi ha unes previsions econòmiques a la baixa a tot el món. L’impacte econòmic sembla que serà limitat però concentrat en determinats sectors, empreses i territoris.

El bon moment actual de l’economia catalana i espanyola les fa ser resilients davant d’aquesta situació. Les previsions de creixement del PIB, s’havien incrementat per l’economia catalana al voltant del 3,2%, però s’han revisat a la baixa. El 2025 tancarà amb un creixement del 2,7% i es preveu una moderació fins al 2,4 al 2026.

A curt termini no es poden descartar més episodis d’inestabilitat financera que afectin el dòlar i tipus del deute nord-americà, per tant, a la seva condició d’actiu de reserva. La possibilitat d’una escalada en la guerra comercial amb la Xina (menys probable), la voluntat de reduir impostos als EUA i la possibilitat que els EUA vagin endavant amb el pla per depreciar el dòlar, són els riscs a curt termini.

A llarg termini, la forma poc ortodoxa d’actuació de l’Administració Trump, està obligant a la resta de països a posar la casa en ordre. L’impuls al consum privat a la Xina, la resposta fiscal a Alemanya i els esforços d’Europa per avançar cap a una autonomia estratègica més gran en àmbits com els materials crítics i defensa (pla “REArm Europe”) poden esmorteir l’impacte d’aquests vents en contra des de l’exterior.

La reindustrialització dels EUA, es farà en contra dels altres països? Això comportaria el trencament de l’esperit del comerç mundial. I una pèrdua de productivitat.

El professor Rovira considera que els canvis tecnològics, són més culpables de la desestabilització que la globalització de l’economia mundial.

També ens podem fer una pregunta: són els aranzels desitjables? La resposta és segons s’apliquin. Si tenen una finalitat de contribuir a un control de l’economia en circumstàncies particulars, quan aquestes circumstàncies canviïn, haurien de canviar o eliminar-se els aranzels.

Això requereix un control molt acurat de les diverses situacions.

El comerç bilateral Catalunya- EUA, com es veurà afectat per aquest garbuix aranzelari? Aquest comerç va representar el 2024 el 4,3% de les vendes totals a l’exterior i un 1,4% del PIB català.

El comerç amb els EUA ocupa la sexta posició entre els països destinataris de l’exportació catalana i 3161 empreses catalanes exporten regularment als Estats Units, representant el 17,2% d’empreses exportadores regulars. Com es veuran afectades? Amb dos tipus d’impacte: directe i indirecte.

El directe, amb una reducció de les exportacions catalanes als EUA. L’indirecte, per la reducció de les exportacions de béns intermedis que s’integren en la cadena de valor de productes exportats als EUA des de països tercers. Hi ha una sèrie de derivats incerts, com poden ser les afectacions als proveïdors locals dels exportadors catalans, l’impacte de l’apreciació de l’euro, la possible resposta aranzelària de la UE sobre les importacions dels EUA, etc.

En conjunt s’ha calculat que l’impacte directe negatiu dels aranzels dels EUA serà d’una dècima del PIB català. (uns 281 M€) i l’impacte indirecte seria d’uns 774 m€, o dues dècimes del PIB català.

L’impacte dels aranzels dels EUA sobre l’exportació de les empreses catalanes als EUA és d’uns 1055 M€, o unes tres dècimes del PIB català.

L’impacte indirecte (uns 800 M€) és el més destacat, ja que les exportacions de components i béns intermedis des de Catalunya, tenen un pes molt important sobre el conjunt de les exportacions catalanes. El fet de no haver tingut en compte els efectes derivats (sobre proveïdors i el conjunt de l’economia) podria subestimar l’impacte final, que podria ser superior.

Això podria ser compensat per una reducció del preu del petroli i altres matèries primeres, així com la progressiva diversificació dels mercats.

Davant d’aquesta situació, ja s’han adoptat algunes mesures econòmiques, tant per part de l’Estat com per la Generalitat. La primera, de 14100 M€, pendent de validació al Congrés i, la Generalitat, amb el pla «Responem», amb un total de 1.500 M€ en ajudes i crèdits, promoció i assessorament.

Hi ha un seguit de mesures i propostes d’actuació, algunes de les quals ja han començat a implementar-se, com la negociació diplomàtica amb els EUA, per reduir l’impacte o preveure excepcions sectorials.

• Cercar nous acords comercials amb tercers països, també afectats pels aranzels, buscant acords estratègics bilaterals.
• Diversificació de mercats-destí, per reduir la importància dels EUA en les vendes de determinats productes.
• Estratègia de localització de centres productius en grans mercats (EUA/Mèxic, Europa, Xina)
• Implantació a països emergents amb potencial industrial (Marroc, Turquia, Brasil, Índia).
• Assessorament especialitzat en operacions comercials, estudiant amb detall, per saber les afectacions reals en cada cas.
• Avançar en estratègies compartides de preus i logística de manera agrupada, per sectors o zones geogràfiques.

No hem d’oblidar el finançament: aprovant ajudes de compensació pels sectors més perjudicats, tant en l’àmbit nacional com europeu.

• Posar en marxa de forma àgil els ajuts ja aprovats
• Afavorir el finançament del circulant de les empreses, especialment les Pimes
• Ampliar l’abast dels ajuts per tots els processos que millorin l’eficiència o que redueixin costos de producció.

El Dr. Joan Ramon Rovira és moderadament optimista sobre la capacitat del conjunt de la nostra economia per tirar endavant i superar els riscos provocats per la incertesa dominant aquests dies, on les coses canvien molt sobtadament.

Acabem la trobada amb el lliurament, per part d’en Carles Rodríguez, d’un obsequi d’un lot d’escumosos del Penedès, al nostre invitat, que acompanya d’una lluïda explicació.

El Dr. Rovira li agraeix i l’emplacem per una pròxima trobada.

Accés a la presentación que amablement Gens va compartir power point