Cada cop tenim més a prop les municipals a Barcelona, i el pols entre partits polítics promet ser més polèmic que mai. El constitucionalisme versus independentisme, el paper de les ciutats al futur i el model que Barcelona vol tant en turisme com en sostenibilitat, centraran el debat polític i marcaran les preferències de cada candidat.
Per parlar-nos de la seva visió de la ciutat, tant actual com futura i del projecte social, polític i econòmic que presenta la seva formació, el darrer 24 d’Abril vam tenir l’honor de rebre al col·loqui de SECE Seniors Club el senyor Ernest Maragall i Mira, candidat per Esquerra Republicana a l’alcaldia barcelonina en les properes municipals.
Antic regidor de l’Ajuntament de Barcelona en les files del Partit dels Socialistes de Catalunya, i exdiputat del Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu; ha exercit de conseller d’Educació i d’Acció Exterior al Govern de Catalunya. Ernest Maragall, de formació economista i polític, és nét del poeta català Joan Maragall i germà de Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2006.
Acompanyant-lo i representant a la candidatura, vam tenir el plaer de sentir al senyor Miquel Puig (economista, expolític i exdirector de la Corporació Catalana de Mitjans) i Pep Salas (especialista en transició energètica). El primer, representant de l’àrea econòmica va ser l’encarregat de parlar-nos del model econòmic i turístic que vol ERC per la ciutat de Barcelona; el segon, ens va parlar de sostenibilitat i de l’aplicació de nous elements per la transició energètica de la ciutat de Barcelona, i en general, del país. Ambdós, van resultar una peça clau per endinsar-nos en temàtiques més concretes i detallar el projecte polític i d’equip que presenta la formació.
Ernest Maragall va iniciar la ponència especificant que per ell la definició de democràcia s’ha de caracteritzar pel bon govern, i que a vegades, és més important aplicar el bon criteri, que la norma. Va establir, que en aquestes eleccions vinents no només es vota qui portarà el consistori de Barcelona, sinó també, quin model de ciutat s’imposa i com serà la complicitat (fins ara insuficient) i la comunicació entre Ajuntament-Generalitat i Ajuntament-persones.
Barcelona és una ciutat global, plena d’oportunitats i amb una cultura molt activa i arrelada. Partint d’aquesta base, Ernest Maragall es planteja quatre conceptes o reptes de futur que ha de plantejar-se la ciutat.
Per començar, el concepte «bon govern». L’Ajuntament de Barcelona no només s’ha de preocupar perquè Barcelona estigui neta i segura, hi ha moltes més coses i moltes més responsabilitats que s’han d’assolir per tal de millorar la ciutat. No només hem d’administrar, hem de governar.
Un altre aspecte important i social és «la desigualtat». El model econòmic que s’està desenvolupant a la ciutat, majoritàriament relacionat amb el turisme, ens porta desigualtats i
ens està imposant un creixement productiu basat en salaris baixos. Reconduir aquesta situació és també una feina del consistori, una feina que ens ha de portar a aconseguir l’excel·lència econòmica i a aprofitar millor els nostres actius (TIC’s, grans multinacionals, start-ups…) per crear un espai de desenvolupament que ens permeti igualar-nos a altres grans ciutats europees.
El tercer concepte són «els grans reptes»: el canvi climàtic, la sostenibilitat, la contaminació… Davant d’aquest apartat, Pep Salas, va agafar les regnes del debat per concretar que el seu objectiu és que Barcelona es converteixi en una ciutat autosuficient, i que per fer-ho s’hagi de generar un nou pacte ciutats-territoris i una nova relació entre Barcelona i l’Àrea Metropolitana que permeti que l’energia sobrant dels nuclis pocs evitats es destini als espais de consum més elevats, com la ciutat de Barcelona.
Hem d’elevar el nivell dels debats, no pot ser que sempre estem rondant i fent política sobre debats de baix nivell, declarava Maragall. Hem de fer un esforç com a consistori i com a societat per superar aquests debats i afrontar-nos a debats de més transcendència que ens ajudaran a canviar el desenvolupament de la ciutat.
Seguidament Miquel Puig va iniciar el debat sobre turisme, incitat per una pregunta del President, Josep Ballart, referent entre la convivència de la Xarxa Hotelera i les noves eines com Airbnb.
Puig va establir, per començar, que és fals pensar que com més turisme reben serà millor. Hem de defugir de la negativa al turisme, ja que suposa un gran ingrés per la ciutat, però no ens hem de vendre «tan barats». Seguidament va establir de forma estratègica els 3 conceptes que per ell són vitals a l’hora de parlar de turisme. Primer, civisme, el turisme econòmic destrueix el civisme i el valor de la ciutat. Segon, consciència, hem de ser conscients del potencial turístic que és Barcelona. Hem d’evitar que Barcelona es converteixi en un destí degradat o en un parc temàtic, hem de promocionar el turisme al mateix temps que mantenim els barris i els seus veïns; per aquest motiu, proposa pujar la taxa turística i regularitzar la tendència de salaris baixos al sector turístic (no només hotels, també bars, serveis de neteja, comerços…). En tercer lloc, l’ordre, especialment en el mercat de l’habitatge. Els habitatges d’ús turístic han de ser correctament regulats i hem d’evitar el mal que estan fent els fons d’inversió que operen des d’Airbnb i que ocupen bona part del teixit de lloguers a les zones cèntriques. Per altra banda, també hem de millorar el funcionament dels grups turístics: reduir el nombre de grups que poden anar junts per la ciutat, establir llocs de pas, evitar el col·lapse d’autobusos a les zones d’interès…
Els nostres socis van iniciar, seguidament, el torn de preguntes, qüestionant-se el motiu pel qual s’està donant la tendència cap al municipalisme entre grans representats polítics que anteriorment havien ostentat càrrecs a la Generalitat o fins i tot en l’àmbit Europeu.
Maragall va respondre indicant que a Europa les ciutats estan prenent un nou paper i estan representant un nou motor de decisió. Els Estats estan condicionats per Europa, però les ciutats poden ser una bona eina per traslladar els problemes i les necessitats de cada zona
als organismes europeus i tenir un paper actiu en les decisions. D’aquesta manera, va establir que la tendència no és estranya, simplement fa referència a un canvi de rols.
Tot seguit Paco Serena, membre de SECE va recuperar la temàtica turística, en aquest cas referint-se a l’intrusisme en el món dels guies turístics. Referent a la pregunta, Maragall va establir que el consistori s’ha de veure capaç de posar ordre i fer canvis en la normativa guiant-se de l’evolució constant de la ciutat, les tecnologies i les «modes»; i establint que una de les assignatures pendents que té Barcelona és acabar de definir el domini de l’espai públic i definir com es pot i no es pot utilitzar.
Josep Ventosa, va interpel·lar al ponent sobre la marca Barcelona i la falta de capital de risc que hi ha en aquests moments per donar resposta al gran teixit de Start-ups que està creixent a Barcelona. Davant d’això, Miquel Puig va reprendre la paraula per aclarir que a part del turisme, aquest és un tema de vital importància en el sector econòmic de la ciutat. Per primera vegada a la història a Catalunya es fa recerca, Barcelona és una ciutat activa i som un pol de creació. Però aquest fil és molt prim, i l’Ajuntament ha de treballar per potenciar-lo: creant espais on pugui viure i desenvolupar-se, oferint ajudes per la innovació, convertint-nos en una ciutat atractiva i creant un projecte de futur.
Finalment, el president de SECE, Josep Ballart, va acomiadar al ponent i als seus acompanyants, donant-li les gràcies per la seva exposició i encoratjant-los davant les eleccions vinents.
(Cronica Laura Ballart Díaz)
Galeria de fotos:
